Models Familiars: Estils de Comunicació, Educació i Cicles de Vida

Tipus de Famílies: Estils i Dinàmiques

• Famílies Aglutinades

  Dificultats de discriminació i individuació. L'autonomia, la intimitat i l'espai propi són una amenaça, es veuen com a senyal d'egoisme. Hi ha confusió de rols: els fills fan de pares, els pares de fills.

  El rol matern preval amb tendència a la sobreprotecció dels fills, mentre que el rol patern passa a un segon pla i es pot considerar una debilitat. La comunicació afectiva i emocional és habitual.

  Ideologia de vida "tipus clan", viuen el nou com a estrany. Hi ha límits difusos i una intensa involucració entre els membres de la família. El més important és la família i els seus membres; el que ve de fora s'ha d'adaptar, integrar-se a la família o serà criticat, rebutjat i, fins i tot, es critica.

  Són famílies molt possessives amb els seus membres. S'ensenya a criticar allò de fora. Així, prioritzen tant la família que no recorren a l'àmbit social quan caldria.

  Els fills d'aquestes famílies són:

  • Insegurs.
  • Amb dificultat per independitzar-se, tenir vida pròpia o parella.
  • Els pares estan al dia de la vida dels seus fills i opinen sobre les decisions que han de prendre.
  • Segueixen a l'ombra dels seus pares; la seva identitat és ser un bon fill o filla.
  • Hi ha molts temes tabú.

• Famílies Uniformades

  El rol és absolutista i autoritari. Així, la resta de la família està sotmesa en certa manera al pare, i la interacció familiar és rígida i insatisfactòria, ja que és imposada i no consensuada.

  Sol haver-hi manca de sensació de llibertat i excés de normes, a més de problemes de comunicació amb els fills, especialment a nivell emocional. Tot i que hi pot haver problemes de comunicació en molts aspectes, tendeix a haver-hi poca unió familiar i repressió a l'hora d'afrontar els problemes.

  Gran jerarquia entre el pare, que és el cim de la piràmide, i la resta de membres. Aquesta dinàmica es pot donar tant en una família homoparental com en altres tipus o models familiars.

• Famílies Integrades

  Són famílies estables, amb flexibilitat en els rols.

  Capaces de contenir i gestionar els problemes que sorgeixen sense expulsar-los, reprimir-los, negar-los o inhibir-los.

  La capacitat reflexiva i la càrrega emocional regulada pel grup permeten un diàleg transformador. Gran importància al paper de cada membre en el funcionament del grup com un tot. Està disposat a transformar allò establert per millorar.

  Implicació dels pares en la vida dels fills.

  Realització d'activitats conjuntes.

  Transmissió de valors que ajudin a tots els membres en el seu desenvolupament.

Tipus de Famílies Segons la Comunicació

• Estil Agressiu

  Consisteix a expressar les opinions, creences i sentiments d'una manera intimidatòria o que aclapara els altres, imposant el nostre criteri. Se sol alçar la veu i gesticular molt amb les mans.

  Causa rebuig en qui ho suporta. El fill probablement veurà els seus drets vulnerats una vegada i una altra. No se sentirà acceptat ni respectat. Pot acabar per considerar que no té prou vàlua com a persona per merèixer aquest respecte. La seva autoestima també es veurà afectada. És fàcil que el fill se senti humiliat i, de vegades, envaït pel ressentiment.

• Estil Passiu

  Els pares es mostren incapaços de fer valer els seus desitjos i opinions davant dels fills. Mostren una actitud clarament defensiva i d'autoconcentració. Se senten insegurs en el seu paper i decideixen callar, aguantar, adaptar-se i cedir a la més mínima pressió per part dels fills.

  De vegades pensen que si anteposen els seus criteris als dels fills poden traumatitzar-los o arribar a ser rebutjats per ells. Es guarden les seves opinions o, a tot estirar, arriben a expressar-les amb timidesa, amb excessiva laxitud, sense decisió ni convicció, amb un to de veu generalment baix. Normalment tendeixen al retraïment, a protegir-se, a evitar les discussions, i acaben sotmesos als fills, acceptant els seus dictats, que acaben per fer la seva voluntat i sortir-se'n amb la seva.

• Estil Constructiu/Assertiu

  Les persones són capaces d'expressar sentiments, desitjos, drets i opinions sense ferir els altres ni a ells mateixos.

  Implica respecte per les necessitats d'un mateix i dels altres. Amb l'estil assertiu els fills aprenen que poden dialogar amb els pares i expressar-se lliurement amb el mateix respecte que en reben. La comunicació és fluida.

  Escolten amb més interès la informació que se'ls proporciona, que ja no és en forma d'ordres imposades.

  Se senten apreciats, valorats, escoltats, tinguts en compte i respectats. Participen en les decisions en un ambient de col·laboració.

Tipus de Famílies Segons els Estils Educatius

• Estil Autoritari

  • Sistema comunicatiu unidireccional i tancat, on els pares només donen ordres.
  • Restringeixen l'autonomia dels fills.
  • Alt nivell d'exigència en tots els aspectes de la vida dels fills.
  • No solen ser pares receptius a les necessitats dels fills.
  • Ús habitual de càstigs, amenaces i prohibicions.

• Estil Permissiu

  • Tolerància.
  • Normes poc estrictes, grau d'exigència molt baix i tendència a la sobreprotecció amb la finalitat d'evitar-los les dificultats de la vida.
  • Cada membre actua lliurement, amb poc control dels pares, però aquesta llibertat va acompanyada d'afectivitat.
  • Accedeixen fàcilment als desitjos dels seus fills i són tolerants davant de l'expressió d'ira.

• Estil Negligent

  • Baixa exigència parental.
  • Abdicació de la responsabilitat familiar i educativa.
  • Falta de sensibilitat i implicació envers els fills.
  • Falta d'expressió afectiva i comunicació.

• Estil Democràtic o Assertiu

  • Respecte mutu, cooperació i deures recíprocs.
  • Normes que s'entenen i respecten.
  • Presa de decisions mitjançant acords negociats.

El Cicle de Vida Familiar

• Etapa 1: Constitució (Etapa Prefills)

• Etapa 2: Expansió (Etapa Filial)

• Etapa 3: Reducció

Crisis que Afecten la Vida Familiar

• Crisis Previsibles

  Són conseqüència del mateix cicle vital o del rol personal.

  • Crisis de desenvolupament, d'evolució o de cicle vital.
  • Crisis de transició: canvis en el rol social i situacions noves (el pas de l'escola a l'institut, canvi de feina, jubilació...).
  • Crisis de desemparament:
    • Hi ha algun membre de la família funcionalment dependent (discapacitat física, mental, malalties terminals o degeneratives).
    • Això fa que la família estigui lligada a les exigències de l'atenció i/o cura dels membres afectats.
  • Crisis estructurals: pròpies de les famílies disfuncionals.
  • Són repetitives i reflecteixen una estructura deficient de l'organització familiar.

• Crisis Imprevisibles o de Situació

  No es poden predir i poden esclatar en qualsevol moment.

  • La mort d'una persona.
  • Les malalties (especialment les cròniques i degeneratives que afecten persones joves).
  • Lesions per accident de trànsit, laborals o domèstiques.
  • La pèrdua de la feina.

• Crisis del Dol

  Factors que influeixen en el dol:

  • Grau d'estima per una persona.
  • Les característiques de la mort.
  • La personalitat pròpia.
  • La participació en la cura del moribund.
  • La durada de la malaltia.
  • La disponibilitat de suport.
  • El grau de comunicació amb els altres.

Diferències entre Famílies Funcionals i Disfuncionals