Les Migracions a Espanya: Interior, Exterior i Immigració

Les Migracions Interiors

L’emigració camp-ciutat va afectar el territori espanyol. De la dècada de 1950 fins al 1970, el flux migratori va ser considerable.

Van canviar de província 5,4 milions de persones, però si s'hi comptessin les migracions interprovincials dins de la mateixa província, la xifra seria probablement del doble.

De tot el conjunt de províncies espanyoles, onze van registrar el 2001 menys habitants que l’any 1990, cosa que indica una forta emigració. Entre aquestes províncies s'hi troben Terol, Sòria, Lugo, Zamora, etc.

Llocs de Destinació de la Migració Interior

Les zones de recepció de la migració interior espanyola van quedar molt polaritzades a les àrees industrials de les províncies de Barcelona i Madrid, i al País Basc.

El creixement demogràfic més gran el van experimentar Barcelona i Madrid, seguides de València, Biscaia i Alacant.

Pel que fa a l’origen i a la destinació concrets, els andalusos, gran part dels gallecs i extremenys van triar Barcelona com a lloc de destinació. Els de Castella i Lleó i de Castella-la Manxa es van desplaçar sobretot cap a Madrid.

Problemes i Fi de les Migracions Interiors

Aquesta arribada massiva d’immigrants va plantejar problemes greus, a causa de l’escassetat d’habitatges i de la insuficiència d’infraestructures per donar resposta al ràpid augment demogràfic.

Les migracions interiors van cessar quan van canviar les condicions econòmiques. La crisi provocada per la pujada dels preus del petroli va augmentar l’atur i, amb això, va desaparèixer l’atracció migratòria.

Les Migracions Exteriors

Les migracions exteriors es van iniciar a Europa el 1950 i van ser majoritàriament mà d'obra italiana i, posteriorment, espanyola. Més tard, s'hi van incorporar altres països emissors com Grècia, Turquia, Portugal, etc., i posteriorment, emigració del nord d'Àfrica.

L'Emigració Espanyola a Europa (1950-1973)

A Espanya, el moment màxim d'emigració a Europa va tenir lloc entre la dècada de 1950 i el 1973.

Causes de l'Emigració

Aquesta elevada emigració va ser causada pel fort creixement econòmic d'alguns països europeus, així com per la situació desfavorable que hi havia a Espanya: manca de feina derivada de la mecanització de l'agricultura i una industrialització deficient.

L'emigració cap a Europa procedia de totes les regions d'Espanya. Era una emigració amb contracte laboral temporal, tot i que una gran part dels treballadors es van quedar als països de destinació.

Països Receptors i Avantatges

Els principals països receptors van ser França, Alemanya i Suïssa, on van veure grans avantatges com: mà d'obra barata i poc conflictiva, i la possibilitat de contractar de manera temporal en lloc de definitiva.

Conseqüències de les Migracions Exteriors

• Punt de vista demogràfic: disminució de la població i també de la pressió social i econòmica.
• Punt de vista econòmic: va suposar una gran entrada de divises, gràcies a les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies.
• Punt de vista social: va significar el desarrelament de milers de persones dels seus llocs d'origen.

Fi de les Migracions Exteriors

La crisi econòmica del 1973 va suposar la fi de les grans migracions exteriors.

Espanya, un País d'Immigrants

El desenvolupament econòmic va transformar Espanya, d'un país tradicionalment emigrant a un país receptor d'immigrants. Es poden agrupar en quatre conjunts:

• Persones Jubilades

  Procedents de l'Europa central i del nord. S'estableixen definitivament a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, atretes per un clima suau i un entorn agradable envoltat de bons serveis.

• Directius i Professionals

  Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura. Aquest grup de població està format per persones que procedeixen majoritàriament de la Unió Europea. Venen a Espanya per qüestions laborals o perquè hi troben una millor qualitat de vida.

• Refugiats Polítics

  Són persones que per motius polítics han hagut de fugir del seu país.

• Immigrants de Països Pobres

  Aquest és el grup més nombrós de la immigració que arriba a Espanya actualment. El formen homes, dones i nens procedents de diversos països de l'Àfrica, de l'Amèrica Llatina, de l'Europa de l'Est i de l'Àsia, que venen a buscar feina i unes condicions de vida més dignes.

Espanya Necessita Immigrants

La immigració s'ha considerat un fet positiu des dels punts de vista següents:

Beneficis de la Immigració

• En el pla econòmic: la immigració beneficia el país d’acollida perquè hi aporta una mà d’obra jove i disposada a fer les feines més diverses.
• En el pla demogràfic: l’arribada d’estrangers ha contribuït a l’augment de la població, que des del 1990 ha tingut taxes de natalitat baixes. Els immigrants acostumen a tenir més fills que els residents del propi país. En les dones, hi ha la tendència a tenir fills a una edat més jove.
• En el pla cultural: la immigració suposa el contacte amb les cultures de països molt diversos.

El Reagrupament Familiar

És un dret bàsic que els immigrants puguin viure en família. Sens dubte, aquesta integració familiar s'haurà de fer de manera esglaonada, ja que pot causar desajustos en l'oferta de places escolars, demanarà més serveis de sanitat i farà necessari disposar d'habitatges... però presentarà un rejoveniment intens de la població espanyola.

El Dret d'Asil

El dret d'asil va ser reconegut en dos documents de l'ONU: la Convenció de Ginebra i el Protocol del 1967, que obliguen a l'admissió de les persones que pateixen persecució i n'estableixen els drets i els deures.