Models de Ciutat Segle XX i Funcions Urbanes

Models de Ciutat del Segle XX

La Ciutat Jardí

L'urbanista anglès E. Howard, davant la problemàtica de les ciutats industrials, va idear la ciutat jardí, que consistia en:

• Entramat de carrers irregulars.
• Habitatges familiars amb pati i jardí.
• Autosuficient amb producció, serveis i equipament.
• Sentiment de comunitat i contacte amb la natura, amb un màxim de 30.000 habitants.

Resultats:

1. Urbanitzacions per a segones residències amb molt espai, però amb manca d'activitats econòmiques i serveis bàsics.
2. Aparició d'un contínuum urbà de baixa densitat que arriba a unir diferents ciutats i obliga a llargs desplaçaments amb cotxe (treball, compra, oci, etc.) (suburbia dels EUA).
3. Barris d'habitatges adossats (Espanya).

La Ciutat Funcionalista o Racionalista

Le Corbusier i altres urbanistes van proposar una nova solució a les ciutats industrials:

• Utilització de nou material (formigó).
• Construcció d'edificis de pisos per alliberar el sòl per a zones verdes obertes.
• Priorització de la funcionalitat per sobre de l'estètica.

Resultats:

Concentracions de blocs de pisos sense qualitat, sense equipaments i amb escasses zones verdes.

Les Funcions Urbanes

Les funcions urbanes són les activitats que la població urbana realitza diàriament dins la ciutat: residència, feina, transport, lleure, consum. Aquestes activitats condicionen l'espai urbà i es relacionen amb una determinada zona o part de la ciutat.

Les ciutats presenten espais destinats a un ús específic (residencial, comercial, industrial, administratiu, etc.), és la segregació d'usos del sòl. Generalment, les ciutats són multifuncionals: moltes funcions relacionades entre si. Com més gran és la ciutat, més funcions té.

De vegades, l'origen de la ciutat pot ser una funció específica (port comercial, centre religiós, etc.). Tota ciutat té les funcions principals: la residencial i l'econòmica (secundari i terciari, sobretot l'aspecte comercial).

Funció Residencial

Comporta equipaments (escoles, mercats, centres sanitaris i transports) i infraestructures (aigua potable, electricitat i recollida d'escombraries). S'estén per tota la ciutat, però és escassa al centre i nul·la a les zones industrials.

Barri Vell

• Degradat, amb pocs serveis: població amb pocs recursos (immigrants, gent gran, etc.).
• Rehabilitat: augment de lloguers i expulsió de llogaters (gentrificació).
• Centre històric: atracció per a turistes i habitants.
• Centre administratiu: ajuntament, entitats bancàries, etc.
• Centre comercial: botigues.

Eixamples

• Edificats al segle XIX i XX, encara són àrees residencials amb prestigi.
• Les classes altes prefereixen zones de la perifèria amb bons serveis i equipaments (transport privat).
• Ocupats per classe mitjana i per oficines.

Barris Obrers

• Zones perifèriques amb preus del sòl baixos.
• Xarxa de transport deficient.

Funció Comercial

• Intercanvis de productes i de serveis.
• Pròpia de tota ciutat. Actualment s'ha incrementat moltíssim.
• Creen activitats derivades: emmagatzematge, distribució, assegurances, bancs, gestors, publicitat, etc., i atrauen la localització d'indústries.