Migracions i Urbanització a Catalunya i Espanya: 1880-1930

Les Migracions a Catalunya i Espanya (1880-1930)

L’arribada d’immigrants a Catalunya va ser la destinació del 4,2% de tots els immigrants que van rebre les províncies espanyoles amb un saldo migratori positiu. Així, l’any 1930, un de cada cinc residents a Catalunya havia nascut fora del territori català.

L'Emigració a Ultramar (1880-1914)

L’emigració a ultramar, iniciada cap al 1880, va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir notablement amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Les causes d’aquest moviment migratori cal cercar-les, d’una banda, en una economia en què l’ocupació creixia menys que la població per la manca de les transformacions econòmiques necessàries durant els decennis inicials del segle XX, i, d’una altra, en la millora de la navegació, que va escurçar la durada de la travessia atlàntica. La majoria dels emigrants eren homes joves, en edat productiva, que van salpar amb destinació a l’Amèrica Llatina.

La Intensificació de la Urbanització i les Migracions Interiors

Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització, que va tenir el període de major creixement entre el final de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, en què una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans.

Creixement de les Grans Ciutats Espanyoles

Com a resultat del procés migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixer notablement, fins a superar el milió d’habitants el 1930; les ciutats de més de cent mil habitants també van augmentar la població (un 65% en relació amb l’any 1900).

El 1930, la proporció de població autòctona a les grans ciutats era la següent:

• Madrid: Només el 37% dels habitants havien nascut a la capital.
• Barcelona: El percentatge de població autòctona era del 43,6%.
• Sevilla: El 50% de la població era autòctona.

També segons dades de l’any 1930, altres ciutats van experimentar un augment de població espectacular arran d’haver esdevingut centres industrials o miners importants:

• País Basc: Barakaldo i Sestao.
• Astúries: Mieres i Sama de Langreo.
• Catalunya: Badalona, Sabadell i Terrassa.

La Transformació Urbana de Barcelona

En aquest context, Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar com a resultat de:

• L’agregació d’alguns municipis del Pla de Barcelona en compliment del Decret del 1897.
• La construcció de nous habitatges per acollir els immigrants.

A més, es va dur a terme una reestructuració interior amb:

• L’obertura de la Via Laietana.
• La construcció de xarxes de transport urbà modernes.
• L’ampliació de les comunicacions.
• La remodelació de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929.