Models d'Intervenció en Treball Social: Gestió de Casos, Crisi i Tasca

Gestió de Casos

Objectiu: Oferir una intervenció eficient, eficaç i econòmica que doni resposta integral a persones amb problemes i/o incapacitats.

Atenció integral: Facilitar els serveis necessaris amb la qualitat adequada, temps i coordinació.

Treballador Social (TS): Professional responsable del conjunt d’intervencions que rep l’usuari. El nivell de suport ha d’estar relacionat amb els dèficits de l’usuari. L’usuari ha d’estar motivat per millorar en autonomia. Es busca una relació de confiança.

• Atenció de varis TS i serveis a llarg termini.
• Necessari avaluar la capacitat funcional de l’usuari i el nivell de suport de la xarxa social.

Intervenció: Indirecta, directa i requereix fases d’intervenció. Utilitza habilitats, capacitats i competències professionals per fer suport a l’usuari i cobrir necessitats. Es busca potenciar la seva implicació.

• Confidencialitat.
• Valoració, planificació, gestió i avaluació de la situació.
• Coordinació i seguiment d’altres serveis que intervenen.
• Coneixement de recursos per millorar l’accés.
• Participació en activitats d'avaluació i qualitat, assegurant una bona atenció a l’usuari en tots els serveis que incideixen.

Relació TS-Usuari

• Autodeterminació de l’usuari.
• Implicació de l’usuari en la identificació de necessitats i en la presa de decisions.
• Compartir responsabilitats i repartir tasques a realitzar.
• Motivar la implicació de l’usuari en el pla de treball.
• Avaluació biopsicosocial: identificant fortaleses i debilitats (utilitzat en salut mental).

Exigències per al TS

• Coneixement del procés d’actuació.
• Capacitat de priorització i planificació.
• Bon nivell de coneixement de recursos.
• Treball en xarxa i coordinació (interna amb l'equip i externa amb altres serveis i professionals).
• Habilitats organitzatives.
• Saber manejar situacions d’urgència.

Intervenció en Crisi (Caplan)

Definició: Intervenció per a una urgència concreta. Resposta ràpida en el moment de crisi. A curt termini.

• La gravetat de la crisi es defineix segons com la persona la percep.
• Diferència entre dificultats i problemes.
• Per a famílies, grups i individual.
• Les crisis són experiències normals de la vida.
• L’estrès desencadena la crisi.
• Els fets estressants (amenaces, pèrdues, reptes) poden tenir diferents respostes (ansietat, depressió, esperança moderada).
• En crisi, la persona està més receptiva i aprofita més el suport.
• Permet l’aprenentatge d’habilitats i la resolució de problemes en el futur.
• Tota persona, grup o organització ha de fer front a crisis al llarg de la seva vida.
• Els incidents perillosos poden ser previstos i imprevistos.

Intervenció

• Fer un diagnòstic i una avaluació.
• Requereix suport familiar i de l’entorn.
• Manejar sentiments.

Enfocament psicodinàmic

• 1r Nivell del TS: Alleugerir símptomes, ajudar l’usuari a comprendre les causes de la crisi i treballar amb la família i l’entorn per potenciar el seu suport.
• 2n Nivell: Ajudar l’usuari a connectar la crisi actual amb anteriors i facilitar l’aprenentatge per a posteriors crisis.

Relació TS-Usuari

• Més directiva, el TS té més poder. El poder ve donat per la situació de crisi i la necessitat urgent de resolució.
• El TS ha de fer ús del poder quan l’usuari està més confós.
• És necessari transmetre optimisme i esperança en tot el procés.
• Paper actiu en la valoració de la situació i de les accions a fer.

Primera fase: Entrevista

• Obtenir la informació més rellevant.
• Ser receptiu, acollidor i comprensiu.
• Establir un pla immediat d’intervenció.
• Definir el contracte (escrit, oral...).
• Disponibilitat dels TS.

Model de Tasca (Moix)

Característiques: Pràctic, a curt termini, selecciona un problema com a problema diana.

• Dirigit al problema, que és on s’ha d’intervenir.
• Millorar les capacitats de l’usuari i les seves fortaleses.
• Dona respostes a situacions senzilles i concretes, no complexes.
• El treball es centra en la tasca breu i eficaç.
• Els usuaris ho coneixen i ho accepten.
• Pot ser resolt sense la presència del TS.
• Sorgeix de desitjos insatisfets dels usuaris.

Importància: Execució de tasques amb la finalitat de solucionar un problema. Es pretén que l’usuari aprengui a partir del procés de solució del problema.

Elements principals per a la pràctica

• Delimitació del problema.
• Establiment dels objectius.
• Definició del temps de durada de la intervenció.
• Definició de les tasques que s’han de fer.
• Elaboració del contracte.

Fase final: Avaluació conjunta.

Relació TS-Usuari

• No hem d’estar al seu costat, orientem, col·laborem (no directrius) i assessorem en com resoldre problemes.
• El TS creu en les capacitats i potencialitats de l’usuari per resoldre les seves dificultats.
• L’usuari és qui vol canviar.
• A llarg termini no funciona.
• El model participatiu facilita l’augment de l’autoestima.