Midó, Glicogen, Cel·lulosa, Fosfolípids: Estructura i Funció

Midó: Estructura, Propietats i Funció

El midó és un polisacàrid format per unitats d'α-D-glucosa. L'enzim amilasa l'hidrolitza a maltosa. Es troba habitualment formant grànuls de reserva en els amiloplasts de cèl·lules vegetals (tubercles, llavors, etc.).

• En aigua calenta, forma dispersions col·loïdals.
• Es tenyeix de color morat amb el iode (reacció característica).

Composició del Midó: Amilosa i Amilopectina

El midó està format per dos tipus de polímers:

• Amilosa (20%): Cadena lineal helicoïdal de fins a 1.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Amb el iode, es tenyeix de blau.
• Amilopectina (80%): Cadena ramificada de 5.000-50.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Cada 12-24 residus presenta una ramificació amb un enllaç α(1→6). Amb el iode, es tenyeix de vermell.

Glicogen: Reserva Energètica Animal

El glicogen forma cadenes ramificades de fins a 30.000 α-D-glucoses. És similar a l'amilopectina, però més ramificat (cada 6-12 residus). També forma dispersions col·loïdals i es tenyeix de vermell amb el iode. S'hidrolitza a maltosa. Es troba com a reserva energètica en animals, principalment al citoplasma de les cèl·lules hepàtiques i musculars.

Cel·lulosa: Component Estructural Vegetal

La cel·lulosa forma cadenes lineals de fins a 15.000 β-D-glucoses unides per enllaços β(1→4). Unes 60 cadenes s'uneixen entre si mitjançant ponts d'hidrogen formant micel·les. Aquestes s'organitzen en microfibril·les, fibril·les i, finalment, fibres (com les de cotó). Es troba formant part de la paret cel·lular dels vegetals, constituint una estructura molt resistent i insoluble. Els tèrmits i herbívors remugants la poden hidrolitzar gràcies a bacteris o protozous simbionts.

Fosfolípids: Components Clau de les Membranes Cel·lulars

Fosfoglicèrids

Els fosfoglicèrids són èsters d'àcid fosfatídic amb un compost polar. L'àcid fosfatídic està format per un diacilglicèrid (amb un àcid gras insaturat) i un àcid fosfòric. Els més coneguts són:

• Fosfatidilcolina (lecitina)
• Fosfatidiletanolamina (cefalina)
• Fosfatidilserina

Fosfoesfingolípids

Els fosfoesfingolípids estan formats per una ceramida (esfingosina + àcid gras), un àcid fosfòric i un compost polar. L'exemple més conegut és l'esfingomielina, que conté colina i és abundant a les beines de mielina dels axons neuronals.

Propietats Amfipàtiques i Formació de Bicapes

Els fosfolípids tenen un comportament amfipàtic: presenten una zona polar hidròfila (el grup fosfat) i una zona apolar hidròfoba (els àcids grassos). Aquesta propietat els permet formar bicapes lipídiques, que són l'estructura fonamental de les membranes cel·lulars.