Models de Política Lingüística: Monolingüisme, Autonomia i Més

Models de Política Lingüística

Monolingüisme com a Objectiu

El monolingüisme és el model de política lingüística que se segueix en estats on només hi ha una llengua oficial considerada com a estatal. Rarament, aquesta és l’única parlada per la població, com és el cas de:

• Portugal: on la llengua oficial és el galaicoportuguès. Prop de la frontera amb Espanya, a Miranda es parla una varietat de l’antic astur-lleonès.
• França: on la llengua oficial és el francès, però es parlen altres llengües:
  • Provençal (a Provença)
  • Bretó (a la Bretanya)
  • Català (Pirineus Orientals)
  • Alsacià (Alsàcia i Lorena)
  • Neerlandès (Dunkerque)
  • Cors (a Còrsega)

Protecció de les Minories Lingüístiques

Hi ha estats a la Unió Europea que, tot i que no reconeixen legalment cap dret a les minories lingüístiques, apliquen diverses mesures de protecció.

• A Holanda, la llengua pròpia i oficial és el neerlandès.
• A Frísia, parlen el frisó unes 400.000 persones. Les lleis reconeixen la seva existència i possibiliten l’ensenyament en aquesta llengua als primers cursos, però als cursos superiors ja no es considera vehicular.

Autonomia Lingüística

És la capacitat per legislar i regularitzar la pròpia realitat lingüística fins al punt de poder arribar a equiparar-se a l’oficial de tot l’estat als seus respectius territoris.

L’Estat Espanyol és l’exemple més típic. El castellà és la llengua oficial de tot l’estat administratiu. La resta comparteixen oficialitat a les seves comunitats autònomes respectives segons ho estableixen els respectius estatuts d’autonomia.

Federalisme Lingüístic

La diversitat lingüística està regida pel principi de territorialitat. Un exemple és:

• Bèlgica: El flamenc és l'única llengua oficial a la regió de Flandes, i el francès és l'única llengua oficial a la regió de Valònia. A Brussel·les, flamenc i francès comparteixen aquesta oficialitat.
• A Brussel·les, l'administració usa les dues llengües i hi ha dos sistemes d'ensenyament.

Bilingüisme Institucional

És el principi més ambiciós, marcat pel principi de personalitat. Un estat amb dues o més llengües oficials adopta mesures legals perquè totes elles siguin conegudes i utilitzades a tot el territori de l'estat.

• República d'Irlanda: Anglès i irlandès (o gaèlic, 32%) en són les llengües oficials. El gaèlic té un ús cerimonial degut a la relació amb la identitat i la història del poble irlandès.

Casos Especials

El Quebec i el Francès

El Quebec és un exemple de com una llengua minoritzada pot esdevenir l'única llengua oficial.

El francès és, des de 1977, llengua de l'ensenyament, del lloc de feina i del comerç.

Casos de Normalitzacions Lingüístiques Reexides

Hebreu

Llengua semítica que constitueix la branca de l'antic cananeu. Les manifestacions escrites més antigues que es conserven són la Bíblia hebraica. És un autèntic cas de resurrecció d'una llengua pràcticament desapareguda des d'aproximadament el s. II d C., a la qual ha contribuït la creació de l'estat d'Israel. Va ser decisiu inculcar l'idioma a les noves generacions, perquè la prenguin com a llengua materna. Avui està normalitzat i és l'element identificador de la nova i antiga nacionalitat israeliana.