De Mite a Logos: Orígens de la Filosofia Grega i les Teories Arkhé

Transició del Mite al Logos en la Filosofia Grega

Passem del mite (antropomòrfic, imaginació, causes sobrenaturals, màgia i ritual) al logos (abstracte, raó, causes naturals, ciència, filosofia i tècnica). Aquesta transició es va produir per diversos factors:

1. Grècia i els comerciants: contacte amb altres mites, ulls relativistes respecte als mites.
2. La pòlis possibilitava la llibertat de pensament, possibilitant posar en dubte el pensament anterior.
3. Les classes benestants no treballaven, tenien temps per reflexionar.

Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents, phýsis). Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú: l'origen de tot (concepte de matèria, arkhé). Arkhé (origen) forma physis (cosmos).

Teories Arkhé: Monistes

Els monistes proposen un únic arkhé que és l'origen de l'univers: Tales, Anaximandre, Pitàgores, Heràclit, Parmènides.

• Tales: arkhé: aigua (aigua = vida; mar Egeu, importància de Grècia) (hilozoisme: tot està ple de vida).
• Anaximandre: arkhé: àpeiron (indefinit) (lluita de contraris, justícia còsmica).
• Anaxímenes: arkhé: aire (pneuma).
• Pitàgores: arkhé: nombre. El nombre 10 és la perfecció, 10è planeta: antiterra, 4D és existència. Va amagar nombres irracionals perquè podien contradir-lo. Ànima important, capaç de viure sense cos, cos pressió (immaterial) cos (material).
• Heràclit: arkhé: foc; physis: cosmos; enfrontament de contraris. Panta rhei (tot flueix), flux permanent, guerra (harmonia de contraris), mutabilitat de l'ésser i de l'entorn, u-tot, logos és ésser, raó = moment del logos universal.
• Parmènides: arkhé: ; l'ésser és (existeix), el no-ésser no és (no existeix), canvi = ser a no ser = destrucció o generació = cosa il·lògica i irreal, moviment = cosa buit = cosa moviment és impossible (moviment = il·lusió dels sentits), l'ésser és un (immutable i etern), contraposició lògica amb l'experiència sensible.

Teories Arkhé: Pluralistes

Els pluralistes proposen diversos arkhés. Intenten fer compatibles la lògica amb l'experiència sensible, a partir de principis diversos (que estan en constant moviment i al mesclar-se es generen les coses i al separar-se es destrueixen) (pluralitat de coses no prové d'unitat originària sinó de pluralitat d'orígens).

• Empèdocles: arkhé: aigua, aire, foc, terra (amor uneix, discòrdia separa), coneixement a través de la sensibilitat.
• Anaxàgores: arkhé: spérmatas/homeomeries (“àtoms”; es diferencien qualitativament), en totes les coses hi ha llavors de totes les coses, univers governat per la raó (nous, causa motriu creadora de l'univers) que no es barreja, coneixement per diferenciació (coneixement sensible).
• Atomistes (Leucip: iniciador, Demòcrit: deixeble): arkhé: àtoms. La matèria no pot ser dividida fins a l'infinit, qualitats primàries (objectives): pròpies de l'objecte en si, secundàries (subjectives) depenen de la percepció del subjecte que les capta, no existeix l'atzar, l'univers té lleis físiques, coneixement basat en la sensibilitat.

Sofistes

Res no existeix, si existeix no ha nascut (absurd) o ha passat del no-ésser a l'ésser (impossible), si alguna cosa existeix no ho puc conèixer ja que els sentits són limitats, si alguna cosa existeix i ho puc conèixer no ho puc explicar ja que el llenguatge és simbòlic i no real cosa que impedeix totalment la plena comunicació; indiferència moral i religiosa.

Idees Comunes dels Sofistes

El coneixement prové directament/indirectament de l'experiència sensible (empirisme), la veritat de cadascú és la opinió (relativisme epistemològic), savi: qui té habilitat per convèncer; no podem construir coneixements segurs de realitats canviants (escepticisme); distinció entre llei natural i llei convencional, convencionalisme: la voluntat humana és l'únic fonament de les lleis de la ciutat; el que és just, bo o bell en un lloc i moment no ho és en un altre (relativisme ètic), (materialisme), (subjectivisme).