Models d'Educació Plurilingüe i Submersió Lingüística: Anàlisi i Programes

Submersió Lingüística: Definició i Característiques

Definició de Submersió Lingüística

És aquella situació lingüística en la qual hi ha un canvi entre la llengua utilitzada en l’àmbit familiar i l’àmbit escolar de forma imposada i sense seguir estratègies de reproducció del procés natural d’adquisició de la llengua.

Característiques de la Submersió Lingüística

Es caracteritza per tres aspectes:

1. És el sistema d’escolarització on trobem major quantitat d’alumnes immigrants obligats a escolaritzar-se en la llengua del país d’acollida.
2. Té un caràcter obligatori.
3. La llengua pròpia es converteix moltes vegades en un entrebanc per a l'aprenentatge de la nova llengua.

Es pot dir que la submersió lingüística segueix el mateix procediment de la immersió lingüística, però en cap cas té en compte la llengua materna de l’alumne. No la contempla el currículum, ni tenim la presència d’aquesta llengua a l’escola. És el cas que viuen la major part dels nens i nenes que pertanyen a minories ètniques i culturals.

Conseqüències de la Submersió Lingüística

1. A poc a poc, els alumnes nouvinguts es van despenjant del ritme de la resta de companys i companyes de la classe per les seves mancances en el coneixement de la llengua L2.
2. Fracàs escolar en un alt percentatge dels casos.
3. Alt percentatge d’exclusió social.

En la submersió lingüística, d’alguna manera, s’està imposant una nova llengua a un alumnat que no coneix les característiques pròpies de la zona d’acollida, ni els costums, ni el context on es troba, i han d'adaptar-se no només a una llengua nova sinó també a una societat totalment diferent, passant a haver de convertir-se en un subjecte bilingüe o plurilingüe.

Els Models d'Educació Plurilingüe

Segons la política lingüística que dugui a terme una administració pública, el sistema educatiu pot optar per les solucions següents:

1. Eliminar la llengua minoritària de l’àmbit escolar.
2. Tenir en compte la llengua minoritzada a l’hora de dissenyar i planificar la intervenció educativa. En aquest cas, hi ha dues intervencions possibles:

• b1) Ensenyament de la llengua minoritzada com a assignatura (model d’ensenyament de la llengua del territori).
• b2) Ensenyament obligatori de les dues llengües en contacte des de l'inici.

Model d'Ensenyament de la Llengua Minoritzada (b1)

En aquest cas, la llengua minoritzada es contempla com a assignatura en l’ordenament educatiu. Es tracta de classes específiques on s’ensenya (de manera optativa o obligatòria) la llengua del territori. Aquest model no garanteix, en absolut, l’aprenentatge de la llengua minoritzada, ja que una llengua s’ha d’aprendre en un context comunicatiu, ha de ser vehicle de comunicació. Ens trobem davant d’un cas de permissió: ni se’n garanteix la normalització, ni es dona la total substitució, o ensenyament obligatori de les dues llengües en contacte.

Model d'Ensenyament Bilingüe (b2)

Actualment, la construcció de la Unió Europea, la globalització econòmica, el desenvolupament tecnològic i la mundialització de la comunicació provoquen canvis que necessàriament han d’influir en la realitat educativa. La necessitat d’aprendre altres llengües, particularment l’anglès, l’atenció educativa als fills i filles de nouvinguts i el canvi de perspectiva sobre les llengües pròpies o autòctones obliguen el sistema educatiu a provar i establir noves fórmules d’ensenyament que superen l’educació monolingüe.

Programa de Transició o Compensatori

Aquest programa, dirigit exclusivament als parlants d’una llengua minoritzada, està format per una sèrie de programes que tenen un objectiu clar: compensar el “dèficit” de les minories lingüístiques en la llengua oficial de l’Estat (per exemple, el dèficit en llengua anglesa dels indis navahos als Estats Units). L’objectiu sociolingüístic, també és ben clar: aconseguir una substitució de la llengua pròpia per la llengua oficial. Dins d’aquest programa podem trobar variants:

1. La variant transicional: els alumnes inicien l’escolarització en la seva pròpia llengua, però la segona llengua s’introdueix progressivament fins que esdevé la llengua única.
2. La variant unilletrada: tot i que també hi ha una substitució lingüística, l’ús de la primera llengua es manté, però només en activitats orals.

Programa de Manteniment

L’objectiu d’aquest programa, normalment també dirigit als parlants de la llengua minoritzada, és conservar i mantenir la llengua i cultura dels escolars, mentre s’aprèn la llengua de l’Estat. Totes dues llengües són vehiculars i matèria, això és, són una assignatura del currículum i vehiculen continguts no lingüístics. En el programa de Manteniment de Bilingüisme parcial, la primera llengua de l’alumne només s’usa per a determinats temes, normalment relacionats amb l’herència ètnica i cultural dels escolars, mentre que en els programes de Bilingüisme total no hi ha restricció temàtica. De vegades, en les escoles que apliquen aquest programa per a una part de l’alumnat, la segona llengua és matèria d’estudi (no vehicula continguts extralingüístics) per als parlants de la primera llengua.

Programa d'Enriquiment

Els programes educatius que formen aquest model són veritables programes d’educació bilingüe, ja que totes dues llengües són matèria d’estudi i llengües vehiculars per a la totalitat de l’alumnat, sense tenir en compte la llengua materna de l’alumne. L’objectiu, per tant, és evident: que tot l’alumnat domini les llengües presents a l’entorn, mentre es crea una actitud psicosocial positiva i de tolerància. Com és evident, però, caldrà posar especial interès en la L2 de cada alumne, per a possibilitar un aprenentatge bilingüe harmònic. En definitiva, es tracta que les dues llengües siguin estudiades com a matèria i utilitzades com a llengües vehiculars de l’ensenyament per part dels mestres.

Programes d'Educació Bilingüe a la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana, a partir de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), el 1983, i seguint els preceptes legals del marc legislatiu, l’administració educativa es proposa dur a terme una educació bilingüe que permeti l’assoliment, per part dels estudiants, de les dues llengües oficials. Així, l’ordenament contempla l’ensenyament obligatori en les dues llengües en contacte. Es tracta d’un model democràtic amb el qual es pot arribar a aconseguir la normalització lingüística: el model d’enriquiment, dirigit als parlants de totes dues comunitats lingüístiques, de manera que tots dominin totes dues llengües en contacte i tots tinguin una conducta psicosocial positiva i de tolerància. Tanmateix, aquest model, tenint en compte la complexa situació sociolingüística del medi social de què es nodreix l’escola, haurà d’adaptar-se a diferents situacions sociopedagògiques, així com a contextos ben dissemblants.

A la Comunitat Valenciana distingim entre:

• Les zones castellanoparlants, on comptem amb un ensenyament de tipus monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi optativa.
• Les zones valencianoparlants, on s’aplica un ensenyament de tipus bilingüe, concretament el model d’enriquiment.

Quant al model d’enriquiment, cal tenir en compte que les realitats de què parteix cada centre són heterogènies, per això, a efectes organitzatius i pedagògics, el model bilingüe s’estructura en Programes d’Educació Bilingüe: és a dir, una sèrie d’estratègies didàctiques i organitzatives basades en la realitat sociolingüística i psicolingüística per tal d’aconseguir uns objectius predeterminats. Els Programes d’Educació Bilingüe a la Comunitat Valenciana articulen factors referits a:

• L’àmbit curricular: ús vehicular de les dues llengües.
• L’àmbit d’ús social, administratiu i acadèmic de les llengües del centre.
• Les conseqüències en l’àmbit organitzatiu del centre que els factors anteriors comporten.

La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements classificadors: atenent al territori, a la llengua base d’aprenentatge i a la llengua habitual dels alumnes:

• Territori de predomini lingüístic castellà: tractament del valencià com a àrea.
• Territori de predomini lingüístic valencià:
  • Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)
  • Programa d’Immersió Lingüística (PIL)
  • Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)
  • Programa Bilingüe Enriquit (PEBE)

El sistema educatiu valencià estableix que, en finalitzar l’escolarització obligatòria, els xiquets i les xiquetes han de saber utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà. Per tal d’aconseguir-ho tenim dos programes d’educació bilingüe que es presenten com a òptims: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Immersió Lingüística (PIL). Des d’una concepció bilingüe enriquidora, són els que ofereixen més possibilitats per a aconseguir els objectius del sistema educatiu valencià. Els dos programes donen, en els primers nivells de l’escolaritat, una major presència al valencià, però sense oblidar el tractament del castellà i de la llengua estrangera. En tots dos programes, la llengua base d’aprenentatge, d’escolarització inicial i d’iniciació sistemàtica de la lectura i l’escriptura és el valencià. En els programes bilingües, les llengües s’ensenyen de la mateixa manera com s’aprèn la primera.

Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV)

En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten, el PEV, que comportarà l’ús del valencià com a llengua base d’aprenentatge durant tot el tram d’escolarització obligatòria. El castellà serà introduït a partir de primer de primària dins l’àrea de llengua. El PEV continua, de forma coherent, en l’ESO. En aquest programa, la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge. Va dirigit a xiquets i xiquetes majoritàriament valencianoparlants. S’utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l’alumnat, s’augmenta la competència lingüística i també s’assoleix un bon domini del castellà. El fet que l’alumnat valencianoparlant comenci l’escolaritat donant més importància al valencià, augmenta l’oportunitat d’adquirir un domini formal de la llengua que la societat no li facilita, però que és important a l’hora de consolidar el seu domini i d’afavorir l’òptima adquisició tant del castellà com d’altres llengües. El castellà s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que en potencia l’aprenentatge. Posteriorment, s’incorporarà la tercera llengua, un idioma estranger, seguint el mateix enfocament didàctic.

Programa d'Immersió Lingüística (PIL)

Els centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el PIL, en el qual, a partir de l’opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l’alumnat, aquests, mitjançant una metodologia específica, aconseguiran el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees. El PIL continua, de forma coherent, en l’ESO com a PEV. En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge. El castellà serà introduït a partir de primària dins l’àrea de llengua.

Aquest programa està dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten voluntàriament per una escola en valencià, perquè així s’integrin lingüísticament des de l’inici de l’escolaritat i les estratègies didàctiques s’ajustin a l’aprenentatge natural de qualsevol llengua. Perquè els alumnes aprenguin la L2 caldrà que el docent sigui bilingüe, s'expressi sempre en la L2 i conegui la L1 de l’alumne, per poder interactuar amb aquests plenament. L’alumnat manté i millora la llengua familiar i n’adquireix una altra, el valencià, a través del treball específic basat en un enfocament comunicatiu de les llengües.

Per a l’alumnat castellanoparlant el fet d’iniciar l’escolaritat en valencià suposa gairebé l’única possibilitat de dominar l’altra llengua oficial que té menor presència oficial. El Programa d’Immersió Lingüística parteix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat. En classe s’utilitza una metodologia que fomenta la comprensió i l’expressió a partir de situacions viscudes, en les quals la nova llengua s’aprèn al mateix temps que s’usa. En tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumnat. L’ús i l’aprenentatge de la llengua s’adapta a les seves capacitats de comprensió i es tenen més en compte les capacitats de comprensió que la seva correcció formal. Els xiquets i les xiquetes tenen interès i voluntat d’expressar-se en valencià perquè associen el context escolar amb el valencià.

En el Programa d’Immersió Lingüística, el castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora en primària. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que l’alumnat assoleix un domini formal de la llengua que ja coneix. Per al millor funcionament del Programa, és molt important el suport de les famílies: han de conèixer els mecanismes i les estratègies del procés d’ensenyament/aprenentatge, han de comprendre també l’esforç que realitzen els seus fills i les seves filles, així com la dedicació del professorat i han de mostrar una actitud positiva de valoració de la nova llengua.

Definició d'Immersió Lingüística

Es tracta d’aquella situació lingüística en la qual l’alumne s’enfronta a un canvi entre la llengua utilitzada en l’àmbit familiar i l’àmbit escolar de forma voluntària i al·ludint a estratègies didàctiques que intenten reproduir el procés natural d’adquisició d’una llengua sense descartar el desenvolupament de la llengua familiar a casa.

Programa d'Incorporació Progressiva (PIP)

En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el PEV o el PIL, s’adoptarà el PIP, en el qual la llengua base d’aprenentatge serà el castellà. El valencià serà introduït a partir de primer de primària dins l’àrea de llengua. A més a més, el disseny particular del PIP inclourà, com a mínim, l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, impartit en valencià a partir del tercer curs de l’educació primària. El PIP en l’ESO garantirà la continuïtat d’allò aplicat en l’educació primària.

Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del disseny particular del Programa d’Educació Bilingüe. Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cadascun dels grups. Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l’article 36 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i que vulguin incorporar-se a un programa d’educació bilingüe, hauran de partir de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors i de les possibilitats organitzatives dels centres.

Programa Bilingüe Enriquit (PEBE)

L’ordre de 30 de juny de 1998 estableix els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius, un Programa d’Educació Bilingüe Enriquit per la incorporació primerenca d’una llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’educació primària. Partim de la convicció que l’augment de competència lingüística dels escolars valencians és el resultat d’un tractament integral dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i de la introducció d’una llengua estrangera. Per tant, en els programes d’ensenyament en valencià, d’immersió lingüística i d’incorporació progressiva establerts en el sistema educatiu valencià, es permet l’inici de la configuració d’un sistema educatiu plurilingüe molt singular i propi de la Comunitat Valenciana. Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l’article 36 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i que vulguin incorporar-se a un programa d’educació bilingüe, hauran de partir de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors i de les possibilitats organitzatives dels centres.

Programa de Recuperació Plena

Quan ens trobem amb un canvi de llengua llar-escola, l’anomenem de Recuperació Plena, perquè provoca resultats acadèmicament positius, i per això s’han de donar les característiques següents:

1. Ha d’haver-hi un punt de partida inicial de desconeixement de la llengua instrumental per a tot l’alumnat.
2. La L1 del xiquet/a ha de ser socialment forta perquè pugui desenvolupar-se en un ambient aliè a l’escola.
3. L’actitud i la motivació sociofamiliar ha de ser positiva envers el canvi de llengua, aspectes que se solen traduir en la voluntarietat de participació.
4. El tractament pedagògic ha de ser l’adequat, per això cal:
   • Una alta contextualització del llenguatge que asseguri la comprensió del llenguatge per part dels xiquets i xiquetes que, a priori, desconeixen totalment la llengua emprada a l’aula.
   • Una relació estreta docent-discent perquè els missatges siguin compresos.
   • Creació de contextos d’ús que permetin la producció de L2, per a afavorir en aquesta llengua el desenvolupament, ja que la societat no ho pot garantir.
   • Que la L1 aparegui al currículum.
   • Una valoració positiva a l’escola de la L1 dels xiquets/tes (mai no obliguen a usar la L2, però el mestre sempre ho fa en aquesta llengua). Probablement el xiquet/a comenci a produir espontàniament en L2.

L'Adquisició de la L2 i el Plurilingüisme

L’adquisició del valencià com a L2 és efectiva si es fa per mitjà de l’adquisició de continguts rellevants i exigents des del punt de vista cognitiu i quan l’alumne/a s’hi implica emocionalment, per això caldrà tenir en compte l’input comprensiu.

Si el contacte i descobriment de la L2 es produeix en la primera infància, parlarem d’adquisició d’una nova llengua, ja que els mecanismes i els processos implicats són similars a l’adquisició de la primera llengua. En canvi, parlarem d’aprenentatge, quan els mecanismes i els processos implicats són diferents a l’adquisició de la primera llengua. L’edat d’adquisició d’una segona llengua no solament té influència en quin és el sistema de memòria privilegiat en el moment de l’adquisició, sinó també en la manera com és processada.

L’adquisició de les competències bàsiques de comunicació interpersonal (BICS) en segones llengües de l’alumne en el nivell llindar, pel que fa a l’escola es basarà en:

1. Fer descobrir als xiquets i les xiquetes la nova llengua de manera sistemàtica i intensiva en edats com més primerenques millor.
2. La construcció d’un “entorn imitatiu natural”, un ensenyament altament contextualitzat que potenciï les destreses interactives orals bàsiques.
3. Un enfocament comunicatiu unit a la contextualització que els permeti desenvolupar l’estratègia comunicativa.
4. Un treball aprofundit de les destreses receptives, i al temps que creixen les receptives, la potenciació i l’estirament de les habilitats productives.
5. Un treball aprofundit sobre el lèxic.
6. Un treball sobre la motivació cap a l’aprenentatge.

L'Input Comprensible

L’input comprensible, mitjançant unes tasques adequades a la seva edat i motivació, ha de ser molt estructurat per tal de permetre als aprenents formar-se intuïcions sobre el funcionament de la llengua, construir-ne les regles i adquirir-ne el vocabulari necessari que els assegurin l’èxit en l’adquisició de la nova llengua. D'altra banda, en l’output comprensible, es pot captar el missatge de l’input fent una simple anàlisi semàntica, el coneixement del lèxic i la comunicació no-verbal. En l’output comprensible, cal arribar a l’anàlisi sintàctica i morfològica amb un ús de la llengua a nivell de parla. A més, cal eixamplar la producció de la parla i anar més enllà de la clàssica pregunta-resposta.

Les Interllengües i l'Error

El procés d’adquisició de la competència bilingüe ocorre a través d’un procés conegut amb el nom d’interllengua, que podem observar en les produccions dels aprenents i ens pot servir per a ajudar-los en el seu procés d’adquisició. Les produccions dels aprenents són una bona font d’informació per a accedir als mecanismes d’adquisició del llenguatge. L’estudi dels errors en les produccions dels aprenents d’una L2 ha aportat una nova forma d’enfocar el procés d’adquisició d’una L2. L’anàlisi i la classificació dels errors dels aprenents permeten inferir les estratègies en l’adquisició i en l’ús de la L2. Unes de les més estudiades són la interferència o transferència negativa i els errors d’interllengua.

• La interferència o transferència negativa fa referència als errors que tenen l’origen en l’aplicació de les regles de la L1 a la L2 en construcció.
• Els errors d’interllengua fan referència a les errades que fa l’aprenent d’una L2 a causa de l’estadi o interllengua en què es troba, és a dir, a causa del seu coneixement sobre la llengua que està aprenent o nivell actual de competència.

La interllengua la podem entendre com un sistema d’aproximació a la L2, com la caracterització de la llengua dels aprenents en el procés d’adquisició de la L2, és a dir, la llengua que va adquirint un aprenent de L2 a mesura que s’enfronta als elements de la llengua meta, sense que coincideixi totalment amb la llengua meta. Tenint això en compte, el procés d’adquisició d’una L2 passa per distintes fases que evolucionen des de la L1 de l’aprenent fins a la L2 o llengua meta. Per tant, no podem parlar d’una única interllengua o “sistema d’aproximació”, sinó que en el procés d’adquisició hi ha moltes interllengües.

Estratègies Metodològiques per Adquirir una L2

Els Professors com a Models Lingüístics

1. Ritme lent del discurs per facilitar la comprensió.
2. La gesticulació augmenta les possibilitats de comprensió.
3. Cal repetir els missatges amb naturalitat i amb un bon to de veu.
4. Cal fer pauses en el missatge perquè l’alumne entengui allò que volem transmetre-li.
5. Han de practicar una entonació emfàtica perquè es vegi bé quan estan realitzant una pregunta, una exclamació, etc.
6. Usaran els hiperònims i els mots més freqüents. Escolliran aquelles paraules més genèriques i properes als coneixements de l’alumne.
7. Usaran estructures gramaticals simples. Han d’evitar la subordinació o les estructures gramaticals amb excés de complements verbals.

Els Professors com a Interlocutors Principals de les Converses

1. Han d’adreçar-se als alumnes nouvinguts des del primer dia, encara que no estiguin en condicions de respondre.
2. Han de valorar qualsevol intent de comunicació per part de l’alumne.
3. Han d’escoltar de manera activa per poder interpretar i reformular el missatge, demanar aclariments si no entenen allò que els diuen, traduir els gestos o interpretar les frases.
4. Hauran de donar pautes a l’alumne de com desenvolupar una activitat nova.
5. La correcció haurà de ser sempre positiva i haurà de mantenir viva, per damunt de qualsevol circumstància, la comunicació amb l’alumne.

Idees Bàsiques per a Potenciar l'Adquisició d'una L2

1. L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i quantitat suficient.
2. La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
3. La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic, el qual necessita tant de la parla com de l’escriptura sistemàtica.
4. En el context escolar, la llengua dels professors i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
5. Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà seguidament.
6. Cal recollir els temes proposats pels alumnes i cal proposar-ne d’altres que siguin del seu interès.
7. Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
8. El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
9. La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
10. Si l’alumne aprèn a “preguntar” aconseguirà més inputs i entendrà millor la informació que rep.

Programa d'Educació Plurilingüe Dinàmic (PEPD)

Objectius del Programa

1. Proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe que comprengui el domini elevat i equivalent de les dues llengües cooficials, el domini funcional d’una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
2. Convertir l’alumnat en usuari especialment preparat per a usar totes i cada una de les llengües del repertori plurilingüe personal com a instrument per a l’adquisició, construcció i vehiculació de coneixements, per a la fruïció i creació estètica, i per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge.
3. Proporcionar a l’alumnat, durant el procés de l’aprenentatge i ús de les llengües, competència en el multialfabetisme i les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.
4. Fer néixer en l’alumnat la curiositat per les llengües, i proporcionar-los coneixements sobre com són i com funcionen, procediments per a la construcció d’aquests coneixements a partir de l’observació, manipulació i comparació de les diferents llengües presents en l’aula, i una perspectiva crítica sobre com s’usen.
5. Convertir l’alumnat en aprenents estratègics, autònoms i motivats per a l’aprenentatge de les llengües al llarg de la vida.
6. Garantir que tot l’alumnat assoleixi el seu màxim potencial pel que fa al coneixement i ús de les llengües, i la seva plena integració escolar i social, independentment de la procedència geogràfica, del nivell sociocultural de les famílies, de les competències comunicatives i experiències culturals amb què arriben al centre, i de les seves aptituds i estil d’aprenentatge.
7. Formar l’alumnat per a la convivència i per a integrar-se com a ciutadania de ple dret en una societat multilingüe i multicultural, tot ajudant-los a construir-se una identitat pròpia, i que en aquesta construcció tingui un paper important el coneixement i experiència profunds de la llengua i cultura pròpies.
8. Fer presents i promoure en els centres i en el currículum general les llengües i cultures de la immigració.