Models de Societat i la Teoria Dialèctica de Karl Marx

La Societat: Models Explicatius i Teoria Dialèctica

La definició més senzilla de societat és que és una agrupació qualsevol d’individus que tenen un interès comú. La característica més important és que és un sistema de relacions.

Com ens expliquem el sistema de relacions que hi ha en tota societat? La sociologia ha explicat diferents models explicatius:

Models Explicatius de la Societat

Model Mecànic

Aquest model entén que la societat és com un sistema solar en equilibri, però que està determinat per l’atracció o repulsió dels individus o dels grups. En aquest model explicatiu, els individus són “peces” que donen moviment i dinamisme a la societat. Els conflictes són entesos com un impediment per al bon funcionament del tot.

Model Orgànic

Interpreta la societat com un organisme on totes les parts cooperen per mantenir l’equilibri del tot. En aquest model, els individus no competeixen entre ells, sinó que cooperen conjuntament per a la supervivència. Els conflictes són marginals, és a dir, gairebé no apareixen, i si ho fan, tendeixen a desaparèixer de forma natural.

Model Cibernètic

La societat és entesa com un sistema d’informació. És a dir, la societat no està feta de “peces” ni “òrgans”, sinó que tota societat s’estructura a partir de la informació que transmet. Cada individu i cada grup social es defineixen per la quantitat d’informació que tenen.

Model Dialèctic

Aquest model afirma que la societat s’explica a partir de l’economia. La societat és un sistema on el conflicte és la característica principal. Aquesta idea és elaborada per Marx, qui afirma que tota la història de les civilitzacions i del progrés és una “lluita de classes”. Segons aquest model, el sistema no és cap sistema en equilibri, ja que no hi ha cooperació, sinó lluita i enfrontament. En tota societat sempre hi ha una lluita entre opressors i oprimits. Per exemple, a l’Edat Mitjana, l’opressor era el senyor feudal i l'oprimit el serf.

La Teoria Dialèctica de la Societat: Karl Marx (1818 – 1883)

Ubicació Històrica: La Revolució Industrial

La Revolució Industrial (segle XIX) representa la incorporació de la màquina de vapor en el procés de producció, fet que fa desaparèixer l’economia de subsistència. La Revolució Industrial farà aparèixer dues classes socials clarament diferenciades:

• Classe burgesa o propietaris dels mitjans de producció.
• Classe treballadora o assalariada.

La burgesia fa desaparèixer “l’Antic Règim” i proclama la llibertat i la igualtat com a motor de la societat (liberalisme).

Marx sospita del liberalisme i es pregunta: “On és la llibertat i la igualtat que prometen els burgesos (ideals il·lustrats)?”

Marx creu que el liberalisme provoca una “pauperització”, és a dir, un empobriment progressiu de la classe treballadora. La pobresa que s’origina a partir dels processos de producció industrial no es distribueix en benefici dels treballadors, sinó que s’acumula a mans d’una minoria. Per tant, es tracta d’un fals progrés.

Objectius de la Filosofia de Marx

• Conèixer com funciona la societat capitalista: Es tracta de descobrir la injustícia que permet que la majoria de la població visqui en la misèria. L’opressió i la pobresa són cada cop més descarades.
• Demostrar que la societat capitalista és injusta i el liberalisme burgès és immoral: Tracta les persones com a mercaderies (com a coses), ja que, pel propi sistema capitalista, les persones només som un mitjà de producció de capital. Marx diu que l’obrer es veu obligat a vendre la seva “força de treball”, que és l’única cosa que posseeix. I, en canvi, el burgès, en comprar aquesta força, en treu un benefici superior: una plusvàlua.

  Conclusió: Per tant, en la societat capitalista, l’obrer és considerat com una simple mercaderia.

• Despertar la consciència revolucionària dels treballadors: Fer-nos veure que la felicitat que desitgem no és una fantasia. Els treballadors no s’han de resignar, sinó que tenen una força per transformar la societat. Per tant, la pràctica revolucionària ha d’eliminar