Models d'Industrialització: França, Alemanya, Itàlia i Japó

Model d'Industrialització Francès

La industrialització a França no es va centrar en sectors que necessitaven molt carbó, perquè no en tenien. La indústria francesa es va basar en l'energia hidràulica, on la turbina elèctrica va ser clau per a la industrialització. Tenien uns índexs d'industrialització molt baixos; en necessitar energia hidràulica, no hi va haver grans migracions del camp a la ciutat.

Menys centrada en els sectors clàssics, van haver de competir en altres sectors, sobretot en productes de qualitat, necessitant així treballadors especialitzats. La construcció del ferrocarril va permetre l'especialització agrària al sud (vi) i al nord (làctics), i això va donar lloc a una indústria agroalimentària molt important en el model francès.

Un nou tipus de banc, les societats de crèdit, on el banc creava l'empresa i repartia les accions entre els clients. Aquest model tenia sentit si estava vinculat a la gran empresa, per això va fracassar a França. El model predominant va ser el de petita i mitjana empresa, sovint de caràcter familiar.

Industrialització Alemanya: Característiques Clau

En primer lloc, gràcies al procés d'unificació d'Alemanya, es va poder iniciar el procés d'industrialització, impulsat des de la noblesa. El ferrocarril va jugar un paper importantíssim per a l'expansió de la indústria siderúrgica i l'obtenció de matèries primeres (MP).

La banca: Van triomfar les societats de crèdit, optant per les grans empreses, ja que els sortia a compte perquè tenien matèries primeres (sobretot carbó).

Grans empreses: Empreses amb una grandària suficient per fer les inversions que es necessitaven en la Segona Revolució Tecnològica.

Paper de l'Estat:

• Va optar per una política aranzelària molt elevada per protegir els empresaris alemanys i permetre'ls dominar el mercat interior. A més, va protegir els beneficis dels empresaris permetent els càrtels i els dumpings.
• Formació: Escoles d'enginyeria; l'Estat i les empreses van invertir molt en investigació. A més, l'educació primària era gratuïta i hi havia bones beques.
• Creació del càrrec d'agregat comercial a les seves ambaixades.

Industrialització a Itàlia: Pilars del Creixement

S'inicia el 1894, després de la greu crisi bancària. Aquesta nova etapa de ràpid creixement econòmic es va sustentar sobre quatre pilars principals:

• Inversions estrangeres: Principalment alemanyes, que van controlar la banca italiana i van finançar moltes indústries hidroelèctriques, maquinàries i tècnics.
• Electrificació: Va permetre superar la falta de carbó. Els embassaments a les valls alpines van fer créixer ràpidament la construcció de centrals hidroelèctriques.
• Indústria tèxtil: Va passar de la seda al cotó. Eren fàbriques noves, electrificades, amb productes senzills i econòmics. La millora del transport també va ajudar molt, juntament amb un augment de la renda per càpita que va multiplicar el consum.
• Maquinària: Va portar Itàlia a ser capdavantera en la producció de bicicletes, màquines d'escriure, automòbils, pneumàtics, etc.

Industrialització del Japó: Estratègies i Expansió

S'inicia el 1869, després de la Revolució Meiji, liderada per militars i comerciants. Es va produir amb la intervenció directa de l'Estat, que va aportar tècnics i finançament a empreses de diversos sectors. La clau del procés va ser la conquesta de mercats exteriors. Ho van fer per doble via:

• La competitivitat: Oferia preus molt baixos gràcies a la mà d'obra barata i qualitat en alguns productes com la seda.
• La violència: Utilitzava la força i l'ocupació militar a territoris com Corea i Taiwan, on venien els seus productes i s'aprofitaven de les mines i matèries primeres.

En arribar la Primera Guerra Mundial (1a GM), va aprofitar per introduir-se sense competència en mercats orientals ja ocupats.