Mites Clàssics d'Amor: Píram, Tisbe, Eco, Narcís i Materials Antics

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,68 KB

Llatí 3: Històries d'Amor i Conceptes Clàssics

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe eren una parella jove d'enamorats. Els seus pares no aprovaven la seva relació. Parlaven a través d'una esquerda a la paret. Van quedar per trobar-se sota un arbre.

Tisbe, però, va fugir espantada per una lleona que bevia aigua d'una font. Tisbe, al sortir corrents, li va caure el vel. La lleona va embrutar el vel. Píram, en arribar i veure el vel brut, es va suïcidar perquè pensava que ella era morta. Tisbe, en arribar de nou i veure Píram mort, també es va matar.

Filemó i Baucis

Júpiter i Mercuri van posar a prova la humanitat. Van disfressar-se de viatgers buscant acolliment. Només els va voler acollir dos vellets. Fins i tot estaven disposats a matar l'última oca que els hi quedava per donar-los-la.

Poc després els hi van fer saber que eren déus i que els hi concedirien un desig: estar sempre junts (convertits en til·ler i alzina).

Eco i Narcís

Eco era una nimfa que no es callava. Juno creia que Eco l'ajudava a espiar Júpiter. Juno, enfadada amb Eco, va disposar que només repetís les últimes síl·labes de les persones que li parlessin.

Eco es va enamorar de Narcís. Narcís no l'estimava perquè repetia el que deia. Eco es va tancar en una cova. Narcís es va enamorar del seu reflex en una font, va anar a abraçar-lo, es va caure a l'aigua i va morir. En el seu lloc va aparèixer una flor.

Apol·lo i Dafne

El déu Apol·lo era un símbol de la bellesa masculina. No creia en l'amor després de ser rebutjat. Dafne era una nimfa de la qual es va enamorar el déu.

Cupido es va enfadar i li va clavar una fletxa amb la punta d'or i Apol·lo va quedar completament obsessionat i enamorat de Dafne. I a Dafne li va clavar una fletxa amb la punta de plom i va quedar totalment insensible a l'amor. Dafne va demanar ajuda al seu pare i aquest la va convertir en llorer. Des d'aquell dia, Apol·lo porta una corona de llorer al cap.

Materials i Conceptes d'Escriptura Antiga

Pergamí

Era l'antic paper dels monjos. Era el més costós, ja que estava fet de pell de xai, cabrit o vedell.

Còdex

Era un pergamí doblegat amb molts plecs i es cobria amb unes tapes o cobertes.

Papir

El papir era l'antic paper dels copistes. Era una planta aquàtica abundant a Egipte.

Volum

Una tira de papir quan quedava enrotllada.

Miniatures

Pintures que il·lustraven els textos copiats.

L'Scriptorium

Era una sala dels monestirs on un gran nombre de monjos es dedicava a copiar manuscrits d'època clàssica.

Entradas relacionadas: