Mitologia Grega: El Món dels Morts i els seus Personatges
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,75 KB
Mitologia Grega: El Món dels Morts
El Món dels Morts a la Mitologia Grega
Caront, el Barquer de l'Hades
Caront és un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca, creuant el riu Aqueront. En algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia. Caront cobrava un pagament per viatge, i per això als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua. Determinats herois grecs han aconseguit visitar l'Hades vius, com Eneas, Orfeu o Heracles. Caront és fill d'Èreb i Nix.
Sísif, l'Home Més Astut
Sísif va ser promotor de la navegació i el comerç, però també avariciós i mentider. Des dels temps d'Homer, Sísif tingué fama de ser el més astut dels homes. Quan Tànatos el va anar a buscar, Sísif li va posar grillons, per la qual cosa ningú va morir fins que Ares va venir, va alliberar Tànatos i va posar Sísif sota la seva custòdia. Abans de morir, va dir a la seva muller que quan ell marxés no oferís el sacrifici habitual als morts. Així ho va fer i, a l'inframón, es va queixar a Hades i el va convèncer perquè li permetés tornar al món superior i així dissuadir-la. Però quan va anar a Corint, va refusar de qualsevol manera retornar a l'inframón, fins que Hermes, a la força, el va obligar a tornar-hi. A l'inframón, Sísif va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per una muntanya, però abans d'arribar al cim, la pedra sempre rodolava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi.
Ixíon, el Rei dels Làpites Castigat
Ixíon va ser un rei dels làpites, fill de Flègias. No va voler donar al seu sogre el dot que li havia promès i, per alliberar-se del compromís, el va matar llançant-lo a un fogar. Ningú no el volia purificar del seu crim fins que, amb aparença de penediment, va acudir a Zeus, que el va prendre sota la seva protecció, el va portar a l'Olimp i li va concedir el do de la immortalitat. Però Ixíon va trair la confiança del déu fent propostes indecents a Hera. Assabentat d'això, Zeus va prendre un núvol (Nèfele) que havia modelat amb les formes d'Hera i el va portar al jaç d'Ixíon, que va caure en el parany. De la seva unió amb el núvol, es va originar el poble dels centaures. Davant aquesta nova deslleialtat, Zeus el va precipitar al Tàrtar, on el va fer lligar a una roda que gira sense parar.
Tici, el Gegant Castigat per Zeus
Segons la mitologia grega, Tici va ser un gegant, fill de Zeus i d'Elara. Hera li va encomanar que raptés Leto, però Zeus, en descobrir-ho, el va fulminar i el va precipitar al Tàrtar, on jeia estès a terra i dues àligues li devoraven cada dia el fetge, que li tornava a créixer l'endemà.
Orfeu i Eurídice: Un Amor Tràgic a l'Inframón
Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, però un dia, al casament d'Eurídice, la van intentar raptar i ella es va escapar corrent. Eurídice va trepitjar una serp que la va mossegar i li va provocar una ferida mortal. Orfeu, que tocava la lira que li va regalar Apol·lo, va decidir anar a buscar la seva amada a l'Hades. Primer, tocant la lira i convencent Caront perquè el portés a l'altra banda de la llacuna Estígia, el barquer hi va accedir. Després, va adormir Cèrber, també amb el so de la lira. I finalment, es va presentar davant del déu Hades i li va suplicar que li tornés la seva estimada. Hades va accedir, però amb una condició: Orfeu hauria de portar de tornada a Eurídice, però fins que no estigués fora de l'inframón no la podia mirar. Orfeu va accedir, però quan estava a punt de travessar l'última porta de l'inframón, no es va poder resistir i la va mirar. Eurídice se'n va anar per sempre.