La mineria: obtenció de minerals i recursos energètics

Consisteix en l'obtenció de minerals de la naturalesa. Aquests minerals poden ser energètics (carbó, petroli, gas natural, urani) i no energètics. Aquests al mateix temps poden ser metàl·lics (ferro, coure...) o no metàl·lics com la sal, que s’obté normalment de l’aigua del mar a les salines o el sofre, utilitzat per la indústria química. D’altres materials s’extreuen de la naturalesa per destinar-los a la construcció com la grava, el granit, l’arena, la pissarra o el marbre. En general, els minerals no es troben en estat pur en la naturalesa, sinó formant roques, que són compostos de diferents minerals. Un jaciment és una àrea on hi ha abundància de roques que contenen el mineral que es vol obtenir. La mena és el mineral “en brut” que s’extreu del jaciment. Així, l’hematites és una mena del ferro i la bauxita és la mena de l’alumini. La part del material que es descarta en el procés d’extracció del mineral es diu ganga. Hi ha dos tipus d'extracció minera: a cel obert o subterrani. Els minerals són recursos no renovables i el seu consum excessiu pot exhaurir els jaciments. El reciclatge dels minerals és una de les mesures.

L'energia pot ser primària, quan es consumeix directament o secundària, quan es crea a partir de la transformació de l'energia primària. El carbó, el petroli i el gas natural són avui en dia les fonts d'energia primària més utilitzades. L'energia secundària és sobretot l'electricitat, que s'obté d'aquestes energies primàries i també de l'energia hidràulica, eòlica, solar i de la fissió nuclear.

El carbó mineral és un combustible fòssil que s’originà a partir de la descomposició de vegetals acumulats i sepultats durant l’era secundària, fa milions d’anys. El carbó mineral té molt més poder calorífic que el carbó vegetal. La zona més important de producció de carbó és l'asturlleonesa (mines de Langreo, Laviana, Mieres, Gijón...) .Altres zones de producció de carbó són: -Puertollano, a Ciudad Real -Bélmez i Peñarroya a Córdoba -Utrillas a Terol. -Alt Llobregat a Catalunya. Espanya és deficitària en carbó i n'ha d'importar en grans quantitats. Els principals estats proveïdors són Sud-àfrica, Indonèsia, Colòmbia i Rússia. Avui en dia el carbó a Espanya, bàsicament lignit i hulla, s’empra sobretot com a combustible per a produir energia tèrmica o elèctrica, sobretot lignit i hulla.

El petroli té el mateix origen que el carbó i per tant es va formar fa milions d’anys a partir de la descomposició de restes vegetals acumulades a gran profunditat. Per això tant el carbó com el petroli es coneixen com a combustibles fòssils. És la matèria primera per a obtenir benzina, fuel... i per a la fabricació de nombrosos tipus de plàstics. Contràriament, la majoria de països productors de petroli es situen en l'òrbita del Tercer Món (Aràbia, Kuwait, Líbia, Kènia, Guatemala..). A Espanya hi ha nou refineries als principals ports: Cartagena, Bilbao, a Coruña, Tarragona, Huelva. A Torrellano (Ciudad Real) es va instal·lar la primera refineria, durant el franquisme, el 1966, amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament industrial de Castella. És transportada des de Màlaga per un oleoducte i des d'allà redistribuïda pel mateix sistema als principals centres. Actualment pertany a l'empresa Repsol.

El gas natural té un origen semblant al petroli i sovint es troben junts els dos jaciments. Està format sobretot per metà, i en proporció menor nitrogen, diòxid de carboni i età. El gas natural es fa servir com a combustible per la producció d’electricitat i per usos domèstics com la calefacció. Espanya també depèn de la importació del gas natural. El principal proveïdor és Algèria, per un gasoducte que creua l'estret de Gibraltar.