Models Narratius i l'Ús de la Música a la Ràdio

Model narratiu dramàtic

Plantejament

• Presentació dels personatges (pocs).
• Definició dels escenaris on interaccionen.
• Plantejament dels objectius que persegueixen.

Com més personatges hi hagi, més complex serà.

La complexitat dependrà dels objectius que vulguin assolir els personatges.

Les relacions entre els personatges també poden ser complexes.

Nus

Sorgeixen conflictes que impedeixen als personatges aconseguir els seus objectius. Aquests problemes, per tant, són els que faran actuar els personatges.

Desenllaç

Es parla de la superació dels diversos problemes que han anat apareixent per aconseguir els objectius. Pot ser feliç, no feliç o un entremig.

Model narratiu publicitari

La forma més habitual és la falca, que pot durar 20 o 30 segons.

La publicitat directa es realitza al mateix locutori.

Oferta

S’explica de forma precisa quin és el producte. S’ha de dir el nom del producte diverses vegades.

Descripció

Idees que informin sobre les característiques i la utilitat del producte. Es venen valors, actituds...

Argumentació

Proporciona raons que puguin convèncer dels avantatges d’un producte davant de qualsevol altre i de la importància de posseir aquest producte. Aquest bloc té l’objectiu de desencadenar un efecte persuasiu. S’utilitzen recursos com:

• Promesa de beneficis.
• Prova demostrativa.
• Beneficis accessoris (regals, facilitats de pagament, etc.).

La música a la ràdio

És difícil imaginar la ràdio sense música. La primera emissora va ser a Barcelona l'any 1924. Des de llavors, la música ha estat present als programes de ràdio: programes musicals, notícies, reportatges, publicitat, esports, etc.

Des que va aparèixer la ràdio comercial (1920, EUA), es tenia com a objectiu principal entretenir. Per produir la música, els micròfons s'havien de traslladar al lloc des d'on s'emetia: concerts, sales de festa, etc., i des d'allà es retransmetia.

Posteriorment, els avenços tecnològics van permetre que l'emissora acollís els músics. Des d'aquest moment, les emissores van poder tenir una programació variada.

Passos significatius en la tecnologia radiofònica

• El disc (amb so millorat).
• La cinta magnetofònica (per gravar).

Això va propiciar l'aparició dels programes musicals.

Als anys 70, als EUA, va aparèixer la freqüència modulada (FM). Va ser llavors quan van néixer les primeres emissores especialitzades en música.

La FM oferia millor qualitat i menor longitud d'ona, fent que els programes musicals fossin els protagonistes.

Factors que influeixen en l'ús de la música

• El tipus de programa que estem fent.
• Les intencions de l'emissor.
• El context on integrem la música (el que precedeix i segueix la peça musical escollida). El context determinarà com actua la música a la ràdio.

La música és un element absolutament irracional.

Funcions de la música a la ràdio

Funció sintàcticogramatical

La música compleix aquesta funció quan s'utilitza amb un caràcter administratiu, és a dir, per distribuir i organitzar seccions. És molt habitual als informatius. Apareix en petits trams com a insercions musicals:

Sintonia

No té veu pregravada.

És un fragment musical (d'entre 15 i 39 segons) que sempre apareix al principi i al final del programa. Serveix per distingir el programa, per tant, l'identifica. Transmet una sèrie d'expectatives sobre com serà el programa (contingut, caràcter, ritme).

Una bona sintonia és aquella que satisfà, al final del programa, les expectatives generades.

Sovint, la sintonia forma part de la careta.

També serveix per als identificatius de programa o d'emissora (Exemple: 'Catalunya Ràdio'). Es col·loquen estratègicament durant el programa per recordar als oients què estan escoltant.

Careta

Inclou el títol del programa, hora, etc.

És un espai que acostuma a durar entre 20 i 30 segons.

Contingut de la careta

• Música de la sintonia.
• Veu o veus que informen d'algunes característiques del programa: eslògan, nom del conductor, hora i dia d'emissió. Sol estar pregravada.

Fer una cua: Es refereix a fer un fade out (baixar el volum progressivament) al final de la careta, deixant un marge de temps. Si no es desitja, s'indica al tècnic que la talli directament ('treure-la'). Això pot ser útil, per exemple, per presentar els convidats.