Models Sanitaris: Liberal, Socialista, Mixtos i el SNS a Espanya

Models Sanitaris i Sistema Sanitari

Model Liberal

Basat en assegurances privades amb el pagament directe de l'usuari.

• Avantatges:
  • No hi ha tanta cua d'espera.
  • Qui paga més té més possibilitats de consumir el servei.
  • Es pot escollir el proveïdor.
• Desavantatges:
  • No tothom té accés, i es considera un servei bàsic.

Model Socialista

Finançament i gestió estatal, amb una provisió pública universal de serveis.

• Avantatges:
  • Al ser universal, tothom té accés.
• Desavantatges:
  • No es pot escollir metge.
  • Segur que hi ha molta cua d'espera.

Models Mixtos: Públics i Privats

Model Bismarck

Finançat per cotitzacions obligatòries d'empreses i treballadors, amb gestió de mutualitats (assegurances socials).

Model Beveridge

Finançat majoritàriament per impostos generals, amb una provisió i gestió predominantment pública.

El Sistema Nacional de Salut (SNS) a Espanya

Espanya té un sistema de salut basat en la comunitat SNS autònoma. Predomina un model públic universal amb cobertura per a tota la població resident, complementat per un sector privat que representa aproximadament el 15% del mercat sanitari total.

Normativa Bàsica que Regula el SNS

Constitució Espanyola de 1978 (Article 43)

Reconeix el dret a la protecció de la salut i estableix l'obligació dels poders públics d'organitzar i tutelar la salut pública.

Llei 14/1986, de 25 d'Abril, General de Sanitat (LGS)

Aquesta llei estableix la base legal del Sistema Nacional de Salut i els seus principis fonamentals. Va ser clau per al canvi de la Seguretat Social al SNS.

• Universalitat de l’atenció sanitària: Reconeix el dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut i a l’assistència sanitària (arts. 1 i 3).
• Sistema Nacional de Salut (SNS): Crea el SNS com a conjunt coordinat dels serveis de salut de l’Administració de l’Estat i de les comunitats autònomes.
• Competències de les CCAA: Obre la porta a la descentralització sanitària, transferint progressivament competències a les Comunitats Autònomes.
• Atenció integral: La sanitat no sols ha de tractar la malaltia, sinó també dedicar-se a la prevenció, la promoció i la rehabilitació de la salut.
• Participació ciutadana: Introdueix la idea de participació social en la planificació, control i avaluació del sistema sanitari.
• Finançament públic: L’assistència sanitària es garanteix a través de recursos públics, assegurant equitat i accessibilitat.

Llei 16/2003, de Cohesió i Qualitat del SNS

Garanteix la cohesió territorial del sistema i estableix mecanismes de coordinació entre les diferents administracions sanitàries.

Llei 16/2012, de Mesures Urgents

Modifica l'accés al sistema sanitari i introdueix el concepte d'assegurat.