La Mítica Història de Gea, Urà i Crono

Gea, Urà i Crono

Segons els grecs, existia el caos que va sorgir Gea (la mare terra). Aquesta va tenir un fill, Urà. Urà és el déu que va fertilitzar Gea. És, sobretot, el déu de la pluja que simbolitza la seva fertilitat. Amb aquesta pluja, va fer que Gea generés els rius, llacs, mars i també varen sorgir els animals i les plantes. Gea i Urà varen tenir molts fills (els gegants, els ciclops, tutans). El darrer fill va ser Crono (Saturn pels romans).

Gea estava descontenta amb bona part dels fills que li havia donat Urà, per això va conspirar contra ell encarregant a Crono que castrés el seu pare per no tenir més fills. Crono així ho va fer i va aconseguir destronar el seu pare. A nivell de simbologia, Urà és considerat el pare originari dels déus, un bon déu. Se’l representa a nivell físic com una persona gran. A nivell de l'aspecte humà, es representa en forma de núvol i pluja.

Una vegada Crono va destronar el seu pare, Crono es casa amb Rea. Tendran molts fills, però Crono desconfiava molt dels seus fills, per la qual cosa va fer el mateix que li havia fet el seu pare: se'ls menjava. Rea va decidir tenir un fill amagat, un fill que va aconseguir sobreviure i que va ser Zeus.

Quant a Crono, era considerat un déu de la fertilitat dels camps i també era considerat un déu de les lleis, de l’ordre. A l’hora de representar-lo, se’l representa com una persona gran que porta una falcella. Aquest element de falcella també es relaciona amb les dones fugides. Hem de destacar l’expressió com a persona enboida amb aquests ulls per la desconfiança dels seus fills. Aquesta imatge és una de les més presents dins l’art.

Finalment, de Crono hem de comentar que en l’època del Renaixement, Saturn es convertirà en el déu del temps. Cronos, en plural, és el déu del temps, relacionat amb l’alegoria de la mort.

Pujada de Zeus al poder: Gegantomaquies i Titanomaquies

Crono vomita els fills de Zeus. Zeus, amb l’ajuda dels seus germans i també d’altres éssers com els ciclops, s’enfronten al seu pare, Crono, per destronar-lo, que tenia el suport dels titans i dels gegants. Aquesta lluita contra el seu pare són les lluites gegantomaquies i titanomaquies. Aquestes lluites tenen un significat simbòlic: la lluita i el triomf de la civilització contra la barbàrie.

Se presenten escenes de lluita. Els personatges són déus humans. Zeus guanyarà aquesta lluita, destrona el seu pare, i veiem com Zeus i els seus dos germans, que li varen donar suport, també s’enfronten per repartir-se l’univers. Arribaran a un acord per repartir-se. Zeus es quedarà el cel i es convertirà en el rei de l’Olimp i el rei dels déus. Poseidó es quedarà l’aigua, mars, rius… Hades es queda amb la terra, sobretot amb l’interior de la terra (l’inframón).

Els titans i gegants havien empresonat els ciclops, però una vegada que Zeus guanya, allibera els ciclops que tenien la qualitat de ser els millors fabricants d’armes i, en agraïment, els déus els entreguen a cadascun una arma molt poderosa. A Zeus li entreguen els llamps, a Poseidó un trident, i a Hades un casc.