Els Mitjans de Comunicació: Impacte i Evolució

Els Mitjans de Comunicació

Les Tecnologies de la Informació

Fins fa pocs anys, una xarxa densa i variada de transport visible era un índex suficient per mesurar el desenvolupament d'un país. Actualment, cal afegir-hi la intensitat d'ús de les noves Tecnologies de la Informació (TI), ja que són un referent de la integració d'un país en un món global.

Els Mitjans de Comunicació

Els mitjans de comunicació, com la premsa, la ràdio o la TV, donen ocupació a moltes persones i necessiten molts mitjans tècnics, una xarxa de periodistes per cobrir espais i programes, un gran nombre de lectors, oïdors o espectadors i els ingressos econòmics que representa la publicitat.

Només les grans empreses privades o les estatals poden sostenir un diari o una cadena de televisió, i per aquest motiu molts mitjans de comunicació de masses estan sotmesos a interessos particulars o partidistes. També hi ha una premsa i unes emissores lliures, al marge d'aquests poders, però són minoritàries.

En general, el gran públic no és conscient del poder que tenen a les mans aquells que dominen la informació. Hi ha uns diaris i programes més seriosos i ètics que d'altres. Uns són sensacionalistes i van darrere de la imatge o la notícia més sorprenent o escandalosa i, per tal de captar lectors, oïdors o espectadors, ofereixen programes banals, sovint amb humor bast i mediocre. N'hi ha d'altres, però, que analitzen els temes a fons, fan una crítica ponderada, ofereixen espais i programes de qualitat i un humor intel·ligent.

Avui dia, la televisió és el principal mitjà d'informació i d'entreteniment de masses. El seu desenvolupament ha estat espectacular, si es recorda que la primera emissió normalitzada va ser a Alemanya el 1952. A països com els Estats Units, les televisions pertanyen a poderoses empreses privades, amb cadenes tan importants com la NBC o CNN, que, a més, són centres de producció i d'exportació de programes i dominen els satèl·lits de comunicacions.

A Espanya, l'oferta televisiva està formada per: la televisió en obert, tant pública, propietat de l'Estat (la 1, la 2) i de les comunitats autònomes (TV3, Canal 9...), com privada (Telecinco, Antena 3, Cuatro...), i la televisió de pagament. Aquesta darrera distribueix el senyal pel cable, via satèl·lit o via digital mitjançant el pagament d'una quota de subscripció, com és en el cas de Canal Satèl·lit o Imagenio.