Models Educatius: Continental vs. Anglosaxó, Zonificació i Educació Obligatòria a Espanya

Diferències entre el model continental i l'anglosaxó

El model continental finança més l'escola privada i, sobretot, la concertada, mentre que el model anglosaxó inverteix més en la pública. Això implica que, en el model anglosaxó, la inversió es destina principalment a la inversió pública.

El model anglosaxó funciona amb el concepte de zonificació, que implica que cada alumne ha d'assistir al centre educatiu més proper a la seva vivenda. A Anglaterra i als Estats Units, l'adscripció al centre depèn del carrer on es viu. En canvi, el model continental ofereix més marge per triar centres públics o concertats. S'han buscat diferents formes perquè els barris desafavorits tinguin les mateixes oportunitats.

L'autonomia local és més gran en el model anglosaxó, on l'ajuntament té molt de poder de decisió sobre els centres. En canvi, el model continental és més centralitzat. En resum, el model anglosaxó es caracteritza per menys concertació, més inversió pública, el concepte de zonificació i una major autonomia local, ja que els ajuntaments gestionen els impostos recaptats a la seva zona.

Mesures de correcció a la zonificació

Impostos sobre la vivenda i la renda: Als Estats Units, es va decidir afegir impostos com la renda per finançar les escoles. També es van afegir els fons federals, que equivalen a la Comunitat Autònoma. No només es finança localment, sinó que també es fan servir els fons que cada estat té disponibles i pot compartir amb les escoles.

Xecs escolars: Cada família amb fills en edat escolar rebia un xec per escolaritzar els nens. Aquest xec es podia presentar a qualsevol centre. Amb aquest mètode, es volen minimitzar les diferències de classe, i els fons federals serveixen per finançar les zones amb menys ingressos. Si es volen portar els nens a una escola privada, hi hauria més diferències.

Charter Schools / Escoles per contracte: Es dóna la iniciativa a diferents col·lectius per constituir noves escoles. Les Charter Schools són escoles creades a través de la iniciativa privada. Les pot engegar un grup de professors d'un institut per gestionar la nova escola. S'associa que, si l'escola és creada pels professors, el nivell de motivació serà més elevat. També hi ha charter schools gestionades per grups de famílies, fundacions i empreses. Totes tres solucions tenen avantatges i inconvenients.

Inconvenients de les Charter Schools: La gestió d'aquestes escoles pot no ser tan transparent com l'administració voldria. Haurien de rendir comptes de manera habitual, igual que un centre públic.

Característiques de l'educació obligatòria a Espanya

1. Els fons serveixen els alumnes: Els impostos destinats a l'educació es destinen als llocs on l'alumne està escolaritzat.
2. Regulació en 3 aspectes: Tant els centres públics com els concertats han d'estar regulats en tres aspectes:
   1. Recursos: Ràtio (entre alumnes i professors), control dels recursos.
   2. Òrgans de govern: La junta directiva (escola pública) / propietari o titular (escola concertada).
   3. Criteris d'avaluació: Tant la pública com la concertada han de tenir els mateixos criteris d'avaluació. Aquesta condició s'ha de complir perquè l'Estat dóna subvencions (finançament públic) a les escoles públiques i concertades, per tant, totes dues han de seguir els mateixos criteris.
3. Unitat escolar: Com es distribueixen els diners. És el grup aula (cada aula, cada grup classe té una assignació econòmica de cada curs i això apareix als pressupostos generals de l'Estat). Cada grup classe té assignats uns recursos econòmics. És la manera com es distribueixen els diners (no per alumne, sinó per grup classe).
4. Ràtio concertada: La concertada no pot oferir una ràtio inferior a la de les públiques de la mateixa zona. La concertada ha d'oferir una ràtio igual a la de les públiques, tant per alumnes com per professors.
5. Sous professorat: Els sous del professorat a la concertada són inferiors als de la pública. S'ha de tenir en compte que no només el sou és inferior, sinó que la càrrega activa (19h setmanals de càrrega docent) és inferior a la concertada (es fan més hores de classe a la concertada). A nivell polític, hi ha hagut el compromís d'anivellar els sous de la pública i de la concertada, però a dia d'avui encara no s'ha arribat a anivellar-ho.
6. Limitació quotes família: L'estat limita l'import que les concertades poden cobrar a les famílies. Les escoles concertades reben una subvenció pública i la part restant l'afegeixen les famílies. Hi ha una part que es paga a través dels impostos, però una altra part es paga a través de les quotes de les famílies. També hi ha limitacions perquè tothom que vulgui accedir a una concertada i tingui uns mínims ingressos, ho tingui a l'abast.