Models Educatius Antics: Hebreu i Grec

Educació Hebrea

La vida hebrea era teocèntrica, amb una clara distinció entre el creador i la criatura. Déu és el tot (la matèria és manifestació de Déu). Els llibres sagrats ordenen la vida, establint obligacions religioses (Decàleg i Èxode), el culte (Levític) i la vida social (Deuteronomi).

L'home es distingeix entre carn i esperit (no està format per dues coses, sinó que la carn és l'element pecador). L'home és semblant a Déu i, per tant, digne. El pecat original causa dolor, però també promet esperança de restauració. La llibertat fa possible el pecat original.

L'educació té un caràcter religiós (mira de restablir la fidelitat a la seva aliança). Déu és el principal responsable de l'educació, ensenyant a través de la paraula. El caràcter és imperatiu. El mestre és un sacerdot.

El fi últim de l'educació és la santitat (transformació de l'home carnal a espiritual a través del compliment de la voluntat de Déu).

Continguts:

• Estudi de la Torah (conèixer i practicar la llei).
• Llibres sapiencials (literatura didàctica).
• Talmud (especulatiu, tradicions...).

La saviesa és divina i humana (s'assoleix a través de l'educació). Es fuig de l'intel·lectualisme (saber no et fa millor). Déu instrueix a través del pare, profetes, mestres i savis. El pare és el principal responsable de l'educació religiosa, costums i tradicions. La mare s'encarrega de la moral i les nenes. Els sacerdots proporcionen instrucció quan són grans.

Educació Grega

Importància de la raó. És més noble no treballar (otium) que servir (negotium). La polis ha de satisfer totes les necessitats. La ciutat és el lloc de l'educació. La finalitat de l'educació és la perfecció de l'home. Per als grecs, l'home té cos (educació física) i ànima (poètico-musical).

Paideia Arcaica

El pilar és Homer. L'ideal és el cavaller o heroi. La Kalokagathia és l'ideal educatiu de la noblesa, amb dues dimensions: física i espiritual. Domini del llenguatge. L'educació busca perfeccionar la tendència humana de l'home, ensenyar a l'home a ser més home. L'honor és la recompensa suprema. S'aprèn per mimesis o imitació. És important la paraula: ser un bon comunicador.

Hesíode: Proposa l'areté heroica del treball. Existeix la maldat i la virtut. La justícia i els drets són elements reguladors de la vida comunitària. Es produeix una democratització de l'educació. Els ciutadans estan obligats a rebre formació.

Paideia Espartana

Esperit de conquesta, superioritat militar. L'ideal educatiu és la preparació per a la guerra (bon guerrer) i la preparació per a la vida ciutadana (bon ciutadà). Es valora l'obediència i la disciplina, el sentit de l'orgull, l'honor i la casta. No és intel·lectual (formació cívica, política i militar). Formació bàsica en lectura, escriptura i càlcul. La dona té el rol de procrear fills.

L'Estat és el principal educador, era propietari de l'individu, la família i la casa. Determina els objectius de l'educació. La polis educa (cívico-militar), gimnàstica i esport. També s'educa als adults. Etapes: criança, infància, adolescència, joventut i maduració.

Principis educatius:

1. Intenció educativa que presideix la vida a la ciutat.
2. Eficàcia pedagògica de la llei i del legislador.
3. Fonament de la convivència i vida comunitària en els costums i la tradició.

L'educació depèn de circumstàncies que escapen al control del ciutadà.

Paideia Ateniense

Isonomia (dret igual per a tots els ciutadans). És el fi de la polis. La finalitat és aconseguir una educació comunitària. Aidos: sentit de ser honest i decent. Es busca combinar logos (saber) i ethos (conèixer). L'ideal educatiu és homèric: millorar i dignificar la persona i proporcionar-li noblesa espiritual. Arete: adquisició de bellesa i bondat de l'ànima. Tots els ciutadans tenen dret i obligació a educar-se.

Objectius: Ensenyar als ciutadans a acceptar i respectar les lleis (Nomoi) de la polis. Les lleis són sagrades. Els assumptes públics tenen més transcendència que els particulars, per això l'educació cívica és més important que la individual.

• Eunomia: capaços d'idear bones lleis.
• Isonomia: se sotmeten lliurement a les lleis.
• Eukosmia: bon ordre en totes les coses.

A través de les bones costums i el saber de la paraula es pot millorar un mateix.

Continguts:

1. Arete física (gimnàstica).
2. Arete espiritual (poètico-musical).