Mites i Deïtats Griegues: Demèter, Persèfone, Hesíode, Atena i Ares

Demèter i Persèfone: El Cicle de les Estacions

Demèter és la deessa de la fecunditat i la protectora de la terra conreada; vetlla per les collites, especialment pel blat. La llegenda de Demèter va unida a la de Persèfone, fruit de les relacions de la deessa amb Zeus. Diu la llegenda que Hades, oncle de Persèfone, enamorat de la jove, la va segrestar mentre collia flors a la vora del llac Pergus, a Sicília.

Quan la mare se n’adona de la seva desaparició, la busca dia i nit, i això fa que descuidés les seves funcions amb les terres, i la gent patís les conseqüències. Llavors Zeus va intervenir-hi i va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare. Però no va ser possible perquè Persèfone va menjar uns grans de magrana, fet que l’obligava a romandre per sempre més a les mansions de l’infern. Zeus, per suavitzar la situació, va pactar amb Hades que Persèfone passaria una part de l'any a la Terra, i la resta tornaria al subterrani. A Demèter li va complaure el pacte i d’aquesta manera els arbres van tornar a donar fruit i els sembrats van cobrir un altre cop la Terra.

Hesíode: El Poeta de la Justícia i l'Origen del Món

Hesíode va viure a Beòcia, un petit vilatge anomenat Ascra. El seu pare, Dió, havia deixat a Hesíode i al seu germà Perses una petita herència. Perses va malmenar la seva part i Hesíode el va portar a judici, on va sortir perjudicat per un veredicte injust. Això el va motivar a escriure l’obra titulada Treballs i dies, que es planteja el tema de l’existència humana i la justícia.

Portava una vida humil. Feia de pastor. En aquest indret, les Muses, filles de Zeus, se li van aparèixer a Hesíode. Van infondre-li veu divina per cantar el futur i el passat. Hesíode és el poeta més antic d’Occident que relata experiències personals.

Dels diversos fragments i obres, n’hi ha dues que són les més representatives:

• La Teogonia

  És un llarg poema en què l’autor intenta explicar l’origen de l’Univers i la genealogia dels déus preolímpics. Pel que fa al mite de la creació de l’Univers, l’obra d’Hesíode presenta paral·lelismes amb les cultures orientals.

• Els Treballs i dies

  És un document d’una gran importància per conèixer la societat més antiga de la Grècia continental. Ens presenta una societat de camperols, ramaders, artesans, mariners i petits comerciants que basaven la seva economia en el sistema de producció i d’intercanvi. Hesíode es planteja el problema de l’origen del mal i arriba a la conclusió que l’home n’és el màxim responsable.

Atena i Ares: Deesses de la Saviesa i Déus de la Guerra

Atena, Deessa de la Saviesa i Protectora d'Atenes

Atena és filla de Zeus i de Metis. Quan aquesta estava embarassada, Zeus se la va empassar perquè si Metis infantava una nena, després naixeria un fill que li prendria el domini del cel. Atena és una deessa guerrera, armada amb un casc, una llança i una ègida. És deessa de la saviesa i la raó, i protectora de les arts i les lletres. Li estava consagrada l’òliba, animal que per la seva mirada fixa simbolitza la intel·ligència.

L’olivera era l’arbre que la deessa havia regalat a l’Àtica per ser nomenada protectora de la ciutat d’Atenes. És el símbol de la pau des de temps molt llunyans. Va ajudar molts herois, entre els quals destaquem Ulisses, Aquil·les i Perseu, qui va concedir a la deessa el cap de la Gorgona.

El temple del Partenó fou consagrat a Atena, lloc de culte i de grans celebracions: les festes de les grans Panatenees, que recordaven el naixement de la deessa.

Ares, Déu de la Guerra i l'Adulteri Cèlebre

Ares, el fill legítim de Zeus i d’Hera, és el déu de la guerra. Se’l representa amb cuirassa, escut, llança i espasa. Viu a Tràcia, regió poblada per gent guerrera, on també resideixen les amazones, filles seves.

Homer, al cant VII de l’Odissea, relata la unió amorosa d’Ares i Afrodita, esposa del deforme Hefest, amb la qual comet l’adulteri més cèlebre de la mitologia grega. Va participar en la guerra de Troia i va combatre gairebé sempre al costat dels troians.