Minos i el Minotaure: La Venjança de Posidó i el Laberint

Minos i el Minotaure: L'Inici del Mite

Al cap d'un temps, Zeus va abandonar Europa, però no abans de deixar-la en una bona posició, ja que la va casar amb Asterió, rei de Creta. Asterió va adoptar els fills de Zeus com si fossin propis i, en conseqüència, quan va morir, els tres germans es van disputar la seva successió.

La Prova de Minos i el Toro de Posidó

Minos va pretendre tenir dret al tron pel suport que li donaven els déus. Per demostrar-ho, va demanar a Posidó que fes sortir un toro del mar amb la promesa que el sacrificaria immediatament en honor seu. Posidó va accedir als seus desitjos i així va ser com un esplèndid brau va eixir prodigiosament de les aigües.

La Venjança de Posidó i la Passió de Pasífae

D'aquesta manera, Minos va aconseguir el tron de Creta, però no es va veure amb cor d'immolar un animal tan bell. El va afegir als seus ramats i va sacrificar-ne un altre de menys esplèndid.

L'Engany de Minos i la Fúria Divina

La venjança de Posidó fou terrible: feu que l'esposa de Minos, la reina Pasífae, s'enamorés follament del toro, el qual, temps després, acabaria errant embogit per Creta fins que Hèracles el sotmeté.

Dèdal i la Creació del Monstre

Pasífae es va unir amb el toro per mitjà d'una estratagema ideada i executada per Dèdal, l'enginyer:

• Dèdal va fabricar una vaca de fusta, buida per dins.
• La va recobrir d'una pell vaquina.
• La reina Pasífae es va amagar a l'interior.

Tot seguit, la va deixar en un prat on solia pasturar el toro, que ben aviat la va descobrir i s'hi va aparellar. Al cap de nou mesos, Pasífae va donar a llum una criatura monstruosa, amb cos humà i cap de toro. Li posaren el nom d'Asterió, però fou més coneguda com el Minotaure.

El Laberint: Presó del Minotaure

Com és natural, Minos es va adonar de seguida que no era fill seu i, ple de vergonya i horror, el volgué ocultar dels ulls de tothom. Amb tal finalitat, Dèdal va dissenyar i construir el Laberint, un edifici de corredors, sales i patis tan intricat que ningú que hi entrés podia trobar-ne la sortida.

El Tribut d'Atenes

Allà va créixer i va viure el Minotaure, sol i allunyat de tot contacte humà. Només un cop a l'any, entraven en el Laberint set nois i set noies que Atenes enviava com un tribut anual a Minos. Tots ells acabaven devorats pel monstre.