Models de Política Lingüística i Minories a Europa

Minories i Política Lingüística a Europa

El Mosaic Lingüístic Europeu: Dues Realitats

El mosaic lingüístic actual a Europa posa de manifest dues realitats:

• Les fronteres lingüístiques no coincideixen amb les fronteres polítiques.
• No totes les llengües d’Europa gaudeixen de la mateixa situació política, jurídica i social.

Classificació dels Estats Segons la Política Lingüística

Podem classificar els diversos estats segons reconeguin o no l’ús de diverses llengües:

1. Estats Monolingües: Defensa i Promoció d’una Sola Llengua

   Conjunt d’Estats que articulen una política basada en la defensa i promoció d’una sola llengua.

   1. Monolingüisme sense Protecció de Minories

      Entre els estats basats en el monolingüisme, cal distingir aquells que no tenen cap protecció de minories. Com són: França i Grècia.

   2. Monolingüisme amb Protecció Minoritària

      D’altres estats presenten una política basada en un monolingüisme estatal, però amb disposicions pròpies o europees que promouen la protecció de les comunitats minoritàries. Com són: Dinamarca i Itàlia.

2. Estats Plurilingües: Reconeixement d'Estatus Jurídic

   Els països que reconeixen un estatus jurídic es basen en dos models: els que es regeixen pel principi de territorialitat i els que es basen en el principi de personalitat.

   1. Model Basat en el Principi de Territorialitat

      Aquests estats es basen en el primer model de federalisme lingüístic. Cada territori té una llengua oficial mitjançant la qual es vinculen tots els usos formals i és la llengua de l’ensenyament. En aquests models, els drets col·lectius i territorials prevalen sobre els drets individuals. El presenten: Suïssa i Bèlgica.

   2. Model Basat en el Principi de Personalitat

      Aquests estats es basen en el reconeixement oficial de dues o més llengües. Qualsevol persona pot usar la seva llengua en qualsevol territori de l’estat. Els països que presenten aquest model són: Finlàndia, Irlanda i Luxemburg.

El Cas Espanyol: Desigualtat Jurídica en Política Lingüística

Finalment, el model lingüístic seguit per l’Estat espanyol quant a la política lingüística el podem caracteritzar de desigualtat jurídica. Aquest règim de desigualtat es posa de manifest en tres aspectes fonamentals:

1. No apareix regulat el coneixement de les llengües pròpies de les comunitats.
2. No es té dret a triar la llengua en les relacions amb l’administració.
3. La Constitució dificulta el reconeixement com a llengua oficial i de treball.