Models Atòmics i Enllaços Químics: Teoria i Propietats

Postulats de la Teoria Atòmica de Dalton

• Els elements que constitueixen la matèria estan formats per partícules indivisibles i indestructibles, anomenades àtoms.
• Els àtoms d'un element determinat són iguals en massa i propietats.
• Els àtoms de diferents elements són diferents en massa i propietats.
• Els compostos es formen per la unió d'àtoms dels elements corresponents en una relació constant i senzilla de nombres enters.
• La relació fixa d'àtoms que constitueixen un compost fa que aquest compost presenti unes propietats característiques i que la massa de la combinació atòmica en el compost sigui constant.

Model de J.J. Thomson (1903)

L'àtom era una esfera amb càrrega elèctrica positiva i electrons encastats, com si fossin panses d'un pastís.

Model de Rutherford

• La massa dels àtoms està pràcticament concentrada en el nucli.
• La càrrega positiva també radica en el nucli.
• La major part de l'àtom és un gran espai buit.

Espectres Atòmics

Empremta característica de cada àtom; no n'hi ha dos d'iguals.

• Continus: abasten totes les radiacions compreses entre els extrems.
• Discontinus: només contenen certes radiacions determinades.

Poden ser:

• D'emissió
• D'absorció

Model de Bohr (tres postulats)

1. L'electró gira al voltant del nucli en òrbites circulars ben definides sense emetre energia ni absorbir-ne. No varia la velocitat i no es precipita sobre el nucli. El radi atòmic és constant.
2. Només són permeses per a l'electró les òrbites circulars l'energia de les quals té uns certs valors determinats. Es diu que els valors de l'energia dels electrons estan quantitzats. L'electró absorbeix energia i passa a una òrbita més llunyana del nucli i, per tant, més energètica (estat excitat).
3. El pas de l'electró d'una òrbita a una altra provoca l'emissió o l'absorció d'energia d'acord amb la diferència d'energia entre els dos nivells energètics. Perquè un electró pugui passar d'una òrbita inferior a una superior, cal que absorbeixi energia; i al revés, emet energia en forma de radiació electromagnètica.

Principi d'Incertesa de Heisenberg

"És impossible conèixer simultàniament i amb exactitud la quantitat de moviment i la posició d'una partícula."

L'orbital és la zona de l'espai a l'entorn del nucli en la qual hi ha una gran probabilitat de trobar l'electró.

Nombres Quàntics

• Nombre quàntic principal (n): determina la grandària de l'orbital.
• Nombre quàntic secundari (l): determina la forma de l'orbital. Depèn del nombre quàntic principal, des de 0 fins a n-1.
• Nombre quàntic magnètic: determina l'orientació de l'orbital en l'espai.
• Nombre quàntic d'espín (s): està associat a les propietats magnètiques.

Enllaç Químic

La unió entre àtoms iguals o diferents.

Enllaç Iònic

Es forma perquè hi ha un electró que perd un ió i l'altre el guanya. Entre ions de signe contrari.

Propietats dels Compostos Iònics

• Tots són sòlids.
• Són solubles en aigua.
• Tenen punts de fusió i ebullició molt alts.
• Tenen una duresa elevada.
• Són molt fràgils, es trenquen amb facilitat.

Enllaç Covalent

És la unió de dos àtoms mitjançant electrons compartits. En l'enllaç covalent, els electrons de cadascun dels àtoms formen un núvol electrònic global que és comú als àtoms formadors de l'enllaç i això fa que sigui un enllaç fort. S'uneixen no metalls entre ells.

Substàncies Moleculars (propietats)

• Tenen punts de fusió i d'ebullició baixos.
• Els sòlids moleculars són tous, no presenten gaire resistència mecànica.
• Els sòlids moleculars no són bons conductors.
• Les substàncies moleculars apolars o poc apolars són pràcticament insolubles en dissolvents polars com l'aigua.

Substàncies Atòmiques (propietats)

• Presenten punts de fusió molt elevats.
• Són molt dures.
• No condueixen la calor ni el corrent elèctric.
• Són insolubles.

Enllaç Metàl·lic

És la unió entre àtoms d'elements metàl·lics que comparteixen conjuntament els electrons de la capa de valència. Les xarxes cristal·lines metàl·liques constitueixen empaquetaments molt compactes en els quals cada ió positiu del metall es troba unit amb la resta mitjançant electrons mòbils.