Models atòmics i significat dels nombres quàntics

Models atòmics

→ formació de la matèria

Model atòmic de Böhr:

• Els elements estan formats per partícules molt petites, indivisibles i indestructibles (àtoms). Tots els àtoms d’un mateix element són idèntics, mateix tamany, massa i propietats químiques
• Els compostos químics estan formats per àtoms de diferents elements en proporcions fixes
• Una reacció química implica només la separació, combinació o reordenament dels àtoms

Model atòmic de Thomson:

• Estudiaba la relació a través del magnetisme i es va donar compte de que hi havia una repulsió de rajos catòdics amb un imàn, llavors tenien que haver partícules negatives
• El àtom és una esfera d’electricitat positiva en la que es troben inmerses partícules negatives. Va ficar el nom d'electrons
• Encara reconeixia l’àtom com una partícula compacta i indivisible

Model atòmic de Rutherford:

• Estudia l’estructura interna de l’àtom, fent passar partícules alfa sobre una làmina d’or observant que algunes partícules es desviaben, descobrint que l’àtom tenía espais vuits i;
• L’àtom està format per un petit nucli amb càrrega positiva i al voltant es troben els electrons dispersos amb diferents trajectòries. Casi tota la massa es concentra en el nucli. Va ficar el nom de protons

Model atòmic de Böhr:

• Els electrons giren al voltant del nucli describint òrbites circulars, els electrons només poden ocupar certes òrbites d’energia
• Un electró pot assolir nivells d’energia més alts quan aquest absorbeix radiació
• Quan un electró torna a la seva òrbita original aquest emet la energia absorbida en forma de fotó
• S’assigna també un nombre a cada nivell d’energia el qual sol pot tenir un determinat nombre d’electrons

Model atòmic de Chadwick:

• Va bombardejar una làmina prima de berili amb partícules alfa, el metall va emitir una radiació molt alta similar als rajos gama, a partir de això, sorgeixen els;
• Els neutrons són partícules subatòmiques sense càrrega elèctrica. Massa neutrons > massa protons

L’ORBITAL

és la zona del espai a l’entorn del nucli en la qual hi ha una gran probabilitat de trobar l’electró.

SIGNIFICAT DELS NOMBRES QUÀNTICS:

• principal (n) → El seu valor determina la grandària de l’orbital, el nivell d’energia en el qual es troba un orbital
• secundari (l) → Determina la forma del orbital, ens indica el tipus d’orbital on es situa l’electró (s-p-d-f). És un subnivell d’energia
• magnètic (ml) → Determina l’orientació de l’orbital en l’espai segons un eix arbitrari de referència
• d’espín (ms) → Descriu com és el gir d’un electró sobre el seu propi eix. Associat a les propietats magnètiques de l’electró

→ Electrons amb mateix ms → espins paral·lels

→ Electrons amb diferents ms → espins antiparal·lels

DIAGRAMA DE MOELLER

mostra l'ordre en què els electrons omplen els orbitals en una estructura atòmica

TABLA PERIÓDICA → Dimitri Mendeléyev

químic rus que va ordenar tots els elements químics coneguts en la època de menor a major, a l’esquerra els més lleugers i a la dreta els mes pesats. De tant en quant feia salts de forma que tots els elements d’una mateixa columna tinguessin propietats similars.