Models de Planificació de l'Entrenament Esportiu: Blocs i ATR

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,54 KB

Crítiques a la Planificació Clàssica de l'Entrenament

La Perspectiva de Vorobiev sobre la Càrrega

Vorobiev es mostra crític sobre la proposta de Matveiev, ja que considera la influència de l’entrenament sobre la capacitat biològica de l’esportista. La proposta de Vorobiev no contempla la contraposició volum-intensitat clàssica i afirma que s’han de graduar els dos factors clàssics de la càrrega sense contraposar-los. També qüestiona la necessitat d’un entrenament multilateral a l’esport d’alt nivell i considera la base de l’esport la preparació especialitzada.

Planificacions Contemporànies de l'Entrenament

1. Entrenament per Blocs de Verjoshanski (1988)

El disseny per blocs es basa en els principis següents:

  • Principi de la concentració de la càrrega en el temps.
  • Principi de la superposició de les càrregues.
  • L'especialització de la càrrega.
  • El desenvolupament de la força com a factor bàsic.

Característiques Principals del Model de Blocs

Cada bloc d’entrenament s’estructura en dues fases:

  1. Gran volum de preparació específica.
  2. Càrregues específiques intenses.

La dinàmica de càrregues proposa un volum que augmenta i disminueix més ràpidament amb un augment d’intensitat més accentuat. Després dels blocs d’entrenament on es concentra la càrrega sobre les capacitats condicionals, hi ha blocs de tècnica, velocitat i tasques de competició. L’últim bloc és el de competicions i tanca el macrocicle.

Tipus de Mesocicles Utilitzats

  • Càrrega: Treball condicional.
  • Transformació: Treball tècnic.
  • Competició: Treball d'exercicis de competició.

2. Model ATR d’Issurin i Kaverin (1985)

Variant del model anterior, que estructura la temporada en tres tipus de mesocicles de diferent orientació. (Aquest model es tracta en l'apartat de Mesocicles Contemporanis, el ATR).

Característiques del Model ATR

  • Seqüenciació de mesocicles basats en la superposició d’efectes d’entrenament.
  • Distribució i ordenació de diferents macrocicles (períodes) al llarg de la temporada, depenent del nivell de rendiment i de l’esport.
  • Concentració d’un 40% d’una determinada orientació de la càrrega.
  • La resta de la càrrega del mesocicle queda distribuïda en càrregues d’altra orientació, preferentment del mesocicle anterior.

Entradas relacionadas: