Microsociologia de l'Educació: Interaccions i Dinàmiques a l'Aula

Microsociologia de l'Educació: Interaccions i Dinàmiques a l'Aula

La microsociologia de l'educació estudia, des d'un punt de vista sociològic, els elements concrets que conformen el sistema educatiu, tractant l'aula com una microsocietat on es donen les relacions educatives i socials. El paper del mestre és fonamental en la composició sociològica de la classe, ja que pot condicionar els alumnes pel seu poder i paper de relació.

Segons Rivas, a més d'aprendre continguts acadèmics, l'alumne duu a terme un aprenentatge social i cultural dins l'aula que determina la seva manera d'actuar en la societat.

Relacions dins l'Aula com a Grup

Segons Guerrero, aquests són els tipus de relacions que es donen dins l'aula com a grup:

• Relació professorat-alumnat: El professor es dirigeix a la classe per mantenir la disciplina, donar explicacions, etc. Es pot caracteritzar per l'autoritarisme o per la cerca del consens.
• Relació alumnat-professorat: L'alumnat fa preguntes, demana permís, planteja dubtes, etc. Es pot caracteritzar per la confiança o per la inhibició.
• Alumnat entre si: Es demanen ajuda, es copien, etc. Es pot caracteritzar per l'individualisme o bé pot predominar el treball en equip.

Dins l'Educació Primària, la comunicació i el consens entre alumnat i professorat han de servir per potenciar el pensament crític de l'alumnat i s'ha de potenciar el treball en equip.

Estratificació Social dins l'Aula

Els objectius fonamentals de l'aula són acadèmics. Des de la microsociologia, es planteja la necessitat de conèixer el paper de les relacions humanes en el grup classe, els processos d'interacció, la força del grup amb la seva estructura i el seu grau de cohesió.

1. Etiquetes

Guerrero afirma que els mestres no han de posar etiquetes als alumnes, però no sempre els donen el mateix tracte. Molts mestres etiqueten els seus alumnes en bons o problemàtics.

2. Subgrups

Dins el grup-classe es formen subgrups que reflecteixen l'estratificació de la societat.

Característiques dels subgrups:

• Segons el tipus de socialització: primària, secundària i terciària.
• Segons la seva estructura: formal i informal.

L'estructura del grup es considera formal en relació a l'organització del grup i pot no tenir relació directa amb les característiques emotives, espontànies i afectives. L'estructura informal és la més espontània i sincera, a més, potencia el feedback entre l'alumne i el professor. La formal és imposada per l'Administració.

• Segons el grau de pertinença o referència.

3. Rendiment

Segons Rivas, es produeix una diferenciació entre els alumnes en funció del seu rendiment escolar.

La Comunicació dins l'Aula

La comunicació és un element clau en la socialització dins l'aula. Mitjançant la comunicació, es construeixen les vies de relació i es transmeten els coneixements, els valors i la cultura.

Segons Bernstein, la comunicació reflecteix el poder i el control de les relacions socials. El mestre pot controlar la comunicació donant peu a una comunicació vertical (on l'alumnat no té possibilitat de participació). Però el mestre d'Educació Primària hauria de procurar que hi hagués feedback entre mestre i alumne, donant peu a una comunicació horitzontal que permeti la comunicació.

Un dels aspectes definitoris dels grups és el seu grau de cohesió, que ve determinat pels objectius comuns i el sentiment de grup, provocat tant per factors de composició interna com per factors externs. Perquè hi hagi dinàmica de grup hi ha d'haver comunicació i interacció. Però també ha d'existir un conjunt d'objectius, activitats i motivacions a fi que facilitin un tipus de relació diferenciadora dels altres grups.

La Tecnologia dins l'Aula

La tecnologia dins l'aula no és tan important com es pugui pensar. Dins l'Educació Primària, la tecnologia hauria de servir per potenciar la comunicació i el procés d'enculturació.