El Misteri d'Elx: Guia Completa de La Festa i La Vespra

Enviado por marcosmc5 y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,4 KB

El Misteri d'Elx: un drama musical del segle XV

El Misteri d'Elx és un drama musical d'autor anònim, escrit al segle XV, representat a l'interior de la Basílica de Santa Maria per autorització del papa Urbà VIII.

L'obra es divideix en dos actes:

Acte I: La Vespra (14 d'agost)

Narra els últims moments de la Verge Maria. La Verge manifesta el seu desig de morir per poder acompanyar el seu fill, que ja es troba al cel. Llavors, el primer aparell escènic, la Magrana, baixa de la cúpula de la basílica amb un àngel a dins que comunica a Maria que el seu desig es farà realitat. Com a plasmació de la seva última voluntat, els apòstols són transportats de forma màgica davant de la Verge, que mor. La Vespra es tanca quan un altre aparell, l'Araceli o Recèlica, baixa per emportar-se al cel l'ànima de la Verge difunta.

Acte II: La Festa (15 d'agost)

Assumpció i coronació de la Mare de Déu

Comença amb l'adoració que els apòstols fan del cos sense vida de la Mare de Déu. Aleshores, entren en escena uns jueus, disposats a profanar el cos sant, però una força misteriosa els paralitza les mans abans que puguin tocar-lo. Convertits els jueus al cristianisme a causa del miracle, aquests s'uneixen als apòstols en l'adoració. Poc després, davalla del cel de nou l'Araceli, que s'emporta el cos de la Verge, la qual, ja a les altures, és coronada com a reina del cel i de la terra. L'obra s'acaba amb el volteig de les campanes de la basílica i de la resta d'esglésies de la ciutat i amb un oripell de papers daurats que cauen sobre el cadafal i el públic assistent.

Característiques i curiositats de La Festa

  • Va ser l'única obra que va sobreviure a les normes del Concili de Trento.
  • Declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, juntament amb el Palmerar d'Elx.
  • Els actors són nens, homes i sacerdots. No són actors professionals.
  • Sempre ha estat representada per homes, mai per dones.
  • Canten en valencià antic.
  • És important no sols com a text, sinó també per la música polifònica que l'acompanya i la varietat de vestits i aparells que són part integrant de la posada en escena. També cal tenir en compte el Cadafal i el Cel.

Entradas relacionadas: