Modernisme Català: Art, Societat i Literatura (1892-1911)

El Modernisme Català: Art, Societat i Literatura

El Modernisme va ser un ampli moviment cultural europeu que va començar a finals del segle XIX i que es va proposar d’introduir l’art en la totalitat de la vida social de l’època. Aquí a Catalunya, i en el camp de la literatura, va del 1892 al 1911. Durant aquests anys, els intel·lectuals van aconseguir que la cultura catalana passés de ser regional i tradicional a ser nacional i moderna, ja que van introduir aquí tot allò nou i modern provinent d’Europa.

Canvis Socials i l'Ascens de la Burgesia

A causa de la industrialització i l'ascens de la burgesia com a classe hegemònica, va aparèixer un nou públic per a l'art i la literatura: la burgesia. Aquí a Catalunya, aquests canvis van trigar una mica més, no es van produir fins a la dècada de 1880. A causa d'això, els escriptors (i els artistes en general) van voler professionalitzar-se com a Europa, és a dir, viure del seu art (d'escriure, pintar…), però aquí a Catalunya la majoria no van poder perquè hi va haver poc interès per part de la burgesia en el nou art.

La Bohèmia com a Forma de Vida Artística

Els artistes de l’època van rebutjar la burgesia perquè no s'interessava prou per l'art i perquè consideraven que, a més, no l'entenia. El cert és que, en general, la burgesia preferia les obres que s'havien fet fins aleshores (per exemple, retrats de gent de la burgesia) més que no pas els nous temes i la nova manera de pintar dels modernistes. Així, aquests van adoptar una actitud de menyspreu envers aquesta burgesia, ja que consideraven que la seva obra i ells mateixos eren superiors. Es va generar, a partir d'aquí, una de les idees més característiques de la conducta modernista: la concepció aristocràtica de l'art, és a dir, l'artista modernista es considerava com una persona amb uns valors morals i espirituals superiors a la resta de la seva societat. I, per tal de distingir-se d'aquesta societat, va aparèixer la bohèmia com a forma de vida, caracteritzada per:

• Vida nocturna
• Vestits negres i barrets d’ales amples
• Afició a les drogues
• Assistència a espectacles rebutjats per la burgesia benpensant.

Malgrat això, la majoria d’intel·lectuals modernistes provenien d’aquesta burgesia que menyspreaven.

Influències Europees en el Modernisme Català

Els modernistes catalans van introduir a Catalunya les novetats que en el món de l’art s’anaven imposant a Europa; personatges i corrents com:

• Nietzsche: amb la seva teoria del superhome i la concepció messiànica de la figura de l’intel·lectual (només ell pot regenerar i fer avançar la seva societat).
• Ibsen: teatre regeneracionista.
• Maeterlinck: teatre simbolista (teatre de suggeriments).
• D’Annunzio: messianisme i decadentisme.
• Wilde: Prerafaelitisme.

L’objectiu final era “modernitzar” Catalunya, posar-la al dia a nivell artístic.

Actituds Clau del Modernisme Català

Tots aquests corrents de pensament europeus es van traduir a Catalunya bàsicament en l’adopció per part de l’intel·lectual modernista de dues maneres de pensar diferents: el regeneracionisme i l'esteticisme.

• Els regeneracionistes defensaven la idea que l’art i la literatura havien d'incidir positivament en la seva societat, que havien de denunciar els problemes i aconseguir un efecte terapèutic.
• Els esteticistes o defensors de l’art per l’art, en canvi, entenien l’art com una evasió de la realitat. N'hi havia que anaven més enllà i l'entenien gairebé com una religió i l’artista com el seu sacerdot.

Punts en Comú dels Corrents Modernistes

Tots dos rebutjaven la literatura del passat. Tots dos creien que calia regenerar la societat i que la regeneració cultural i moral del país comportaria una millora social i política. Tots dos volien retornar a Catalunya una autèntica vida espiritual que permetés al país retrobar la seva essència, retrobar-se a si mateix. Ambdós plantejaven la literatura catalana com una literatura nacional i la necessitat de superar la dependència envers la literatura castellana.

Etapes del Modernisme Català (1892-1911)

Aproximadament, el Modernisme va tenir una durada de 20 anys (1892-1911) que es pot dividir en dues etapes:

• 1892-1900: Etapa combativa
• 1900-1911: Etapa establerta

1892-1900: L'Etapa Combative

Els modernistes escrivien a diaris i revistes per conscienciar la societat que calia mirar a Europa i, paral·lelament, introduïen les noves tendències d'Europa en música, literatura, pintura… per tal de modernitzar la cultura catalana. Els modernistes van utilitzar dos camins principals per fer arribar les seves idees a la gent i, així, aconseguir “modernitzar” la seva societat:

1. La revista L'Avenç
2. Les Festes Modernistes de Sitges

La Revista L'Avenç i les seves Campanyes

A través de la revista L'Avenç es van impulsar activitats com:

• Campanya de reforma ortogràfica (dirigida per Pompeu Fabra, 1890-1893);
• Campanya crítica molt dura contra els autors de la Renaixença (considerats un obstacle per a la modernització del país);
• Campanya activa per introduir a Catalunya les principals novetats del panorama cultural europeu: Ibsen, Wagner, Maeterlinck, etc.

Les Festes Modernistes de Sitges

Les Festes Modernistes de Sitges van respondre a la voluntat de Rusiñol de realitzar una intensa campanya “modernista”. Així, s'hi van fer concerts i representacions teatrals d’autors europeus moderns.

L’any 1893 es va celebrar la festa modernista més important de les cinc, la tercera, amb actes com:

• El discurs introductori de Rusiñol;
• La representació d'una obra de teatre d'un autor molt de moda a Europa: La intrusa de Maeterlinck (principal representant del simbolisme).

L’any següent (1894) es va inaugurar el Cau Ferrat, una casa-museu que pretenia ser una mena de refugi espiritual d’artistes ferits per la incomprensió i manca d'art de la societat burgesa en què vivien.

1900-1911: L'Etapa Establerta

Cap als tombants de segle, el Modernisme va començar a ser acceptat per la burgesia catalana i, així, els escriptors es van dedicar més a escriure que a lluitar. Van aparèixer aleshores les grans obres modernistes:

Grans Obres del Modernisme Català

• En el camp de la novel·la:
  • Els sots feréstecs de Raimon Caselles (1901)
  • Solitud de Víctor Català (1905)
  • Josafat de Prudenci Bertrana (1906)
  • La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès (1912)
  • L'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (1907)
• En el camp del teatre:
  • Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter (1908)
• En el camp de la poesia:
  • Visions i cants de Joan Maragall (1900)

El Final del Modernisme a Catalunya

Cap al 1911, el Modernisme va ser substituït per un nou moviment: el Noucentisme.

Causes Principals del seu Declivi

• Malgrat la important renovació que els modernistes van dur a terme en el camp de la creació literària, a causa de l'actitud de rebuig que van adoptar contra la burgesia (el poder), no van aconseguir una plena normalització de la cultura catalana.
• Va aparèixer un nou moviment ideològic, el Noucentisme, dirigit per uns intel·lectuals que es van aliar amb la burgesia i, per tant, van tenir més facilitat per aconseguir aquesta normalització.
• El 1911 va morir Joan Maragall, el poeta més representatiu del moviment modernista.
• Eugeni d’Ors (Xènius), principal ideòleg noucentista, va publicar La Ben Plantada, reflex de les idees noucentistes.