Model de Bohr: Postulats, Estats Energètics i Transicions

El Model Atòmic de Bohr: Fonaments i Postulats

El 1913, i amb només 28 anys, Niels Bohr, basant-se en el model del seu mestre Rutherford, s'atreví a establir-ne un de nou per a l'àtom d'hidrogen, un àtom amb un sol electró.

Niels Bohr va resoldre les deficiències del model de Rutherford elaborant un model atòmic basat en unes consideracions prèvies i tres postulats que no va demostrar.

Els Tres Postulats de Bohr

1. Primer postulat: L'electró, com a conseqüència de la força centrípeta produïda pel protó del nucli, gira al seu voltant en òrbites circulars ben definides sense emetre energia ni absorbir-ne.
2. Segon postulat: Només són permeses per l'electró aquelles òrbites circulars l'energia de les quals no pot tenir uns valors qualssevol, sinó uns certs valors quantitzats.
3. Tercer postulat: El pas d'un electró d'una òrbita a una altra provoca una emissió o absorció d'energia d'acord amb la diferència d'energia entre els dos nivells energètics. Si un electró passa d'una òrbita de menys energia a una de més energia, aquest absorbeix energia; en canvi, si és a l'inrevés, emet energia.

Estats Energètics de l'Electró

Estat Fonamental:

L'estat de mínima energia de l'àtom d'hidrogen correspon a l'electró situat en la primera òrbita.

Estat Excitat:

Quan l'electró absorbeix energia, passa a una òrbita més allunyada del nucli i, per tant, més energètica. Perquè un electró pugui passar d'una òrbita inferior a una de superior, cal que absorbeixi energia; i si passa d'una superior a una d'inferior, emet energia en forma de radiació electromagnètica.

Transició Electrònica: Canvi d'Estat

Sovint s’aplica el terme transició electrònica al canvi d’estat d’un electró que passa d’un nivell d'energia menor a un altre de major, dins un àtom mitjançant l’emissió o absorció d’un fotó. Aquest canvi és discontinu i no està regit per l’equació de Schrödinger: l’electró salta d’un nivell menor a un altre de major energia de manera pràcticament instantània.

El Model Ondulatori: Una Evolució

En el model ondulatori, els àtoms estan formats per un nucli petit, pesant i amb càrrega positiva, envoltat per electrons. A diferència de l'antic model de Bohr de l'àtom, el model ondulatori descriu els electrons com a núvols electrònics i les seves posicions es representen com a densitats de probabilitat, en comptes de partícules discretes.