Mites Grecs Clàssics: Històries de Déus, Herois i Tragèdies Humanes

Deucalió i Pirra: El Renaixement de la Humanitat

Deucalió i Pirra

• Zeus vol destruir la humanitat amb un diluvi per castigar la seva maldat.
• Només sobreviuen Deucalió i Pirra, que es refugien en un temple.
• Per ordre de l’oracle, llancen pedres darrere l'esquena que es converteixen en persones.

Aquest mite representa el renaixement de la humanitat després d’un càstig diví.

Dafne i Apol·lo: Amor No Correspost i Transformació

Dafne i Apol·lo

• Apol·lo es riu de Cupido i aquest el castiga amb dues fletxes: una d’or per enamorar-lo i una de plom per fer que Dafne el rebutgi.
• Dafne fuig d’Apol·lo, demana ajuda al seu pare, el riu Peneu, i és transformada en llorer.
• Apol·lo, trist, la venera i converteix el llorer en el seu arbre sagrat.

Aquesta història és un exemple d’amor no correspost i de càstig diví pels sentiments humans.

Faetont: Arrogància i Càstig Diví pel Carro Solar

Faetont

• Faetont vol demostrar que és fill del Sol i demana conduir el carro solar.
• El seu pare Hèlios ho accepta amb por, però Faetont no el pot controlar.
• El cel i la terra comencen a cremar i Zeus l’ha de matar amb un llamp.

Aquest mite il·lustra la desobediència, l’arrogància juvenil i un càstig inevitable.

Narcís i Eco: Vanitat, Amor Egoista i Solitud

Narcís i Eco

• Eco, nimfa que parlava massa, és castigada per Juno i només pot repetir l’última paraula que sent.
• S'enamora de Narcís, però ell la rebutja i ella es consumeix de pena fins a quedar només la veu.
• Narcís es castiga estimant-se a si mateix, es queda mirant el seu reflex en una font i mor.
• Neix la flor del narcís com a símbol de la seva vanitat.

Aquesta història és una reflexió sobre l’amor egoista i la solitud.

Píram i Tisbe: Un Amor Tràgic a la Babilònia Antiga

Píram i Tisbe

• Viuen a Babilònia i les seves famílies els prohibeixen estimar-se, però parlen a través d’una esquerda al mur.
• Queden en secret prop d'una tomba, però Tisbe veu un lleó i fuig deixant el seu vel.
• Píram creu que ha mort i es suïcida; Tisbe es suïcida quan ho descobreix.
• L’arbre on es troben (una morera) canvia el color del fruit al vermell fosc.

Un amor tràgic per culpa d’un malentès, molt semblant a Romeu i Julieta.

Ceres i Prosèrpina: L'Origen de les Estacions

Ceres i Prosèrpina

• Plutó veu Prosèrpina i se l'emporta al món dels morts.
• Ceres, deessa de l’agricultura i mare seva, s'enfada i la terra es torna estèril.
• Júpiter intervé i es pacta que Prosèrpina passi sis mesos amb Ceres i sis amb Plutó.

Això explica el cicle de les estacions: hivern i estiu. És un mite d’origen natural i el dolor d’una mare per la pèrdua d’una filla.

Dèdal i Ícar: Límits, Desobediència i Conseqüències

Dèdal i Ícar

• Dèdal és un inventor que, amb el seu fill Ícar, està empresonat al laberint de Creta.
• Construeix ales amb plomes i cera per fugir.
• Adverteix Ícar que no voli massa alt ni massa baix, però el jove s'emociona i s'acosta al sol.
• La cera es fon, cau al mar i mor.
• Dèdal, trist, anomena aquell mar com a Mar Icari.

Un mite sobre els límits, l’obediència i les conseqüències dels excessos.

Orfeu i Eurídice: Amor Pur i la Tragèdia de la Pèrdua

Orfeu i Eurídice

• Eurídice mor per la picada d’una serp el dia del seu casament.
• Orfeu, gran músic, baixa als inferns i emociona Plutó i Prosèrpina amb la seva música.
• Li permeten endur-se Eurídice si no es gira a mirar-la abans de sortir.
• Orfeu es gira massa aviat i la perd per sempre.

Exemple d’amor pur, fragilitat humana i dolor per la pèrdua.