El Misteri d'Elx: Teatre Litúrgic Medieval i Patrimoni Viu

El "Misteri" o "Festa d'Elx" és més que una obra de teatre litúrgic medieval. És allò que es representa, se celebra i es viu cada any, els dies 14 (la Vespra) i 15 (la Festa) d'agost, a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx.

Orígens i Context Històric del Misteri d'Elx

Des dels segles VI-VII, el cristianisme celebra el pas a la vida eterna de la Mare de Déu amb diversos noms: Trànsit, Dormició, Assumpció… I d'aquesta època és la data elegida: el 15 d'agost. La manca d'al·lusions que hi ha als textos sagrats es va suplir amb les narracions contingudes als Evangelis Apòcrifs, que constituïen una de les tradicions més vigoroses de la religiositat popular medieval.

El tema de l’Assumpció ha tingut gran influència en l’àmbit artístic (catedrals, pintures, escultures…) i literari. Alfons X el Savi va escriure una Cantiga sobre el tema, i Don Juan Manuel va escriure el Tratado de la Asunción. Sant Vicent Ferrer li va dedicar diversos sermons, i Francesc Eiximenis i sor Isabel de Villena van incloure amplis episodis als seus Vita Christi.

A València, el culte a la Verge Maria va ser portat pel mateix Jaume I, i són moltes les poblacions on se celebra la festa assumpcionista, entre les quals destaca Elx. Els seus orígens, malgrat que existeix la creença popular que la Festa va venir amb Jaume I quan va entrar a Elx el 1265, es remunten a finals del segle XV o principis del XVI.

La Consueta i el Text Poètic

Encara que sabem que al segle XVI ja existia la Festa, no posseïm cap consueta (llibret dirigit a l'encarregat de posar en escena l'obra) anterior al 1625. El text poètic està constituït per versos amb un nombre de síl·labes variat, habitualment de rima alterna.

Els Actes del Misteri d'Elx: La Vespra i La Festa

Primer Acte: La Vespra (14 d'agost)

La Verge Maria, representada per un xiquet (ja que al teatre religiós medieval no s'admetia la dona com a intèrpret), entra al temple i expressa el seu desig de morir per unir-se al seu Fill. Tot seguit, s'obren les portes del cel i apareix la «Mangrana» amb un àngel que baixa i anuncia a la Verge que tres dies després de la seua mort serà proclamada Reina dels Àngels. La Verge demana a l'àngel que, abans de morir, pugui veure els apòstols. L'àngel li concedeix la gràcia demanada i se'n puja al cel. Aleshores, apareixen els apòstols i la Verge exhala l'esperit. En aquest moment, els apòstols, al voltant del llit i cobrint-lo de la mirada dels espectadors, canvien l'actor per l'estàtua de la Verge. Tot seguit, s'obre el cel per segona vegada i baixen el cor d'àngels i l'«Araceli», que prenen l'ànima de la Verge i se l'emporten al cel.

Segon Acte: La Festa (15 d'agost)

Quan els apòstols es disposen a soterrar el cos de la Verge (l'estàtua que ha quedat exposada al centre del cadafal durant tota la nit), irromp al temple un grup de jueus (és l'escena més famosa de l'obra: la Judiada), que pretenen apoderar-se del seu cos per impedir que es digui després que ha ressuscitat. Inicien una brega amb els apòstols, i un dels jueus arriba al fèretre de Maria, però en intentar tocar-lo es queda paralitzat. Els jueus es fan creients i són batejats per sant Pere; tots units sepulten el cos de la Verge. Aleshores, s'obre el cel, baixa l'«Araceli» amb l'ànima de la Verge i entra a la sepultura per ressuscitar-la i pujar-la al cel. Després baixa la Santíssima Trinitat (Déu Pare al centre i dos xiquets que representen les altres dues persones de la Trinitat), que, prop del cel, corona Maria Reina del cel i de la terra.