Mitjans audiovisuals, so i banda sonora: història i efectes

Mitjans audiovisuals i so al cinema

Els mitjans audiovisuals (televisió, cinema, internet) han facilitat que la informació arribi a més persones, combinant imatge i so per comunicar millor. Els principals mitjans són la televisió, el cinema, internet (YouTube, xarxes, plataformes), la ràdio, els mòbils, les tauletes i els ordinadors.

Història del so i del cinema

A finals del segle XIX, Thomas Edison va inventar el fonògraf, el primer aparell capaç de gravar i reproduir la veu humana, iniciant la història de l’enregistrament del so. El 1872, Eadweard Muybridge va inventar la fotografia en moviment. El cinema va començar el 1895 amb els germans Lumière, que van crear el cinema documental. El 1902, Georges Méliès va fer cinema de ficció amb efectes especials.

Entre 1910 i 1930 va existir el cinema mut, que era molt popular tot i no tenir so; les pel·lícules s’acompanyaven amb música en viu. Amb l’arribada del cinema sonor, va ser clau sincronitzar imatge i so (diàlegs, música i sorolls) i es va millorar la qualitat visual i sonora (color, formats digitals, 3D, 4D). La música ha estat sempre important per crear emocions. El 1927 es va estrenar The Jazz Singer, la primera pel·lícula amb actors que parlaven.

Innovacions en el so

Ray Dolby va revolucionar el so: el 1971 va crear el sistema Dolby i, el 1977, el so envolvent en quatre pistes. Aquestes innovacions van permetre una experiència auditiva més immersiva i la incorporació de tecnologia avançada a la postproducció sonora.

La banda sonora i els seus elements

La banda sonora és el so enregistrat i sincronitzat amb la pel·lícula; inclou diàlegs (que s’han d'entendre bé), sorolls ambientals (efectes Foley per a una major versemblança) i música (que potencia les emocions i les accions). Els sons poden ser diàlegs, ambientals (vent, trànsit...) i d’acció (passos, cops, portes). També hi ha sons diegètics, que escolten els personatges, i sonoritats incidentals, que només escolta l’espectador.

Compositors destacats

• Hans Zimmer – Batman, Pirates del Carib
• James Horner – Titanic, Avatar
• John Williams – Harry Potter, Jurassic Park
• Trevor Jones – L'Últim Mohicà
• Howard Shore – El Senyor dels Anells
• Jóhann Jóhannsson – La teoria del tot
• Harry Gregson-Williams – Nàrnia
• Phil Collins – Tarzan
• Michael Kamen – Robin Hood

Conclusió

Conclusió: tot i que sentim i veiem «alhora», com a la vida real, en l’audiovisual res és totalment natural: tot està pensat, creat i manipulat per causar un efecte en el públic.

Tipus de sons

• Diegètics: so que senten els personatges dins l’escena.
• Incidentals: música o sons que només escolta l’espectador, no els personatges.