Mites i Economia a l'Antiga Roma: Un Viatge per l'Inframón i el Comerç

Històries de l'Inframón Romà: Mites i Càstigs

Caront: El Barquer de l'Estígia

Per arribar al món d'ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. El camí seguia fins que trobaven una gran quantitat de rius que s'encreuaven. Per accedir al món dels morts calia travessar la llacuna Estígia amb una barca, encarregat del qual era un personatge anomenat Caront.

Representat com un home vell, lleig i descuidat, amb una túnica esparracada i barba blanca, es trobava sobre una barca que menava amb un pal. La seva missió era transportar les ànimes a l'altra banda del llac fins a les portes dels inferns, previ pagament d'una moneda. Només embarcava les ànimes que havien rebut sepultura.

La Llacuna Estígia i Cèrber

A les portes dels inferns estava el gos Cèrber, un animal de tres caps vigilant que cap ànima pogués fugir. Per poder entrar, les ànimes donaven al gos un pastís amb somnífers i així l'animal s'ensopia. Les ànimes podien entrar al regne dels morts per ser jutjades pel seu comportament en vida per un tribunal. Després passaven als Camps Elisis o al Tàrtar.

El Tàrtar: El Lloc dels Turments

El Tàrtar era un indret envoltat per un riu de foc i una triple muralla. Hi anaven els malvats i hi patien turments. Els turments eren molts i variats, i servien per donar exemple als humans.

Els Camps Elisis: El Paradís dels Benaurats

Els Camps Elisis era el paradís on les ànimes dels benaurats gaudeixen sempre de tots els plaers.

Sísif: El Càstig Etern de la Roca

Un dels càstigs més coneguts és el treball de Sísif. Sísif, rei de Corint, era famós pels seus robatoris i malifetes. Això, i enemistar-se amb Zeus, el van castigar durament: havia d'empènyer una roca per un pendent fins a dalt, i tornar a començar contínuament.

Ixíon: La Roda Encesa

Ixíon, home brutal i malvat, va assassinar el seu sogre. Va ser castigat amb la follia. Zeus se'n va apiadar i el va purificar del seu crim. Però va intentar seduir Hera, l'esposa del senyor dels déus, per poder-se ficar al seu llit. Zeus el va tornar a castigar i el va lligar a una roda encesa que girava sense parar.

Tici: El Fetge Devorat pels Voltors

Tici, fill de Zeus, va intentar violar Leto, mare dels déus Apol·lo i Diana. Per impedir-ho, Apol·lo i Diana el van matar amb les seves fletxes. Va ser castigat a estar permanentment exposat a les aus de rapinya: uns voltors devoraven dia rere dia el seu fetge, el qual es renovava contínuament.

Economia i Comerç a la Roma Antiga

Botigues Romanes i Mercats

Pel que fa a les botigues romanes, es trobaven en pisos baixos de les cases i podien ser gestionades pel mateix propietari de la casa o bé eren llogades. Cada botiga constava d'una única sala que donava al carrer i sovint tenien rètols il·lustrats o gravats. Algunes botigues, que els romans deien tabernae, tenien una rebotiga al fons i al sostre un altell que servia de dormitori als botiguers.

Els mercats romans eren parades que cada matí el venedor instal·lava en un lloc de molta concurrència i al migdia acabaven la seva activitat fins l'endemà. El déu del comerç era Mercuri.

Pagament i Monedes Romanes

Primerament, feien servir lingots de bronze sense segellar i amb un pes no determinat i variable. Així doncs, el valor de cada lingot era el del metall.

Al segle IV a.C. van aparèixer les primeres peces rodones de bronze d'un pes determinat. Tenien un diàmetre de 8 cm, i al revers s'hi representava la proa d'una nau i a l'anvers el cap de Janus bifront.

Quan al segle III a.C. els romans es van situar com a grans comerciants de la Mediterrània, van imitar la fabricació de monedes gregues i van encunyar monedes de plata:

• El sesterci (2 asos)
• El denari (10 asos)

Aquestes monedes portaven la imatge de Roma i a l'altra cara la de Càstor i Pòl·lux.

Les unitats monetàries en l'època romana eren:

• As: unitat monetària base.
• Sesterci: 2 asos.
• Denari: 10 asos.
• Aureus: 25 denaris.

Els prestamistes actuaven com a bancs. Es dedicaven al canvi de monedes, als préstecs amb interessos, als dipòsits i a les inversions, etc.

L'Origen del Salari: La Via Salària

Els soldats romans que feien la ruta coneguda com la Via Salària, rebien part de la seva paga en sal, que era un producte molt important. Aquesta part era anomenada salarium argentum. D'aquí prové el mot actual "salari".