El mite de la caverna de Plató: significat i interpretació

El mite de la caverna de Plató

4. Explicació i significat

Plató, en el seu llibre La República, presenta el mite de la caverna, una al·legoria que representa metafòricament la vida humana i la recerca del coneixement. L'al·legoria descriu uns presoners dins d'una cova des del seu naixement, sense coneixement del món exterior. Lligats de peus, mans i coll, només poden mirar la paret del davant. Darrere d'un mur, hi ha una foguera i persones que caminen entre el foc i el mur amb objectes, projectant les seves ombres a la paret. Els presoners, en no conèixer res més, creuen que aquestes ombres són la realitat.

Un dia, un presoner és alliberat i portat fora de la cova. Inicialment, la llum l'enlluerna i el desorienta. A poc a poc, recupera la visió i comença a distingir les formes reals de les ombres. En un principi incrèdul, finalment s'adona que les formes reals són molt més clares, amb profunditat, contorn i colors. L'expresoner torna a la cova per compartir el descobriment, però la foscor el torna a encegar temporalment. Els seus companys creuen que l'exterior l'ha tornat estúpid i cec.

Plató conclou plantejant la qüestió: preferim ser pobres però conèixer la veritat, o ser rics i viure enganyat?