Models de Planificació Lingüística a Europa

Models de Planificació Lingüística

Monolingüisme com a Objectiu

El monolingüisme és un model de política lingüística on només hi ha una llengua oficial. No obstant això, no és l'única llengua que s'hi parla; normalment, hi ha un bilingüisme diglòssic.

• Portugal: llengua oficial (galaicoportuguès) / altra (antic asturlleonès)
• Alemanya: llengua oficial (alemany) / llengües minoritàries (sòrab, danès, frisó)
• França: llengua oficial (francès) / llengües minoritàries (provençal, bretó, català, èuscar, alsacià, neerlandès, cors)
• Itàlia: llengua oficial (italià) / llengües minoritàries (provençal, retoromànic, alguerès, sard, alemany, eslovè, grec, albanès)
• Grècia: llengua oficial (grec) / llengües minoritàries (turc, pomac, aromanès, eslau macedoni, arbanita)

La Protecció de les Minories Lingüístiques

Alguns estats europeus no reconeixen legalment cap dret a les minories lingüístiques, però apliquen mesures de protecció.

• Regne Unit: la llengua oficial és l'anglès, però n'hi ha d'altres com el gal·lès i el gaèlic. La primera té una situació més esperançadora, però la segona es troba en una situació precària. A més, el còrnic i el manx han desaparegut.
• Holanda: la llengua pròpia i oficial és el neerlandès, però també existeix el frisó.

Llengua Minoritària vs. Llengua Minoritzada

Una llengua minoritària és la llengua usada en un territori per persones que constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població d'aquest territori. El fet de ser minoritària no implica que els seus parlants no l'usin per a totes les seves funcions i en tots els casos.

Una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi.

L'Autonomia Lingüística

Hi ha regions que tenen capacitat per legislar i regular la pròpia realitat lingüística. Les llengües minoritzades es poden equiparar a la llengua oficial de l'Estat.

• L'Estat espanyol: la llengua oficial de l'Estat és el castellà. Hi ha altres llengües, el català, el gallec i el basc, que comparteixen oficialitat a les comunitats autònomes respectives.

El Federalisme Lingüístic

Hi ha una diversitat lingüística regida pel principi de territorialitat on cada regió administrativa té una llengua oficial (la pròpia de la població).

• Suïssa: estat plurilingüe on hi ha un equilibri de les llengües que s'hi parlen: alemany, francès i italià.
• Bèlgica: ús lingüístic per regions:
  • Regió de Flandes: única llengua oficial, el flamenc.
  • Regió de Valònia: única llengua oficial, el francès.
  • Regió de Brussel·les: bilingüisme amb flamenc i francès.
  • 4a regió de llengua alemanya: ús oficial limitat.

El Bilingüisme Institucional

Model més ambiciós, ja que hi ha una doble oficialitat lingüística que afecta tot el territori.

• Finlàndia: llengües oficials, el finès i el suec; llengües minoritàries, el carelià i el sami.
• Luxemburg: llengües oficials, l'alemany, el francès i el luxemburguès.