Models d'Estat del Benestar i l'Origen del Casework

Funcions i Models de l'Estat del Benestar

L'Estat del Benestar té dues funcions principals:

• Afavorir l'increment de la recaptació per afrontar les despeses derivades del benestar.
• Exercir un paper de redistribució (Berzosa, 1999).

Respecte als models d'Estat del Benestar (EB), la classificació més estandarditzada és la proposada per Esping-Andersen (1993), en la qual defineix tres models d'EB:

• L'Anglosaxó
• El Continental
• L'Escandinau

Model Residual-Liberal-Anglosaxó

Es caracteritza per l'atenció als individus “desviats” o “dependents”, solament davant situacions relacionades amb la supervivència, com a forma d'intervenció temporal i subsidiària a la família. Presenta una restricció de la despesa social, supeditada al desenvolupament econòmic, i una estigmatització dels usuaris.

El Regne Unit és considerat el representant europeu d'aquest model. Els ciutadans es veuen obligats a acudir a la sanitat privada i a contractar plans de pensió perquè les prestacions de l'Estat no van més enllà del nivell d'ajuda social.

Model Contributiu (Conservador-Continental)

La plena ocupació i la seguretat social estan lligades a aquest model. Els drets subjectius s'adquireixen a partir de les cotitzacions, cobrint àrees com:

• Malaltia
• Vellesa
• Discapacitat

Es correspon amb el model continental o conservador. Alemanya, França i Itàlia són considerades com els representants d'aquest model. Aquest model se situa entre el generós model escandinau i l'anglosaxó. El seu objectiu és que el treball remunerat cobreixi les necessitats dels individus.

Model Desenvolupista-Socialdemòcrata-Escandinau

Per a aquest model, el benestar social està considerat una funció pròpia i legítima de la societat moderna, cercant l'autorealització dels individus. Considera que hi ha obstacles al desenvolupament personal generats socialment. Planifica el canvi social i la provisió de recursos. És un model basat en el consens social, amb mecanismes de redistribució a partir d'un fort sistema de tributació fiscal.

A més de pels principis ideològics que els regeixen, els models es diferencien bàsicament per la seva forma de finançament, el sistema impositiu que estableixen, i el tipus i cobertura de les prestacions socials.

L'Origen del Casework: Mary Richmond i el Diagnòstic Social

El Casework va ser descrit i sistematitzat per Mary Richmond en les seves dues obres cabdals: Social Diagnosis (1917) i What is Social Casework? (1922).

És la primera forma sistematitzada d'ajuda teoritzada per Mary Richmond, influenciada de manera significativa per les idees de la COS (Charity Organization Society), una organització anglesa de caritat que va tenir una important implantació als Estats Units a principis del segle XX, quan va néixer el Casework.

Richmond va introduir idees basades en:

• La individualització de persones, problemes i tractaments.
• Les possibilitats de rehabilitació de l'ésser humà.
• La importància de la relació amb les persones.

Mary Richmond, com a gran pionera americana del Casework, així com els primers treballadors que van posar en pràctica la investigació social de casos, van proposar una completa indagació dels fets i les dades de la vida de l'individu en relació amb la necessitat de l'ajuda. Així és com va néixer el diagnòstic social, pel qual s'intentava determinar les causes bàsiques de les dificultats socials i personals dels individus demandants d'ajuda.

Per a Richmond, el diagnòstic social previ és fonamental per establir un pla de tractament del cas; mai va separar el cas individual del cas social familiar. Va dedicar importància a les primeres parts de l'entrevista, així com als procediments d'interpretació i diagnòstic.

Aquest model també es coneix com: model de diagnòstic, clínic o model psicosocial.