Models Conductual i Humanista en Treball Social

Model Conductual

Pavlov, Skinner i l'Alternativa al Psicoanàlisi

Basat en la teoria de l'aprenentatge, el conductisme dona importància a la conducta observable. El seu objectiu és augmentar les conductes desitjables i disminuir les indesitjables per millorar la conducta de les persones. Aquest model s'utilitza amb el suport familiar, sobretot en famílies desestructurades i/o en casos on es considera necessari l'aprenentatge de noves conductes.

El behaviourisme sosté que tota conducta apresa pot ser modificada si es canvien els estímuls que la produeixen. Dona importància al que adquirim i no tant a allò innat, i no considera patològica una conducta inadequada, ja que algunes poden ser adaptatives.

Tipus de Condicionament

1. Condicionament Clàssic (Pavlov): Resposta condicionada a l'estímul. Les tècniques introdueixen canvis en els estímuls perquè desapareguin les respostes condicionades (Estímul-Resposta).
2. Condicionament Operant: Una conducta pot aparèixer o disminuir segons les seves conseqüències, que són el nucli de l'aprenentatge. El reforç positiu estimula una conducta, mentre que el reforç negatiu fa desaparèixer la conseqüència (no s'extingeixen conductes, sinó que es debiliten o es reforcen). El càstig serveix per reduir conductes (fer alguna cosa o supressió d'alguna cosa).
3. Aprenentatge Social (Bandura): Aprendre és una conducta social i ens comportem segons els aprenentatges.

Intervenció Conductual

La intervenció se centra en la conducta de la persona. El registre és important, ja que és necessària una observació detallada. Es prioritza el present i la realització de tasques, amb avaluacions contínues.

És crucial saber: quin és el problema segons els interessats, qui el pateix o se'n queixa, qui o quins formen part de la conducta problemàtica, els antecedents que originaren els fets problemàtics i qui podria ser el mediador.

Relació Treballador Social - Usuari

La relació és càlida i positiva, sense donar gaire importància a la connexió, però impecable en l'observació. El Treballador Social actua com a expert, guia i director, i l'usuari no es considera el problema.

Model Humanista

Husserl i la Importància del Ser

Molt carregat d'ideologia, el model humanista ha aportat un gran respecte per les persones. Dona importància al ser i a l'existir, i no accepta mètodes tradicionals. Considera l'experiència com el millor coneixement i requereix una actitud fenomenològica: sense prejudicis ni concepcions prèvies per poder observar.

Amb una visió holística centrada en l'usuari, promou l'autodeterminació i l'autorealització. L'empatia, l'escolta activa, la confiança i la calidesa humana són elements fonamentals.

Idees Comunes de l'Humanisme, Fenomenologia i Existencialisme

• Els Treballadors Socials han d'ajudar les persones, procurant la seva autocapacitació.
• És vàlid com la persona interpreta el propi jo.

Principis del Model Humanista

• Màxim respecte per la persona.
• Consideració favorable de la capacitat de l'ésser humà.
• L'ésser humà és únic i irrepetible, i ha de ser respectat i tractat com una joia.
• Visió positiva i optimista de la persona.

Intervenció Humanista

No es busca saber què ha passat abans ni canviar la conducta. La intervenció se centra en el client, reconeixent la seva capacitat per manejar aspectes de la seva vida. Es respecta la seva capacitat de desenvolupament i actuació, i s'acompanya en el procés.

La teràpia busca mobilitzar el creixement personal. L'enfocament Gestalt, com a teràpia experimental, no interpreta, sinó que crea un espai de treball. L'anàlisi transaccional ha aportat al Treballador Social un creixement metodològic i teòric, facilitant patrons per a l'observació i el creixement personal i professional. Aporta experiències vivencials individuals i grupals per a noves perspectives en la comunicació i la solució de problemes. L'enfocament existencialista se centra en l'usuari, explorant la relació persona-entorn. S'utilitza la raó per refutar idees que bloquegen l'usuari, i se li assignen tasques en el procés.

Relació Treballador Social - Usuari

La relació és horitzontal, igualitària, empàtica, valorativa i genuïna. Es reconeix que cada persona és única i irrepetible, amb vivències difícilment comparables, i que no es poden jutjar les accions dels altres. Per evitar el monòleg entre el professional i la persona, es proposa un diàleg en condicions d'igualtat.

El Treballador Social actua com a observador, respectant l'experiència autèntica de l'usuari. Es dona importància al diàleg i a una relació profunda, sense adoptar un rol d'expert. S'ajuda a clarificar les emocions de l'usuari, fent-les conscients, sense jutjar. Es promou la responsabilitat individual.

Aquest model s'ha utilitzat en casos d'abús infantil.