Mites Grecs Essencials: Històries Clàssiques i Lliçons Eternes
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,26 KB
Deucalió i Pirra
Després d’un diluvi enviat pels déus per castigar la humanitat, només Deucalió i Pirra sobreviuen. Van al temple de Temis per demanar ajuda, i la deessa els diu que llencin “els ossos de la seva mare” per darrere. Ells entenen que es refereix a les pedres de la Terra. Quan ho fan, les pedres es converteixen en humans: les d’ell en homes i les d’ella en dones.
Dafne
Apol·lo s’enamora de la nimfa Dafne per culpa d’un encanteri de Cupido. Ella, que rebutja l’amor, fuig desesperadament. Quan Apol·lo gairebé l’atrapa, Dafne demana ajuda al seu pare, el riu Peneu, que la transforma en un llorer per protegir-la. Des de llavors, Apol·lo consagra aquest arbre com a símbol seu etern.
Faetont
Faetont, fill d’Hèlios, vol demostrar la seva ascendència divina conduint el carro del Sol. Però és incapaç de controlar-lo i provoca incendis i desastres a la Terra. Zeus, per evitar més caos, el fulmina amb un llamp i Faetont cau mort al riu Erídan. Aquest mite explica la perillositat de voler assumir un poder que no es pot controlar.
Actèon i Diana
Actèon, un jove caçador, veu accidentalment la deessa Diana banyant-se nua. Ella, furiosa per haver estat observada, el transforma en un cérvol. Els seus propis gossos de caça, sense reconèixer-lo, el persegueixen i l’acaben matant. El mite adverteix sobre les conseqüències d’envair l’espai sagrat o privat dels déus.
Narcís
Narcís era un jove d'una bellesa extraordinària, però molt orgullós i incapaç d’estimar ningú. Un dia, veu el seu reflex en un estany i s’enamora perdudament de si mateix. Incapaç de separar-se de la seva pròpia imatge, mor i en el seu lloc neix una flor, el narcís. Aquest mite mostra les conseqüències de l’excés d’ego i vanitat.
Píram i Tisbe
Píram i Tisbe són dos joves enamorats, però les seves famílies els prohibeixen estar junts. Es comuniquen per una escletxa a la paret i decideixen fugir. Un cop al lloc de trobada, Tisbe fuig d’un lleó i perd el vel, que Píram troba tacat de sang. Pensant-la morta, es suïcida. Quan ella el troba, també es mata. La seva sang tenyeix els fruits de la morera.
Ceres i Prosèrpina
Plutó segresta Prosèrpina per fer-la reina de l’inframón. Ceres, la seva mare i deessa de l’agricultura, deixa d’alimentar la Terra. Davant la fam, els déus acorden que Prosèrpina passi mig any amb Plutó (hivern i tardor) i mig amb Ceres (primavera i estiu). Així s’explica el cicle de les estacions.
Aracne
Aracne, una jove mortal, és una teixidora molt talentosa i s’atreveix a desafiar Atena a un concurs de teixit. El treball d’Aracne és tècnicament perfecte, però ofensiu pels déus. Atena, indignada, la transforma en una aranya com a càstig per la seva arrogància. El mite ensenya la importància de la humilitat davant els déus.
Ariadna i el Laberint
Ariadna, filla de Minos, s’enamora de Teseu i l’ajuda a sortir del laberint del Minotaure donant-li un fil. Teseu mata la criatura i aconsegueix sortir, però després abandona Ariadna a Naxos. Allà la troba Dionís, que se’n compadeix i la converteix en la seva esposa immortal. El mite combina amor, engany i divinització.
Dèdal i Ícar
Dèdal construeix unes ales de cera i plomes per fugir de Creta amb el seu fill Ícar. Li adverteix que no voli ni massa alt ni massa baix. Ícar, emocionat, vola massa a prop del Sol i la cera es fon. Cau al mar i mor. El mite mostra la importància de l’equilibri i d’escoltar els consells.
Ifis i Iante
Ifis neix noia, però és criada com a noi perquè el seu pare només acceptava fills homes. Quan es promet amb Iante, es desespera perquè no pot confessar la veritat. La deessa Isis, compadida per la situació, transforma Ifis en un noi. Així poden casar-se. El mite tracta temes d’identitat i transformació divina.
Orfeu i Eurídice
Eurídice mor i Orfeu, un músic excepcional, baixa a l’inframón per recuperar-la. Amb la seva música emociona Hades, que li permet emportar-se-la amb la condició de no mirar-la fins sortir. Just abans d’arribar, Orfeu es gira i la perd per sempre. El mite parla del poder de l’art, de l’amor i de la pèrdua.
Apol·lo i Jacint
Apol·lo estima el jove Jacint i juguen plegats. Però, durant un joc amb el disc, Jacint és mortalment ferit. Apol·lo, desesperat, transforma la seva sang en una flor, el jacint, per honorar-lo eternament. És un mite de bellesa, amor tràgic i transformació floral.