Models Atòmics: De Thomson a Rutherford i l'Estructura de l'Àtom
Clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
Evolució dels Models Atòmics: De Thomson a Rutherford
Primera Aproximació a l'Estructura de l'Àtom
Totes aquestes experiències en tubs de descàrrega van desembocar en una sèrie de primeres conclusions sobre l'estructura de l'àtom, algunes de les quals contradeien la teoria atòmica de Dalton:
L'àtom és divisible i està format per altres partícules més petites que tenen càrrega elèctrica.
Els electrons són partícules subatòmiques que tenen càrrega negativa i una massa molt petita comparada amb la de l'àtom.
La major part de la massa de l'àtom té càrrega positiva, associada als protons.
Si és inicialment neutre, s'ha de suposar que el nombre de càrregues negatives i de càrregues positives de l'àtom és el mateix.
Model Atòmic de Thomson
J. J. Thomson va ser el primer que va suposar que l'àtom tenia una estructura interna i, l'any 1904, va idear un model per a l'àtom basant-se en les experiències dutes a terme en els tubs de descàrrega de gasos.
Va imaginar l'àtom com una esfera petita de matèria carregada positivament, en la qual hi havia incrustats els electrons en un nombre tal que el conjunt era elèctricament neutre.
Els electrons tenen una massa molt petita; per tant, la càrrega positiva seria la responsable de gairebé tota la massa de l'àtom.
A causa de l'aparença que tenia aquest model, es va anomenar púding de panses.
Aquest model pot semblar antiquat; no obstant això, ha estat vàlid durant molts anys, ja que explica alguns fets experimentals.
Fets Experimentals que Explica el Model de Thomson
Les experiències observades en els tubs de descàrrega de gasos.
Els fenòmens d'electrització: els cossos s'electritzen quan adquireixen càrrega elèctrica, i això succeeix si guanyen o perden electrons.
Model Atòmic de Rutherford
El físic i químic Ernest Rutherford, el 1911, va idear un model atòmic basat en l'experiment que es va dur a terme al laboratori que dirigia. Va bombardejar una làmina molt fina d'un metall (or) amb partícules alfa (α) que procedien d'un material radioactiu. Aquestes partícules, de gran massa i càrrega positiva, s'usaven com a projectils.
Els resultats observats van ser espectaculars:
Gairebé totes les partícules travessaven la làmina d'or sense desviar-se.
Algunes partícules es desviaven lleugerament.
Molt poques partícules rebotaven a la làmina.