El Miracle Econòmic Espanyol: Pla d'Estabilització i Desenvolupament (1959-1973)
Clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,4 KB
Pla d'Estabilització i Desenvolupament (1959-1973)
Un nou govern format el 1957 va incorporar ministres tecnòcrates de l'Opus Dei que van aprovar el Pla d'Estabilització de 1959. Aquest pla va detenir la inflació, va liberalitzar l'economia, va incentivar les inversions estrangeres, va retallar la despesa pública, va congelar els salaris i va devaluar la pesseta. Al principi, aquestes mesures van resultar socialment negatives, ja que es va reduir el consum i la inversió, i va augmentar l'atur. Però en dos anys es van notar els efectes positius del Pla, i es va rellançar l'economia, la qual va produir una ràpida modernització del país durant la dècada dels 60.
Els Plans de Desenvolupament i la Industrialització
Per coordinar aquest creixement, els ministres tecnòcrates de l'Opus Dei van establir els Plans de Desenvolupament, que van fomentar la implantació industrial amb ajudes i inversions de l'Estat en infraestructures (Burgos, Vigo, La Corunya, Huelva, Sevilla, Valladolid i Saragossa). Tot i que la indústria va ser estimulada, les previsions rarament es van complir i els desequilibris sectorials i regionals van augmentar. En contrast amb el desenvolupament de les zones industrials (Catalunya, País Basc, Madrid), altres territoris van quedar endarrerits (Galícia, les dues Castelles, Andalusia, Extremadura).
El "Miracle Econòmic Espanyol"
El règim va utilitzar la industrialització com a propaganda, presentant-la com el "miracle econòmic espanyol". Espanya es va convertir en la desena potència industrial mundial. La renda per càpita va passar de 300 $ el 1960 a 1000 $ el 1970. La taxa de creixement va ser molt alta (8,6% anual).
Per a aquest canvi, l'emigració de la població va ser imprescindible:
- Quatre milions de persones van realitzar un èxode cap a les regions industrials (País Basc, Catalunya, Madrid i els pols de desenvolupament industrial) o atretes per les zones turístiques de la costa.
- A més, dos milions es van desplaçar a Europa Occidental, en ple creixement industrial, ja que el model espanyol de creixement no generava prou ocupació per a la població activa.
Factors Clau: Balança de Pagaments, Inversions i Turisme
La balança de pagaments va eliminar el seu dèficit gràcies a tres fonts principals d'ingressos:
- Les inversions estrangeres, que van suplir en part la manca de capital.
- Les divises que enviaven els emigrants espanyols des d'Europa.
- Els ingressos dels turistes estrangers.
El boom del turisme, amb sis milions de visitants (francesos, anglesos i alemanys, principalment) el 1960, que passarien a més de trenta milions el 1973, va convertir Espanya en la segona destinació turística d'Europa, per darrere d'Itàlia.
Crisi Econòmica Final (1973-1975)
El desenvolupament econòmic va quedar estancat a partir de la crisi general de l'economia capitalista de 1973, provocada pel conflicte araboisraelià en què els països àrabs van utilitzar el petroli com a arma política. Amb la mort del dictador, la desocupació i el manteniment artificial del preu del petroli van generar una crisi econòmica que només es va poder començar a mitigar ja durant la Transició (Pactes de la Moncloa, 1977).