Migracions Interiors Tradicionals a Catalunya i Espanya

Els Moviments Migratoris

Les migracions són moviments de població en l'espai. Distingim entre emigració, o sortida de la població del seu lloc d'origen; i immigració, o arribada a un lloc de destinació. El saldo migratori és el balanç entre l'emigració i la immigració (Sm = I - E). Si és positiu, indica immigració, i si és negatiu, emigració.

Les Migracions Interiors

Les Migracions Interiors Tradicionals

Aquest tipus de migracions es va desenvolupar entre l'últim terç del segle XIX i la crisi econòmica del 1975. Es va caracteritzar per:

• La motivació de la migració va ser principalment laboral.
• Els fluxos van ser unidireccionals entre àrees emigratòries i immigratòries. Els emigrants procedien majoritàriament del camp i es dirigien a les grans ciutats industrialitzades o de serveis, localitzades quasi sempre en altres províncies o regions.
• El perfil característic dels emigrants va ser de persones joves, amb baix nivell de qualificació.

Tipus de Migracions Interiors Tradicionals

L'èxode rural va tenir lloc entre 1900 i 1975. És una migració entre àrees rurals i urbanes amb caràcter definitiu o de llarga durada. La seva motivació principal va ser aconseguir treball i ingressos més alts, encara que també va influir la possibilitat de trobar a les ciutats un millor nivell sanitari, cultural i d'oci, i una major llibertat personal. Els emigrants procedien de zones endarrerides de Galícia, l'interior peninsular i l'Andalusia oriental. Es van dirigir, primer, a les zones industrials de Catalunya, el País Basc i Madrid, i també a les noves àrees industrials de la Mediterrània i de la vall de l'Ebre, i les zones turístiques de València, Balears i Canàries.

Conseqüències Migracions Interiors Tradicionals

Les migracions interiors tradicionals han tingut nombroses repercussions:

• En el pla demogràfic, són les responsables dels desequilibris en la distribució de la població: buidament de l'interior i grans densitats a la perifèria. També han influït en l'estructura per sexe i per edat: eleven l'índex de masculinitat d'algunes àrees emigratòries, la qual cosa dificulta la formació de noves famílies, i causen l'envelliment de la població que queda al camp i el rejoveniment de la població urbana, ja que els emigrants solen ser joves.
• En el pla econòmic, a les àrees rurals, en un primer moment les migracions van permetre augmentar els recursos de la població, però amb el temps, es van generar deseconomies de la subpoblació, perquè en anar-hi la gent més jove i capacitada, van descendir la productivitat i el rendiment. A les ciutats, la immigració massiva va provocar deseconomies de congestió: problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis.
• En el pla social, es van produir problemes d'assimilació en passar els emigrants d'una comunitat rural de valors tradicionals a una gran societat urbana i competitiva. La integració no es produeix fins a la generació següent.
• En l'aspecte mediambiental, a les zones de procedència dels emigrants van quedar abandonats i deteriorats els ecosistemes tradicionals, sobretot de muntanya. A les grans ciutats, el creixement accelerat a causa de la immigració va crear problemes de contaminació atmosfèrica, soroll, etc.