Mirall Trencat: Anàlisi i Estructura de la Novel·la

I. Un Matí

S'explica com es desenvolupa l'esmorzar de la Teresa amb l'Armanda. Durant l'esmorzar, arriba Masdéu dient que el seu pare havia mort. Masdéu es posa una corbata vermella per celebrar-ho, encara que estava molt trist. També es mostra com el jardí, que abans era ple de color, es va deteriorant poc a poc.

II. Joventut

És el record de la Teresa. Recorda el primer dia que es va enamorar de Masdéu. Explica pas a pas com es van conèixer, al peu d'un fanal. Ella veu un retrat a terra, s'ajup per agafar-lo: era d'un noi vestit de soldat que apuntalava un fusell amb la baioneta calada en un tambor. Sent una veu: "Li agrada?". Es gira i es troba al davant el soldat del fusell, que era en Masdéu.

També s'explica com l'amor d'ells dos es va desenvolupar fins al punt que la Teresa es va quedar embarassada, però no es podia casar amb ell perquè ell ja estava casat.

III. Mort de la Teresa

Finalment, mor la protagonista de la novel·la. S'explica pas a pas com es va debilitant, es queda sense forces i va recordant els moments més intensos que havia viscut, com ara les tres penes més grans de la seva vida: el fill de Masdéu, la mort d'en Jaume i la mort de la Maria. A la pàgina 328, les 8 últimes línies expliquen els sentiments que va tenir la Teresa envers els homes.

IV. Les Habitacions Tancades

La Sofia té records de tots els seus familiars morts i vol entrar a les habitacions per poder veure com estan, però estan tancades. Demana les claus, les obre i comença a mirar-les. L'única persona de qui no volia més records era de la filla de l'Eladi. Va ordenar que no hi hagués portes tancades a casa seva. Se'n va anar a dutxar i, quan ja sortia, la van avisar que el senyor Fontanills havia arribat. La Sofia va baixar i van començar a parlar de tots els problemes de les diferents cases i ordena arreglar-les. En Fontanills li diu que li doni temps perquè potser hi haurà conflictes amb generals del nord de l'Àfrica.

V. Torni Aviat, Senyora Sofia

No quedava ningú de servei a la casa: només la Miquela i l'Armanda. La Sofia havia decidit anar-se'n a l'estranger. Tot s'anava embolicant. El senyor Fontanills estava esveradíssim. Les cases no tenien propietari i, a pagès, els parcers deien que les finques eren d'ells. La Miquela estava molt preocupada perquè ella i l'Armanda s'havien cosit unes joies i temia que abans d'arribar a Andorra les atrapessin.

Una nit, la Sofia marxa i li dóna a l'Armanda diners perquè els gasti quan ella no hi sigui i li dóna una ampolla de xampany per aquella nit. L'Armanda es queda sola a casa. Agafa el mirall de mà de la senyoreta Sofia i es passeja per la casa amb el mirall encarat endavant, com si aguantés una torxa enlaire. Baixa l'escala del primer pis al vestíbul i, a l'últim esglaó, cau. El mirall s'havia trencat. Quan s'ajup per agafar els trossets de mirall, veu la seva vida passar en cada un. S'aixeca trasbalsada amb el mirall a la mà. Havia arribat l'hora del xampany. Deixa el mirall damunt la taula. Alça la copa i veu tots els seus diners a terra, crida [d'una manera rara que no semblava la seva veu] perquè damunt d'un tros de mirall, llarg i estret, hi havia una maneta de calavera, era una mà d'adult. Es frega els ulls i desapareix.

VI. La Torre

Dormiria a l'habitació del senyoret Valldaura.

Una veu perduda en la nit cridava un nom [no se sentia quin nom era]. Enllà del mar, de cada casa lluent, en sortí un àngel vermell; una tropa d'àngels baixava a saludar-la i en venien de totes bandes, de llevant i de ponent, tropes i tropes; amb la punta de les ales li fregaven la cara, més dolces que la mel, més fresques que un brot de julivert. Els àngels no tenien cara, no tenien peus, no tenien cos. Eren ales amb una ànima vaporosa com una boira enmig de tanta ploma d'amor.

L'endemà, es passen la tarda canviant mobles de lloc i entrant taules de despatx, armaris i classificadors. Pel balcó, veu com entren els mobles... i veu també en Masdéu. Ell no parava de donar ordres als altres... L'Armanda li demana que no modifiqui res de les habitacions de la Teresa, la Maria...