Migracions a Espanya durant el segle XX
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,16 KB
- Espanya va ser, durant la gran majoria del segle XX, un país d'emigració. El desenvolupament no va ser prou fort per poder absorbir la població creixent i això va comportar un saldo migratori negatiu fins als inicis dels anys vuitanta.
El període de màxima emigració van ser els anys deu del segle XX, amb una forta sortida cap a Sud-amèrica, i, malgrat la davallada posterior de les xifres, a partir dels anys cinquanta tornaria a haver-hi un període d'intensa sortida d'efectius a l'exterior, aquest cop a Sud-amèrica inicialment i especialment a Europa occidental després. A partir dels anys noranta, Espanya es converteix en un país d'atracció d'immigrants.
- Al llarg del segle XX l'estructura d'edats s'ha anat envellint de forma més o menys continuada, de manera que durant els anys noranta la població espanyola tenia indicadors demogràfics propis de països que havien completat la transició demogràfica. D'altra banda, el creixement de la població no va ser tan fort com en altres països d'Europa occidental a causa de l'emigració exterior i del manteniment d'altes taxes de mortalitat fins a la segona meitat de segle. Així, els períodes de més creixement van ser els anys vint —de forma modesta— i especialment els anys seixanta i setanta, tot i l'emigració.
Exercici 2: Gràfic sobre migracions. Saldos migratoris. Catalunya. 2005-2013
1) En la identificació, l'alumnat ha de dir explícitament que es tracta d'un gràfic de línies en què es representen, en nombres absoluts, tres variables: migracions internes amb la resta d'Espanya, migracions externes i el saldo migratori total entre 2005 i 2013.
Les dades procedeixen de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que les pren de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En la descripció, caldrà que l'alumnat apunti la tendència, des de 2007, a la disminució de les migracions exteriors: el saldo migratori era positiu, de més de 125.000 persones any i va caure lleugerament el 2008 per sota de 100.000, fins a ser de 10-12.000 els anys 2009-2011 i passar a ser negatiu el 2012 i 2013 en prop de 20.000 persones.