Modal Verbs, Clàusules Relatives i Resum de Personatges

Modal Verbs

1. Habilitat

• Can / Can't (puc / no puc): Subjecte + can + infinitiu.
• Could / Couldn't (podia / no podia): Subjecte + could + infinitiu.
• Be able to (ser capaç de): Subjecte + will be able to + infinitiu.

2. Consell

• Should / Shouldn't / Ought to / Oughtn't to (hauries / no hauries): Subjecte + should + infinitiu.

3. Necessitat

• Need to (necessitar): Subjecte + need to + infinitiu.

4. Obligació

• Must (haver de): Subjecte + must + infinitiu.
• Have / Has to (tenir que): Subjecte + have to + infinitiu.

5. Absència de necessitat

• Don't have to / Doesn't have to (no tenir que): Subjecte + don't have to + infinitiu.
• Needn't (no necessitar): Subjecte + needn't + infinitiu.

6. Prohibició

• Mustn't (no has de): Subjecte + mustn't + infinitiu.

7. Possibilitat

• May / Might (pot ser que): Subjecte + may + infinitiu.
• Could (podria): Subjecte + could + infinitiu.

8. Certesa

• Must (haver de): Subjecte + must + infinitiu.

Estructura de preguntes

R (Wh-) + A (Auxiliar) + S (Subjecte) + V (Verb)

Wh-: where (on), when (quan), who (qui), who... with (amb qui), who... for (per a qui), whose (de qui), how far (a quina distància), how much (quant), how many (quants).

Clàusules Relatives

No definides (amb comes)

Ivan is very good-looking (he is Helen's brother).

Ivan, who is Helen's brother, is very good-looking.

Definides (sense comes)

That's the cafe. I meet my friend there.

That's the cafe where I meet my friend.

• Who: per a persones (qui) - that
• Which: per a coses, animals (que, qual) - that
• When: per a temps (quan)
• Where: per a lloc (on)
• Whose: per a possessió (de qui, la possessió del qual)

Temps Verbals Condicionals

Primer condicional: Situacions possibles

If + Subjecte + Verb (present simple), Subjecte + will / won't + infinitiu.

Subjecte + will / won't + infinitiu, if + Subjecte + Verb (present simple).

Segon condicional: Situacions imaginàries

If + Subjecte + past simple (en negació: didn't + infinitiu), Subjecte + would / wouldn't + infinitiu.

Subjecte + would / wouldn't + infinitiu, if + Subjecte + past simple.

Tercer condicional: Situacions hipotètiques passades

If + Subjecte + past perfect (had / hadn't + participi), Subjecte + would have / wouldn't have + participi.

Subjecte + would have / wouldn't have + participi, if + Subjecte + past perfect (had / hadn't + participi).

Resum de Personatges

Laura

És una jove de Barcelona, una noia de ciutat, amb ulls blaus i una veu harmoniosa. Té una bellesa sense esclatar; el seu caràcter es caracteritza per la seva simplicitat i sinceritat. És moderna, jove i bonica. Es va quedar òrfena i la seva tia la va adoptar, ensenyant-li el millor que sabia. S'enamorà de Tomàs i deixà Barcelona per anar a Comarquinal. La mort de la seva filla la fa sentir-se més desgraciada. Passa de ser una jove alegre i feliç, que viu en un somni, a ser una dona desgraciada i trista, que l'únic que desitja és la seva pròpia llibertat.

Tomàs

Té 30 anys, és un home simple i bell, de bon estómac, generós a l'hora de donar propina, vigorós i directe. Li importa molt "el què diran" i vol conservar el seu prestigi d'home ric. Es deixa manipular molt per la seva germana. No té valor d'encarar-se amb la seva dona per por que li senti malament. Al principi, el que li importa és passejar la seva dona pels carrers del seu poble per a exhibir-la davant de tots els homes de Comarquinal. Però quan ja està ben passejada i no és la novetat, comença a passar d'ella i a anar-se'n amb els amics de festa. Li dóna molta importància al fet de tenir un fill que sigui l'hereu dels Muntanyola, i quan la seva dona té una filla, se sent descontent.

Teresa

Té 40 anys, sembla bona dona però no ho és. No es va casar perquè havia de cuidar de la seva mare. És escrupolosa, beata, i també li importa molt el què diran. Té gelosia de la Laura perquè és jove i bonica, i atrau l'atenció de qualsevol home. És la culpable de fer-li la vida desgraciada i impossible a la Laura, ja que està enamorada d'en Pere i decideix venjar-se de la seva cunyada quan s'adona que els dos estan enamorats.

Pere

És un noi que acabava d'estudiar per a notari, és el nebot de mossèn Joan. Amb bon cos, intel·ligent. S'enamora perdudament de la Laura i fa tot el possible per aconseguir-la, per damunt de tot.

Mossèn Joan

És un dels capellans de Comarquinal. Estima la Laura i l'ajuda en els moments difícils, ja que és el seu amic i confident. Ama l'art i té un museu. És l'oncle d'en Pere i quan s'adona que aquest està enamorat de la Laura, li prega que ho deixi estar perquè la dona d'en Tomàs és bona gent i no li ha de fer mal.

Beatriu

Neboda recollida a casa d'en Llibori, és l'única persona que no ataca la Laura, però no pot ser amiga seva de debò perquè és massa feble. Acaba aconseguint casar-se amb el seu estimat gràcies a la Laura, qui inicia sempre els acostaments entre els dos. És calladeta i vergonyosa, i li diuen l'avorrida.

Llibori Terranegra

És un home major, amb barba i ulleres, que parla mal dels Muntanyola, oncle de la família. El seu hereu es casa amb una noia pobra i perd el respecte. Aparenta serietat per la Laura, però en el fons vol fer-la seva quan la noia ve a refugiar-se a casa seva. Els seus fills són: Angèlica, Ventura i Jaume.

Joanet

Familiar que té una germana a qui tracta com una serventa i no deixa operar-se d'un tumor (l'excusa és que ella no vol que cap home li posi la mà a sobre, tot i ser metge). Protagonitza escenes ridícules i empaita les prostitutes.

Senyora de Torroella

Una de les dones de Comarquinal que més escampa els rumors sobre l'adulteri amb el pretext de tenir informació privilegiada en ser amiga de la família. Guarda rancúnia a en Pere, a qui volia per marit d'una filla.

Ventura

Parent d'en Llibori que també actua com a propagador de les històries sobre la parella, els enxampa a una església (on s'han trobat per casualitat) i ho explica a tothom, precipitant el desenllaç.

Resum de la trama

La primera part suposa el primer fracàs de la Laura: la fi de la possible vida feliç en família amb la mort de la filla i el rebuig de la cunyada. La segona narra el triangle amorós que acaba amb la fugida de la noia a un convent.