Microsociologia i Grups Socials: Dinàmiques a l'Aula

La microsociologia es planteja la necessitat de conèixer el paper de les relacions humanes en el grup classe, els processos d’interacció, la força de grup amb la seva estructura i el seu grau de cohesió.

La sociologia de la interacció dins l’aula considera l’aula com una microsocietat i investiga el tipus de relacions que es produeixen en el seu interior.

Què és un Grup Social?

La majoria de nosaltres pertany a nombrosos grups. Per una banda, la família, per exemple, però també a altres organitzacions molt més grans com les escoles, les universitats, etc.

Un grup social és una forma d’associació, és un nombre de persones que interactuen unes amb altres sobre una base regular. Un grup és la forma d’integració social més concreta i universal d’un conjunt de persones, relativament duradora, amb certa consciència comuna i una cohesió en l’acció.

Els grups es diferencien en mida, ja que poden ser associacions íntimes (com la família) fins a grans col·lectivitats (com un club esportiu).

La categoria social, en canvi, és una agrupació estadística: persones classificades juntes sobre la base d’una característica particular que comparteixen (per exemple, el mateix nivell de renda). Aquestes persones ni interactuen ni es reuneixen.

Tipus de Grups Socials

Dins el grup social podem trobar:

• Grups primaris: Petita associació de persones vinculades per llaços de natura emocional envolvent (per exemple, la família).
• Grups secundaris: Nombre de persones les relacions de les quals són principalment pràctiques i específiques (per exemple, un club social, un comitè).
• Grups oberts: L’interès d’aquests grups és l’augment sistemàtic de la seva mida (per exemple, els partits polítics).
• Grups tancats: Presenten una gran distinció entre “nosaltres” i “ells”, amb exclusió de determinades persones, i tenen un conjunt de normes i valors propis.

La constitució en grups constitueix la dimensió més específica i profunda, i es manifesta a tota la societat humana.

Un altre tipus d’organització són les organitzacions formals (com hospitals o universitats), que són grans associacions de persones per aconseguir un objectiu final, i les organitzacions modernes.

L'Aula com a Microsocietat

A continuació, farem referència a la microsociologia d’una manera més concreta:

• L’escola és un subsistema social que pot ser estudiat com a grup social o com a institució social. Té una relativa autonomia del sistema social, però és considerada per les exigències del sistema social més ampli.
• L’aula és una realitat on els alumnes desenvolupen el saber i la capacitat intel·lectual, però també els valors, les actituds i les formes de comunicació amb els altres. A l’aula, els infants es comencen a comunicar i aquesta és la base de la comunicació per a la vida. Hem de considerar l’aula com una microsocietat, ja que les relacions que s'hi estableixen són afectives i de poder: professor-alumne, alumne-professor i alumne-alumne. Hi ha una projecció de les expectatives del mestre cap als seus alumnes.

Segons l’escola i la classe, es reprodueixen uns elements relacionats amb la classe social, la procedència social de l’integrant i el model de comunicació i transmissió que s’utilitza.

La microsociologia vol conèixer el paper de les relacions humanes en els grups-classe.

Cas Pràctic: L'Infant Magrebí

Exemple d'Interacció Social a l'Aula

Considerem el cas d'un infant magrebí:

Barreja de factors que influeixen:

• Pertany a un grup social determinat amb característiques culturals diferenciades, la qual cosa pot portar a l'exclusió social.
• La seva classe social: la posició jeràrquica de la família dins l’estratificació social no és la mateixa que la de la resta d’infants. Això condiciona el comportament col·lectiu; per exemple, vesteix diferent i duu un berenar diferent.
• La llengua: pot ser un problema per a la relació amb els companys i per comunicar-se, generant discriminació i exclusió social.

El paper de la mestra:

El paper de la mestra és positiu, ja que intenta oferir possibilitats de participació i interacció, així com atenció individualitzada.

Malgrat això, el context és dificultós i contradictori. Es parla d'atenció a la diversitat, però la mestra s’enfronta diàriament a una situació del tot complexa.

Factors Clau en l'Educació

Com veiem, el fet educatiu es veu condicionat per les relacions mestre-alumne i pels factors institucionals, socials, polítics, econòmics i culturals.

El Rol del Futur Mestre

Com a futurs mestres, hem de fer un esforç per disminuir les desigualtats culturals i educatives, promovent un model de societat on les cultures minoritàries siguin respectades i valorades.