Mitologia Grega: Déus, Herois i L'Odissea d'Ulisses

Hades, el Senyor de l'Inframón

Hades és fill de Cronos i Rea, germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. En el repartiment de l'univers, Hades va quedar amo del món dels inferns. Els Cíclops l'havien armat amb un casc que el feia invisible quan pujava a la terra. A l'infern l'acompanyava Caront, un geni amb la missió de passar les ànimes a través d'un riu. Per entrar-hi, Hades cobrava una moneda que es posava a la boca dels difunts. En el regne, Minos, Radamant i Éac jutjaven les ànimes, les quals passaven als Camps Elisis si el veredicte era favorable, o eren enviades al Tàrtar si era negatiu.

Demèter i Persèfone

Demèter és la deessa de la fecunditat. La llegenda va unida a la de Persèfone, fruit de les relacions de la deessa amb Zeus. Hades, enamorat de la jove, la va segrestar mentre collia flors. Quan la mare se n'adonà de la seva desaparició, la va buscar per tot el món. Zeus va intervenir i va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare. Però ja no va ser possible perquè ja havia menjat grans de magrana que l'obligaven a estar sempre a les mansions de l'infern. Zeus va fer un pacte: Persèfone estaria un any a la terra i la resta a l'infern.

Hesíode i els seus Treballs i dies

Hesíode va viure a Beòcia al segle VII aC. El seu pare havia deixat a Hesíode i al seu germà Perses una herència. Perses va malversar la seva part i Hesíode el va portar a judici, però en va sortir perjudicat. Aquesta circumstància el va fer escriure Treballs i dies, on es planteja el tema de l'existència humana i la justícia que Zeus ha establert entre els humans.

Atena i Ares: Guerra i Estratègia

Atena és filla de Zeus i Metis. Quan la mare estava embarassada, Zeus se la va empassar perquè un oracle havia predit que si infantava una nena, després naixeria un fill que li prendria el domini del cel. Zeus va sentir mal de cap i va fer que Hefest l'obrís amb una destral. Quan ho va fer, va sortir una noia armada: Atena. És una deessa guerrera armada amb un casc i una llança. Va ajudar molts herois com Ulisses, Aquil·les o Perseu, que li va donar el cap de la Gorgona, que tenia la propietat de convertir en pedra qualsevol mortal.

Els Quatre Grans Jocs

En l'època arcaica, a Grècia se celebraven unes proves en honor dels déus. Les més famoses eren els Jocs Olímpics, en honor de Zeus Olímpic. Se celebraven entre els mesos de juny i juliol cada quatre anys. Un dels jocs era el pentatló, que tenia cinc proves: salt de longitud, llançament de disc, llançament de javelina, cursa i lluita. Els Jocs Pítics se celebraven en honor d'Apol·lo per commemorar la victòria sobre la serp Pitó i es feien curses de cavalls. Els Jocs Ístmics es feien en honor a Posidó. Els Jocs Nemeus es feien al santuari de Zeus i el guanyador rebia una corona d'alzina.

Afrodita, l'Amor i la Guerra de Troia

Afrodita és la deessa de l'amor. Va néixer de l'escuma del mar i fou recollida per les filles de Zeus. Es va casar amb Hefest, el déu del foc, però la deessa estava enamorada d'Ares. Homer ens diu que un dia el Sol va sorprendre els amants i ho va explicar a Hefest. Ell va forjar uns lligams irrompibles amb els quals va envoltar el llit. D'aquesta manera, els déus van poder veure l'espectacle. Eros acompanya Afrodita; es representa com un nen alat amb un arc. Afrodita també es va unir amb Dionís i amb Anquises, amb qui va engendrar Enees, el guerrer que es va escapar del setge de Troia i va arribar al Laci. Afrodita va participar en el judici de Paris, fet que va provocar la guerra de Troia. Hera, Atena i Afrodita volien aconseguir la poma d'or que Discòrdia va manar per a la més bella de les tres. El jutge va ser Paris, que va decidir que la més bella seria Afrodita. Paris es va enamorar d'Helena i la va raptar.

L'Odissea: El Retorn d'Ulisses

L'Odissea és un poema èpic que explica la llarga peregrinació d'Ulisses per tornar a la seva pàtria un cop acabada la guerra de Troia i consta de 24 cants:

• Illa de les Vaques: Arriben per una tempesta i Ulisses marxa a pregar als déus. Quan torna, veu els companys menjant carn de vedella, sense saber que estaran condemnats a morir. Quan embarquen, el vaixell naufragarà i només se salvarà ell.
• Calipso: Ulisses arriba sol a l'illa de Calipso, una deessa que s'enamora d'ell i mantenen una relació de set anys. Ella no el vol deixar marxar i li ofereix la immortalitat, però tot i així marxa cap a Ítaca.
• País dels Feacis: Posidó el veu al mar i provoca un naufragi per segona vegada. Els feacis l'acullen i li expliquen què li ha passat. Una noia, Nausica, el troba mentre anava a rentar la roba. S'espanta, però li dona roba i indicacions per anar al palau, creant un núvol per camuflar-lo.
• Arribada a Ítaca: Ulisses estava dormint al costat d'un arbre quan se li apareix Atena en forma de noia jove. Li explica que al palau hi ha molts pretendents per la seva dona. Atena el converteix en un captaire. Després, marxa al camp i es troba amb Telèmac, el seu fill, però aquest l'acull al palau sense revelar la seva identitat.
• El vestit de Penèlope: Penèlope promet als pretendents que quan acabi de teixir el vestit escollirà un d'ells. Cada nit desfà el vestit per esperar si torna Ulisses. Llavors, diu que es casarà amb aquell que aconsegueixi disparar la fletxa d'Ulisses, però ella sap que només ell ho pot fer. Els pretendents ho intenten, però és impossible. Quan Ulisses torna, ella no està segura que sigui ell i li demana que tiri la fletxa. Ell li diu una cosa que només ells dos saben, i així ella s'assegura que és ell.