El Miracle Econòmic Espanyol (1959-1973)

1. Dècada del 1950-59: Creixement Econòmic Moderat

Es van eliminar algunes mesures intervencionistes, sense acabar d'abandonar l'autarquia.

• Supressió de les cartilles de racionament (1952) i préstecs dels EUA.
• Millores salarials a causa de les mobilitzacions socials > inflació (mà d'obra cara) i disminució de les reserves de divises de l'Estat (necessitava importacions de petroli i energia).

Abandó de l'intervencionisme dificultós: crisi del 1957. Planteja la necessitat d'un Pla d'Estabilització > les alternatives eren no retornar els préstecs (X), retornar el racionament (X) o canviar el model econòmic (√).

2. De l'Expansió a la Crisi (1959-1975)

El Pla d'Estabilització, el miracle econòmic i la crisi final.

2.1 Pla d'Estabilització i Liberalització (1959)

Impulsat per tecnòcrates com Mariano Navarro Rubio, Alberto Ullastres i Joan Sardà (vinculats a l'Opus Dei – aquest últim).

• Objectius: 1. Aturar la inflació i estabilitzar preus i salaris. 2. Liberalitzar sectors a l'exterior (devaluació de la pesseta, reforma fiscal).
• Ajuts de l'FMI i l'OECE (Unió del Pla Marshall).

Evolució de l'autarquia al sistema capitalista amb desconfiança de Franco: inicialment, resultats negatius...

• Disminució de l'intervencionisme estatal.
• Maquinària envellida, baixa productivitat i menys poder adquisitiu.
• Adaptació a nous mercats i augment de l'atur.

Efectes positius a partir de 1961 i sobretot 1963.

Catalunya, beneficiada: noves fàbriques a l'àrea metropolitana > continuar la diversificació industrial (metal·lúrgia, química, construcció).

2.2 Miracle Econòmic Espanyol (1963-1973)

Fets del creixement econòmic: el producte industrial puja un 160%, la renda per càpita es multiplica per 8, transició cap a un país industrial i diversificació industrial de les empreses catalanes.

Raons del creixement econòmic: calia finançament per al desenvolupament industrial, però Espanya no tenia recursos econòmics suficients > calien alternatives.

Solucions: 1. Ingressos de divises del turisme estranger. 2. Inversions estrangeres. 3. Exportació de mà d'obra i tramesa de remeses d'emigrants. (Calia tenir una balança de pagaments positiva, tenint ja la comercial negativa –dèficit exportacions-importacions). Es creen els Plans de Desenvolupament. Situació internacional favorable: bon preu del petroli, atur reduït, exportacions...