Mitjans de Comunicació i Transports a Catalunya: Anàlisi i Infraestructures

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació

Els mitjans de comunicació són un sector que genera molta ocupació i requereix una gran inversió en mitjans tècnics. Només les grans empreses privades o les entitats estatals poden sostenir un diari, i per aquest motiu, sovint estan sotmesos a interessos particulars o partidistes. Tot i que algunes publicacions i emissores són minoritàries i operen al marge, els mitjans de comunicació en general dominen la informació.

La televisió continua sent el principal mitjà d'informació i d'entreteniment de masses. A Espanya, l'oferta televisiva es divideix en:

  • Televisió en obert: Propietat de l'Estat i de les comunitats autònomes (pública), així com de cadenes privades.
  • Televisió de pagament: Distribueix el senyal per cable, satèl·lit o via digital mitjançant una quota de subscripció, com ara Canal Satèl·lit o Imagenio.

Evolució dels Mitjans de Comunicació

Al Segle XX, la societat de masses va veure l'auge dels mass media (mitjans de comunicació de massa), incloent-hi la premsa, la televisió i la ràdio.

El Segle XXI ha marcat l'arribada de la societat de la informació, fortament lligada a Internet. Aquesta xarxa, fruit de la recerca militar (ARPANET), ha propiciat l'apoderament ciutadà i un augment significatiu de la sociabilitat al núvol (cloud).

Transports a Catalunya: Xarxes i Infraestructures Clau

El Transport Terrestre a Catalunya

Les carreteres catalanes segueixen un model radial amb centre a Barcelona. El vehicle privat és el més utilitzat en una gran part dels desplaçaments, tot i que el transport col·lectiu comença a guanyar terreny a la regió metropolitana i a la capital.

El transport públic, especialment el ferroviari, és l'únic amb capacitat per respondre a les necessitats d'un país tan poblat com Catalunya. El servei de rodalies de Barcelona, en particular, necessita una renovació urgent.

El tren d'alta velocitat (AVE) ha connectat l'eix que uneix Barcelona, Tarragona i Lleida amb Saragossa i Madrid. La construcció del tram d'alta velocitat cap al nord permetrà l'enllaç amb Girona i França. El ferrocarril es perfila com una alternativa eficient al transport per carretera i també a l'avió.

El Transport Marítim: Ports Estratègics

Els ports de Barcelona i Tarragona depenen de l'Estat, ja que són considerats d'interès general.

  • Port de Barcelona: És el més important de Catalunya. És un port de gran complexitat, dedicat a la càrrega, al trànsit de passatgers (creuers i vaixells esportius) i a la pesca. Disposa de grues, servei de pràctics i remolcadors per a les seves operacions.
  • Port de Tarragona: Està especialitzat en hidrocarburs, indústria química i matèries primeres. Recentment, ha incorporat un actiu transport per contenidors i s'està preparant per atraure creuers turístics.

Els ports que depenen de la Generalitat de Catalunya segueixen una política de millora de les instal·lacions existents, renunciant a la construcció de noves. D'aquest grup, Palamós és el port més important, seguit pels de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, tots amb activitat comercial, esportiva i pesquera.

El Transport Aeri: Aeroports Clau

L'aeroport de Barcelona-El Prat de Llobregat és el segon d'Espanya per nombre de passatgers i operacions de càrrega. La seva gestió depèn de l'ens públic empresarial Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), que també explota els aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

  • Aeroport de Girona-Costa Brava: Orientat principalment al turisme.
  • Aeroport de Reus: Ofereix vols xàrter a l'estiu i acull companyies de baix cost durant tot l'any. També té activitat privada, esportiva i de lleure.
  • Aeroport de Sabadell: No té activitats aèries regulars, però està equipat per atendre emergències, acull una escola de pilots i serveix avions privats o vols d'aerotaxi.

Fora de l'àmbit d'AENA, l'aeroport de Lleida-Alguaire ja opera, i s'estan duent a terme estudis de viabilitat per a la construcció d'altres aeroports comercials com el Pirineus-Andorra i el de les Terres de l'Ebre.

Entradas relacionadas: