Moció de Censura, Qüestió de Confiança i Gestió de Serveis Locals

Moció de Censura: Concepte i Tràmits

És una moció constructiva; no només tracta de cessar l’alcalde, sinó que s’ha de proposar un alcalde nou que el substitueixi. La moció de censura té 2 parts:

• Promoció de la moció de censura
• Celebració del ple i votació de la censura

Per promoure una moció de censura es requereix la majoria absoluta dels membres de la corporació. Si algú que signa la moció de censura pertany a la llista de l’alcalde, se'n suma un altre (exemple difícil d'entendre ara).

Exemple: 4 regidors que eren de l’oposició i 3 de l’equip de govern (formen part de la llista de l’alcalde) s’han passat a l’oposició. Oposició doble.

La moció de censura només es pot promoure una vegada. No es poden presentar mocions de censura en els 6 mesos anteriors a la finalització del mandat representatiu. Una vegada promoguda la moció de censura, es presenta al registre general i el secretari verifica l’autenticitat de les signatures. Un cop fet això, el propi secretari convoca el ple a celebrar en els 10 dies següents a l’entrada de la sol·licitud al registre.

El ple se celebra igual que qualsevol ple d’elecció de l’alcalde. Es constitueix la mesa d’edat, en la qual figuren el regidor més gran i el més jove (excloent l’alcalde i el candidat a l’alcalde). Es produeix la votació en urna. En l’elecció, l’alcalde ha de ser nomenat per majoria absoluta. El ple s’ha de celebrar encara que l’alcalde dimiteixi per voluntat pròpia.

Qüestió de Confiança: Mecanisme i Supòsits

La QÜESTIÓ de confiança és un mecanisme per tal de garantir que certs assumptes d’especial rellevància i transcendència comptin amb la majoria necessària per a la seva aprovació. La promoció de la qüestió de confiança és exclusiva de l’alcalde. Ho pot fer en 4 supòsits:

1. L’aprovació del pressupost: és una norma jurídica que estableix el límit màxim de despesa.
2. L’aprovació del reglament orgànic municipal: és el desenvolupament de la llei bàsica sobre l’organització municipal.
3. L’aprovació de les ordenances fiscals: són bàsiques per regular els ingressos de l’ajuntament.
4. L’aprovació d’una norma de planejament general.

Si l’alcalde perd la confiança, ha de plegar, excepte en el cas dels pressupostos. Si no s’aprova un pressupost, s’obre un termini de 30 dies per presentar una moció de censura explícita. Si no es presenta, queden aprovats els pressupostos.

Els alcaldes només poden presentar 3 qüestions de confiança durant el mandat. El primer any només se'n pot presentar una.

En els altres casos que no són els pressupostos, si no es presenta una moció de censura (amb alcalde alternatiu), se celebra un ple d’elecció de l’alcalde que segueix els mateixos tràmits que el de constitució: es vota i es necessita majoria absoluta; si no s’assoleix, quedarà elegit el candidat de la llista més votada, que no pot ser el que ha estat sotmès a la confiança.

Gestió de Serveis Locals: Directa i Indirecta

Gestió Directa de Serveis

Definició i Característiques

La gestió directa dels serveis és aquella en què l’Administració, per si mateixa o per persona interposada, presta el servei, normalment amb mitjans propis, assumeix el risc i ventura de l’activitat i exerceix de manera exclusiva tots els poders de decisió i de gestió.

És el propi ajuntament, a partir d’una forma jurídica pròpia, qui presta el servei; per tant, és gestió directa.

La gestió directa dels serveis per part d'un organisme autònom municipal es realitza per diverses raons:

• Major Autonomia: Permet una gestió més flexible i adaptada a les necessitats locals, sense les restriccions de la burocràcia típica d'un ajuntament.
• Rapidesa en la presa de decisions.
• Atenció al ciutadà.

Tipus de Gestió Directa Interna

Dins la gestió directa dels serveis trobem:

• Interna: incondicionada pel propi ajuntament.
• Unitat administrativa específica: aquella que té unes dotacions de personal i una atribució pressupostària diferenciada de l’organització jurídica administrativa normal de l’ajuntament.

Organisme Autònom Local

L'organisme autònom local és una administració pública (té personalitat jurídica pública), és una entitat local i, per tant, té atribuïdes les funcions “necessàries”: la secretaria, la intervenció i la tresoreria. Té empleats públics. Serveix per dotar d’autonomia a la gestió dels serveis, però sobretot per mantenir les potestats organitzatives. La creació d’organismes autònoms és competència del ple. El consell rector equival al ple. És un “ajuntament en miniatura” al qual se li atribueix la gestió d’un determinat servei públic. Té el seu propi pressupost.

Figures amb Major Autonomia (EPE, SM)

Per tal d'aconseguir una major autonomia i flexibilitat en la gestió directa, s'han buscat figures que permetin "fugir" del dret administratiu.

EPE (Entitats Públiques Empresarials): és una entitat mixta, té personalitat jurídica pública, però les seves relacions jurídiques són de caràcter privat, amb excepció de les que es tractin de potestat pública. Té el seu pressupost, no té caràcter normatiu. La majoria són relacions contractuals. En el cas de l’EPE, el seu personal són empleats de règim laboral ordinari. Igual que l’organisme autònom, l’EPE l’aprova el ple de l’ajuntament, que també aprova els seus estatuts, els quals establiran com a mínim una presidència i un consell d’administració.

Un pas més enllà en la cerca d’una forma més flexible d’actuar en el mercat és la societat mercantil pública. Com la prestació del servei requereix flexibilitat, es prefereixen les empreses privades; llavors, l’ajuntament constitueix una societat de capital íntegrament públic.

SM (Societat Mercantil): estem parlant d’una societat mercantil on el capital és públic; si no, ja no parlaríem de gestió directa. És un pas més enllà en la fugida del dret administratiu, cercant una forma flexible d’actuar en el mercat. El servei públic es gestiona de manera privada, però continua sent gestió directa. Les administracions poden crear societats mercantils de 2 tipus: 1. De capital íntegrament públic. 2. Empreses mixtes. Actua com una societat privada. L’organització és igual que una societat de capital, amb un administrador únic o un òrgan col·legiat. La junta general de la SM està constituïda pel ple de la corporació. Per entendre-ho millor, la configuració de majories a la junta general no és l’expressió de voluntat de cada un dels regidors que integren la junta general. És a dir, resumidament, és una forma de configurar la voluntat del soci únic. SOCI ÚNIC.

Es crea una SM per fugir de les rigideses del dret administratiu i per permetre contractar lliurement el personal (respectant el principi d’igualtat). És important destacar que ni l’EPE ni la SM estan subjectes al principi de legalitat pressupostària. Així mateix, ni l’EPE ni la SM tenen les funcions “necessàries” (secretaria, intervenció, tresoreria). Si l’EPE o la SM realitzen el servei, és necessari un expedient que acrediti que realment és per un aspecte d’eficàcia i eficiència, demostrant que són més eficients que si ho fes directament l’administració.

Gestió Indirecta de Serveis

Definició i Necessitat

La gestió indirecta és aquella en què una entitat tercera, que no té a veure amb l’ajuntament, gestiona un servei públic i el presta.

Introducció: Moltes vegades les entitats locals no poden gestionar per elles mateixes segons quins serveis públics, com l’abastament d’aigües o la recollida i tractament de residus. Per tant, existeixen formes associatives: Les entitats locals s’associen per realitzar la prestació de serveis de manera conjunta. L’administració local és una administració territorial; per tant, és pràctic que ajuntaments de territoris contigus s’associïn per realitzar una prestació conjunta del servei.

Formes Associatives per a la Gestió Conjunta

• Conveni interadministratiu: normalment entre 2 municipis; cada ajuntament manté les seves competències, però es distribueixen les càrregues a l’hora de realitzar el servei.
• Consorci: cada ajuntament manté les seves competències, però s’executa en comú. És un pas més enllà que el conveni, ja que hi ha una personalitat jurídica única; aquesta té els seus propis òrgans i es configura d’acord amb la voluntat constitutiva dels òrgans que intervenen. El consorci no és de caràcter territorial.
• Mancomunitat: és una entitat local de caràcter territorial (ajuntaments contigus). L’ajuntament decideix prescindir d’una competència de caràcter obligatori, com per exemple la recollida de les escombraries. És la mancomunitat qui realitza la competència, té caràcter associatiu. En el consorci cadascú manté les seves competències; en la mancomunitat, l’ajuntament deixa de tenir competències que passen a la mancomunitat. La mancomunitat té totes les atribucions administratives, potestats administratives i funcions reservades.